La pesca a Catalunya constitueix un sector estratègic que està estretament vinculat al territori i té un paper fonamental en l'economia, la cohesió social i la cultura de les comunitats costaneres. Amb més de setze mil llocs de treball, un volum de negoci de 4.641,8 milions d'euros i un valor afegit brut de 650,7 milions, representa el segon subsector de l'economia blava i l'únic amb activitat continuada durant tot l'any.
La flota catalana, integrada principalment per petites embarcacions costaneres gestionades per microempreses familiars, aporta diàriament producte fresc, divers i saludable al mercat local, amb més de 250 espècies. Aquesta activitat està fortament arrelada a les confraries de pescadors, institucions històriques, socials i econòmiques que vertebren la primera venda, garanteixen el benestar de les viles marineres i preserven la cultura, el patrimoni i el paisatge alimentari del país.
El sector pesquer català ha destacat per una aposta decidida per la sostenibilitat ambiental, amb mesures adoptades per iniciativa pròpia molt abans que en altres territoris, i també per la modernització i la col·laboració científica. Les mesures aplicades inclouen les vedes biològiques, el tancament voluntari de zones, la protecció d'hàbitats i fons marins, l'increment de la selectivitat dels arts de pesca i la lluita contra les deixalles marines. Tot això reflecteix un compromís ferm amb el millorament mediambiental, alhora que es mantenen jornades de pesca inferiors a dotze hores i una pesca arrelada als caladors locals.
Tanmateix, l'aplicació de regulacions europees com el Reglament de control, el Pla pluriennal de pesca demersal del Mediterrani i la política pesquera comuna no ha tingut en compte els esforços fets ni la singularitat de la flota catalana. La uniformitat normativa ha col·lapsat la gestió de les pesqueries mediterrànies costaneres, ja que s'han aplicat requisits allunyats de la realitat del sector, i ha provocat una pèrdua de més del 50% de la flota pesquera a Catalunya, que ha passat de les més de 1.300 embarcacions de fa vint anys a les prop de 600 actuals. Pel que fa a l'ocupació en el sector, s'ha de destacar que el 20% de les empreses i el 25% dels llocs de treball han desaparegut només en els darrers cinc anys.
Així mateix, és especialment greu l'impacte de la doble limitació imposada sobre la gamba vermella, que redueix al 50% els desembarcaments i obliga a descartar captures valuoses, malgrat que, segons dades científiques de l'Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (Icatmar), l'estoc es troba en un rendiment màxim sostenible i no exigeix reduccions. Aquesta mesura tècnica exclusiva del Pla pluriennal de pesca demersal del Mediterrani genera efectes negatius biològics, econòmics i socials: manté la mortalitat pesquera, trasllada l'esforç cap a espècies més vulnerables, carrega el mercat, en redueix el valor i afecta directament la viabilitat de la flota, la marineria i les confraries.
En la mateixa línia, l'expansió ràpida i creixent de la tonyina davant la costa de Tarragona ?espècie que actualment no es pot pescar? ha provocat un augment de l'acció depredadora d'aquesta espècie sobre el peix blau de mida menor, com la sardina i el seitó. Aquesta situació ha tingut un impacte negatiu en els ecosistemes locals, que han quedat desequilibrats, i posa en perill la viabilitat de la flota d'encerclament, actualment ja molt minsa.
La situació, doncs, és d'emergència. Davant d'aquest escenari, és imprescindible avançar cap a una gestió més equilibrada dels recursos marins, que protegeixi no solament la biodiversitat, sinó també la sostenibilitat socioeconòmica de la pesca. Si no s'actua amb urgència, gairebé tota la flota catalana haurà d'aturar l'activitat a finals de setembre, amb greus conseqüències per a l'economia pesquera, el relleu generacional, la cadena de valor del peix i la continuïtat d'un sector essencial per a la sobirania alimentària, la cohesió territorial i la identitat mediterrània de Catalunya.
El Parlament de Catalunya expressa la seva preocupació per la retallada anunciada per la Comissió Europea en el marc de la nova política agrària comuna i el Fons europeu marítim de pesca i d'aqüicultura 2028-2034, i considera essencial que no es perdin recursos destinats al sector pesquer, especialment en un context de transició ecològica, amb la necessitat de modernització de la flota, de relleu generacional i d'esforços creixents per part del sector en matèria de sostenibilitat. La pèrdua de finançament en comprometria greument la competitivitat, la capacitat d'adaptació i el futur.
Davant d'aquesta realitat, el Parlament de Catalunya expressa el seu suport al sector pesquer català i a les seves comunitats i manifesta la necessitat que la Comissió Europea abordi amb urgència aquesta situació per a garantir la continuïtat d'una activitat fonamental per a Catalunya, per a l'alimentació, per a l'economia local i per a la preservació del patrimoni cultural vinculat a la mar.
Així mateix, el Parlament de Catalunya considera necessària la simplificació administrativa i l'estructuració de polítiques urgents, per part de totes les administracions competents, que permetin la continuïtat del peix català com a producte de proximitat, de qualitat i del qual se'n garanteix la traçabilitat, gràcies al treball dels pescadors, les confraries, les llotges, les peixateries, la cuina casolana i la restauració, i com un dels pilars fonamentals de la dieta mediterrània, considerada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO des del 2013, la qual cosa obliga a mesures de protecció addicionals des d'aquesta perspectiva.
Palau del Parlament, 24 de juliol de 2025
Elena Díaz Torrevejano, Portaveu del GP PSC-Units; Mònica Sales de la Cruz, Portaveu del GP Junts;
Ester Capella i Farré, Portaveu del GP ERC; Juan Fernández Benítez, Portaveu del GP PPC; David Cid Colomer, Portaveu del GP Comuns; Dani Cornellà Detrell, Portaveu del GP CUP-DT