Els darrers anys l'ús social de la llengua catalana ha experimentat una disminució significativa, especialment entre les generacions més joves. Aquesta tendència s'accentua en diversos territoris del domini lingüístic català, com el País Valencià i les Illes Balears, on els respectius governs apliquen polítiques regressives i en detriment de la llengua catalana.
Davant d'aquesta realitat, és imprescindible enfortir una resposta col·lectiva, tant institucional com social, capaç de reforçar l'ús del català i garantir-ne la transmissió i la vitalitat com a llengua compartida.
En aquest sentit, cal destacar el paper de la societat civil organitzada que, lluny de la resignació, impulsa actuacions de mobilització, conscienciació i defensa activa de la llengua. En són exemples destacats els Correllengua, en què el pas d'una flama de mà en mà esdevé un fil compartit de la llengua i on cada relleu simbolitza el compromís comú de mantenir viu el català i fer-lo present en tots els àmbits de la societat.
Al febrer d'enguany es va celebrar la segona edició del Correllengua Universitari, impulsat per diferents entitats estudiantils i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, que va unir les universitats públiques del país i les va omplir d'activitats, cultura i reivindicació per la llengua.
I, properament, el 19 d'abril, es donarà el tret de sortida al primer Correllengua Agermanat, inspirat en el Correllengua nascut a Mallorca l'any 1995. El Correllengua Agermanat esdevindrà una mobilització sense precedents que recorrerà més de 1.500 quilòmetres en disset etapes i unirà tots els territoris del domini lingüístic català, de la Catalunya Nord a l'Alguer, passant pel Principat, el País Valencià i les Illes Balears.
Es tracta d'una afirmació clara i col·lectiva de la unitat de la llengua i de la voluntat de mantenir-la viva més enllà de qualsevol frontera administrativa, amb un nivell de participació que demostra que la llengua catalana no és només un patrimoni a preservar, sinó un projecte col·lectiu en construcció permanent.
En un context marcat per l'individualisme creixent, per la desafecció col·lectiva i per l'avenç de discursos d'extrema dreta, que qüestionen la diversitat lingüística i cultural, aquestes iniciatives són una resposta cívica i democràtica que reforça els vincles comunitaris i defensa la llengua com a espai compartit de drets, cohesió i convivència.
Alhora, cal destacar que, en gran part, aquestes iniciatives són impulsades i sostingudes per persones joves que, voluntàriament, assumeixen un paper central en la defensa activa de la llengua i que, amb llur implicació, projecten un horitzó de futur per al català.
Per tot això, el Parlament de Catalunya reconeix i valora l'aportació dels Correllengua en favor de la cohesió social i de l'ús social de la llengua catalana.
Així mateix, el Parlament de Catalunya reafirma el seu compromís amb la protecció efectiva, la promoció decidida i la plena normalització de la llengua catalana, i fa una crida al conjunt de la societat perquè participi en aquestes iniciatives, que són la imatge més viva d'un poble que no renuncia a la seva llengua ni al seu futur.
Palau del Parlament, 16 d'abril de 2026
Ester Capella i Farré, Portaveu del GP ERC; Elena Díaz Torrevejano, Portaveu del GP PSC-Units; Salvador Vergés i Tejero, Portaveu del GP Junts; David Cid Colomer, Portaveu del GP Comuns;
Dani Cornellà Detrell, Portaveu del GP CUP-DT