El 14 de novembre de 1975, amb la signatura de l'Acord tripartit de Madrid, l'Estat espanyol va abandonar les seves obligacions com a potència administradora del Sàhara Occidental i va cedir de manera il·legal l'administració del territori al Regne del Marroc i a Mauritània, en contradicció flagrant amb la Carta de les Nacions Unides i amb les resolucions de l'Assemblea General que declaren el Sàhara Occidental territori pendent de descolonització. Pocs dies abans, el 6 de novembre de 1975, la Marxa Verda havia iniciat l'ocupació militar i una política de colonització i repressió sistemàtica contra el poble sahrauí que encara avui perdura, i que ha provocat centenars de morts, desaparicions forçades, detencions arbitràries, tortures i exili.
Davant el buit jurídic creat per la retirada de l'Estat espanyol i l'ocupació del territori, el poble sahrauí, representat pel Front Popular per a l'Alliberament de Saguia el-Hamra i Río de Oro (Front Polisario), el 27 de febrer de 1976 va proclamar solemnement la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) com a expressió legítima del seu dret inalienable a l'autodeterminació i a la independència, en un acte de sobirania conforme al dret internacional i al principi de descolonització reconegut per les Nacions Unides.
Des que es va proclamar, la República Àrab Sahrauí Democràtica ha esdevingut l'expressió institucional i política del poble sahrauí, ha estat reconeguda per desenes d'estats d'arreu del món i és membre fundador de la Unió Africana; exerceix funcions de govern en els territoris alliberats i als campaments de refugiats i representa el poble sahrauí en l'àmbit internacional.
Al cap de cinquanta anys d'aquells fets i de la proclamació de la República Àrab Sahrauí Democràtica, el poble sahrauí continua privat de l'exercici efectiu del seu dret inalienable a l'autodeterminació i a la independència, dret reconegut per més d'un centenar de resolucions de les Nacions Unides i per l'opinió consultiva del 16 d'octubre de 1975 del Tribunal Internacional de Justícia de la Haia.
L'espoli sistemàtic dels recursos naturals del Sàhara Occidental -com els fosfats, la pesca, l'energia eòlica i l'energia solar- és contrari al dret internacional. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha censurat reiteradament aquesta pràctica per mitjà de les sentències del 2016, el 2018 i el 2021, i ha reafirmat la doctrina en la sentència d'octubre de 2024, relativa als acords comercials del 2019 entre la Unió Europea i el Regne del Marroc.
La Missió de les Nacions Unides per al Referèndum al Sàhara Occidental (Minurso), establerta el 1991 amb el mandat d'organitzar un referèndum d'autodeterminació, encara no ha complert el seu objectiu. Continua essent l'única missió de pau de les Nacions Unides sense mandat per a monitorar i denunciar les violacions de drets humans, la qual cosa deixa la població indefensa davant la repressió.
El Consell de Seguretat de les Nacions Unides, amb l'aprovació de la Resolució 2797 (2025), sobre el Sàhara Occidental, tot i que renova el mandat de la Minurso, introdueix un gir preocupant en reafirmar la proposta marroquina d'autonomia com a «base seriosa i creïble» per a la resolució del conflicte. Aquesta formulació -fruit de pressions diplomàtiques- s'allunya dels principis fonamentals del dret internacional i del marc de descolonització de les Nacions Unides, ja que condiciona el futur del poble sahrauí a una opció que no té en compte explícitament el seu dret inalienable a l'autodeterminació i a la in-dependència. La resolució, per tant, no reflecteix la doctrina històrica de les Nacions Unides ni les resolucions que reconeixen el Sàhara Occidental com un territori pendent de descolonització.
La resolució del conflicte no pot passar per plegar-se als interessos de la potència ocupant marroquina, malgrat les pressions que exerceix en les instàncies internacionals. L'única solució és que el poble sahrauí decideixi lliurement el seu futur, d'acord amb les resolucions i sentències internacionals, la Carta de les Nacions Unides i les resolucions de la Unió Africana.
El poble de Catalunya, per mitjà d'institucions, municipis, entitats i milers de famílies, ha estat durant dècades un exemple de compromís amb la causa sahrauí: acollint infants refugiats, impulsant projectes de cooperació i exercint pressió política per a mantenir viu el respecte al dret internacional i una solidaritat activa.
