El Parlament de Catalunya expressa el seu suport a la declaració aprovada pel Ple del Parlament de les Dones amb el lema «Per una Catalunya sense cap tipus de violència contra les dones i les nenes», amb el text següent:
«El Ple del Parlament de les Dones, amb el lema "Per una Catalunya sense cap tipus de violència contra les dones i les nenes", posa el focus en les modificacions introduïdes per la Llei 17/2020, del 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista.
Inspirat en les novetats de la Llei, el Parlament de les Dones ha volgut treballar en la lluita contra les violències en l'àmbit digital i la violència mediàtica i política, les violències en l'àmbit de la salut i la violència obstètrica, la vulneració de drets sexuals i reproductius i la violència institucional, i, finalment, en la perspectiva interseccional de les violències masclistes.
La lluita contra aquestes manifestacions de violència masclista, agreujades tenint en compte la perspectiva de gènere amb un enfocament interseccional, ha de ser un esforç conjunt. Els actors involucrats han de treballar per a prevenir, formar, protegir i evitar la impunitat i han de garantir el dret a la reparació i no repetició.
I. VIOLÈNCIA DIGITAL I POLÍTICA
El Parlament de les Dones manifesta que cal:
a) Promoure programes educatius i de formació obligatòria per a reconèixer i afrontar totes les formes de violència masclista, destinats a diversos professionals, especialment de l'àmbit judicial i policial, per a evitar la revictimització.
b) Fer palès que totes les administracions públiques i els governs dels diferents nivells han de legislar per a garantir un espai digital lliure de violències masclistes i d'atacs als drets humans, amb una perspectiva de gènere que tingui en compte la interseccionalitat.
c) Assignar més recursos humans i econòmics a les institucions i els organismes locals i nacionals, i també a les organitzacions i els moviments de dones i de defensa dels seus drets.
d) Considerar la violència política contra les dones amb responsabilitats públiques o polítiques un atac a la ciutadania que coacciona la seva capacitat d'incidència i representació.
e) Presentar una imatge no estereotipada de les dones en els mitjans, evitar l'ús del cos femení com a reclam i utilitzar un llenguatge inclusiu i no sexista.
f) Promoure l'accés de les dones als òrgans de direcció i garantir la paritat en els equips professionals.
II. VIOLÈNCIES CONTRA LA SALUT I VIOLÈNCIA OBSTÈTRICA
El Parlament de les Dones considera que és necessari reconceptualitzar el sistema de salut des d'un model feminista que tingui en compte la discriminació interseccional i incorpori les característiques biològiques, socials i culturals, que garanteixi l'equitat territorial, que consideri la dimensió biopsicosocial i mediambiental al llarg de tot el cicle de la vida, que posi les necessitats de les dones en el centre i que incorpori les cures.
El Parlament de les Dones manifesta que cal:
a) Avançar cap a un nou model de salut amb una perspectiva de gènere i interseccional que asseguri prioritàriament l'accés universal i l'atenció integral i integrada al llarg de la vida. En aquest sentit, s'ha de garantir la formació, fomentar la recerca i els assajos clínics i establir protocols amb perspectiva de gènere i d'acord amb els principis de participació i avaluació de les polítiques públiques.
b) Incrementar les dotacions pressupostàries per a un model de salut per a les dones.
c) Garantir el dret de les dones a erradicar la violència obstètrica com una forma de violència masclista i el dret a una atenció al part i al naixement que proporcioni tota la informació necessària i que sigui respectuosa amb la dignitat i l'autonomia de les dones.
d) Garantir i avaluar l'atenció al dol gestacional, perinatal i neonatal.
e) Promoure mesures que afavoreixin la criança i la generació de vincles estables davant un problema de salut mental i en situacions de més gran vulnerabilitat, i evitar la retirada de les custòdies.
f) Promoure un model integral per a la prevenció, la detecció, l'atenció i la recuperació de la salut mental i les addiccions, amb la incorporació de la perspectiva de gènere i les especificitats de cada cicle de vida.
g) Repensar el model d'atenció a la gent gran i persones dependents, perquè puguin ser ateses al domicili si ho volen, tenint en compte les diversitats funcionals i de sexe o gènere.
