En l'àmbit de les crisis humanitàries, l'atenció mèdica és un dret que no s'ha de posar en perill per cap motiu. Es tracta d'una situació crítica en què, lluny de disminuir, els atacs contra hospitals, clíniques, ambulàncies i personal mèdic i sanitari continuen incrementant d'una manera alarmant, i afecten milers de persones en situació de vulnerabilitat que no tenen accés a l'assistència mèdica bàsica en moments de necessitat extrema.
Segons dades de l'Organització Mundial de la Salut, només el 2024 es van registrar 1.647 atacs contra la missió mèdica, amb un balanç tràgic de 944 professionals de la salut assassinats. Els atacs, ja siguin deliberats o resultat d'accions militars indiscriminades o d'errors, priven la població civil d'un servei essencial quan les seves necessitats són extraordinàries a conseqüència de la violència directa i de la deterioració de les condicions de vida. El problema va més enllà de la destrucció física d'instal·lacions mèdiques, perquè implica el desmantellament de sistemes sencers d'atenció sanitària, amb conseqüències que s'estendran durant generacions.
La protecció de la missió mèdica ha d'ésser una prioritat global que afecta no només les organitzacions humanitàries que operen en zones de conflicte, sinó també els principis humanitaris fonamentals, l'ètica mèdica i la dignitat humana. En virtut dels compromisos adquirits per la comunitat internacional, el Parlament de Catalunya no pot permetre que es continuïn soscavant els principis fonamentals del dret internacional humanitari.
El Parlament de Catalunya es compromet fermament amb la protecció de la missió mèdica en contextos de crisi i conflicte armat; condemna enèrgicament els atacs a les instal·lacions i serveis mèdics i al personal de salut que presta assistència en zones de guerra; s'adhereix a la iniciativa «La nostra línia vermella», promoguda per Metges Sense Fronteres, i fa una crida a la comunitat internacional per a:
? Exigir una millor rendició de comptes en relació amb els atacs contra els serveis de salut, promovent investigacions independents i accions clares que combatin la impunitat.
? Reforçar i promoure els mecanismes existents per a garantir la protecció efectiva del personal sanitari i de les infraestructures mèdiques en zones de conflicte, d'acord amb les resolucions 2286 (2016) i 2573 (2021) del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.
? Enfortir la diplomàcia humanitària, fent un esforç decidit per a excloure de les legislacions antiterroristes les activitats humanitàries estrictament imparcials, a fi de garantir l'accés a l'assistència mèdica sense traves.
Catalunya, amb una àmplia experiència en acció humanitària i cooperació al desenvolupament en situacions de crisi i conflicte arreu del món, té la responsabilitat de liderar la protecció dels drets humans en temps de conflicte. Per aquest motiu, el Parlament insta el Govern a adoptar mesures concretes perquè la Resolució 2286 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides no quedi en una simple declaració d'intencions, sinó que es tradueixi en accions clares que garanteixin la protecció del personal mèdic i l'assistència humanitària en les zones de guerra.
Finalment, el Parlament de Catalunya, amb la voluntat de defensa del dret internacional humanitari i dels valors d'humanitat, es compromet, amb aquesta declaració institucional, a donar suport a les accions necessàries per a defensar la missió mèdica i la vida humana en els contextos més vulnerables del planeta, i reitera la seva ferma condemna de la violència contra els serveis mèdics i la voluntat prioritària de protegir els drets de la població civil en situacions de conflicte.
Palau del Parlament, 24 de juliol de 2025
Elena Díaz Torrevejano, Portaveu del GP PSC-Units; Mònica Sales de la Cruz, Portaveu del GP Junts;
Ester Capella i Farré, Portaveu del GP ERC; Juan Fernández Benítez, Portaveu del GP PPC; David Cid Colomer, Portaveu del GP Comuns; Dani Cornellà Detrell, Portaveu del GP CUP-DT