El 27 de febrer de 2026 es commemora el cinquantè aniversari de la proclamació de la República Àrab Sahrauí Democràtica, una fita històrica que simbolitza la voluntat irrenunciable del poble sahrauí d'existir com a subjecte polític sobirà, resistir l'ocupació i exercir plenament els seus drets col·lectius d'acord amb el dret internacional.
El Parlament de Catalunya, en el marc de les seves competències, de la seva tradició democràtica i del seu compromís ferm amb el dret internacional, la descolonització i la defensa dels drets dels pobles, i havent considerat tots aquests fets, condemna rotundament l'Acord tripartit de Madrid del 1975 i l'ocupació posterior del Sàhara Occidental per part del Regne del Marroc. Així mateix, reafirma solemnement que el poble sahrauí té el dret inalienable d'exercir lliurement i sense dilació el seu dret a l'autodeterminació i a decidir el seu futur polític, d'acord amb la Carta de les Nacions Unides i el dret internacional.
El Parlament de Catalunya, en conseqüència, reafirma el dret inalienable del poble sahrauí a l'autodeterminació i a la independència, reconegut per les Nacions Unides i pel dret internacional, i reconeix la República Àrab Sahrauí Democràtica, proclamada el 27 de febrer de 1976, com l'expressió legítima i sobirana de la voluntat del poble sahrauí, constituïda en el marc del procés de descolonització del Sàhara Occidental, i exigeix a l'Estat espanyol que assumeixi plenament les seves responsabilitats històriques i jurídiques com a potència administradora, d'acord amb el dret internacional, i que actuï de manera coherent i activa per a impulsar la celebració d'un referèndum d'autodeterminació lliure, just i transparent sota els auspicis de les Nacions Unides.
Igualment, el Parlament de Catalunya exigeix el compliment íntegre i efectiu de les resolucions de les Nacions Unides, en particular de la Resolució 34/37 (1979) de l'Assemblea General de les Nacions Unides, que reafirma el dret inalienable del poble sahrauí a l'autodeterminació i a la independència, i ratifica el mandat de celebrar un referèndum d'autodeterminació.
El Parlament de Catalunya insta les Nacions Unides, i en particular la Missió de les Nacions Unides per al Referèndum al Sàhara Occidental (Minurso), a complir plenament el seu mandat, inclòs l'organització del referèndum d'autodeterminació, i reclama que incorpori un mandat específic de vigilància i denúncia de les vulneracions de drets humans, amb la finalitat de garantir la protecció efectiva de la població civil sahrauí.
El Parlament de Catalunya denuncia l'explotació il·legal dels recursos naturals del Sàhara Occidental i insta totes les institucions públiques, estatals i europees, i també els actors econòmics privats, a respectar escrupolosament el dret internacional i les sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, abstenint-se de participar en qualsevol acord o activitat que contribueixi a legitimar o perpetuar l'ocupació.
El Parlament de Catalunya fa una crida a la comunitat internacional, i en particular al Consell de Seguretat de les Nacions Unides, perquè garanteixi una solució justa i duradora al conflicte, basada exclusivament en el dret internacional, en el principi d'autodeterminació i en el respecte a la voluntat lliurement expressada del poble sahrauí, incloent-hi totes les opcions previstes en el marc del procés de descolonització.
El Parlament de Catalunya expressa el seu reconeixement i el seu profund agraïment al moviment solidari català, i també a les institucions, a les entitats i als milers de famílies que, durant dècades, han mantingut un compromís ferm i sostingut amb el poble sahrauí, mitjançant l'acollida d'infants refugiats, la cooperació internacional, la incidència política i la defensa activa dels drets humans, contribuint de manera decisiva a mantenir viu el vincle fraternal entre el poble de Catalunya i el poble sahrauí.
Finalment, el Parlament de Catalunya reitera el seu compromís ferm amb la defensa dels drets del poble sahrauí, amb el respecte del dret internacional i amb el suport a una solució justa, pacífica i definitiva al conflicte que garanteixi l'exercici efectiu del dret a l'autodeterminació i la plena sobirania del poble sahrauí.
Salvador Vergés i Tejero, portaveu del GP Junts; Ester Capella i Farré, portaveu del GP ERC; David Cid Colomer, portaveu del GP Comuns; Dani Cornellà Detrell, portaveu del GP CUP-DT