III. VULNERACIÓ DE DRETS SEXUALS I REPRODUCTIUS
El Parlament de les Dones manifesta que cal urgentment:
a) Garantir, en tota l'etapa educativa obligatòria, l'educació afectivosexual tenint en compte la perspectiva de gènere i els drets corresponents, d'una manera real i efectiva, la qual ha d'anar acompanyada d'un pla d'acció amb una planificació programada, d'un pressupost i de mesures per a fer-ne el seguiment, l'avaluació i la rendició de comptes.
b) Garantir els drets sexuals i reproductius de les dones en totes les etapes de la vida, incloses les del climateri i la menopausa, i evitar una visió edatista en l'atenció i l'abordatge. Així, cal donar valor al treball comunitari. Les dones han de formar part de les decisions que les afecten; per això, cal facilitar tant l'accés a les seves demandes com la seva participació, posar en valor els seus sabers i donar suport a les entitats especialitzades de base social i comunitària.
c) Promoure un espai independent com a observatori de les vulneracions i violències vinculades als drets sexuals i reproductius que generi mecanismes de denúncia, impulsi eines i indicadors de seguiment, vigilància i protecció, faci el seguiment dels sistemes de reparació i sanció, vetlli pel compliment de les polítiques públiques sobre aquests drets i elabori informes sobre la situació amb propostes d'actuació vinculades a les seves competències.
d) Garantir la promoció i la protecció jurídica, digital i física i el suport de les institucions democràtiques a les dones que, davant les violències i els atacs reiterats contra els drets sexuals i reproductius, els defensen amb el propi cos, per a consolidar la seva posició com a defensores i agents democratitzadores.
IV. PERSPECTIVA INTERSECCIONAL
L'androcentrisme imposa una dona blanca en un cos normatiu. Si el cos té diversitat, se'l discrimina. S'aprenen inconscientment els prejudicis i les actituds normalistes, capacitistes, racistes, edatistes i LGBTI-fòbics que constitueixen les bases de les desigualtats del poder històricament construïdes.
Les discriminacions són per raó del gènere, l'edat, la diversitat funcional, el fenotip, l'origen, l'orientació sexual, la situació administrativa, la classe socioeconòmica, la llengua, la religió, el nivell formatiu i el territori de residència.
La interseccionalitat, sense la qual no es poden explicar les violències masclistes, explicita les categories d'opressió, qüestiona el sistema patriarcal, colonial, racista, capitalista i capacitista que genera aquestes discriminacions i permet que se sostinguin en el temps, i en revela les causes estructurals.
El Parlament de les Dones constata que la interseccionalitat és clau per a no repetir dinàmiques excloents, que convé tenir com a objectiu que més dones amb diversitat arribin a càrrecs de representació i lideratge, i que cal legislació i un canvi de mentalitat per a corregir aquesta situació, que és terriblement injusta.
El Parlament de les Dones manifesta que cal:
a) Recollir sistemàticament dades desagregades per gènere, edat, diversitat funcional, fenotip, origen, orientació sexual, situació administrativa, classe socioeconòmica, llengua, religió, nivell formatiu i territori de residència en tots els àmbits i que els pressupostos inverteixin en cada diversitat.
b) Formar en feminisme interseccional tots els professionals d'educació, cultura, salut, política, seguretat i justícia, especialment els que intervenen en els processos judicials, per a evitar que les administracions reprodueixin aquestes formes de violència i fer possible que esdevinguin un exemple per a tota la societat.
c) Establir plans de formació i contractació amb l'aplicació de mesures obligatòries per a la incorporació de les dones amb diversitat a tots els estaments i òrgans de poder, de manera proporcional.
c) Dotar de pressupost suficient, i rendir-ne comptes cada any, les lleis que tracten les interseccionalitats.
V. VIOLÈNCIA INSTITUCIONAL
En l'àmbit de la violència institucional s'inclouen les pràctiques i polítiques sistemàtiques i estructurals, entre les quals la inacció i l'omissió, de les administracions i institucions públiques de tots els àmbits i nivells de govern, sovint amb l'agreujant de l'abús d'autoritat, en el marc de la violència masclista.
El Parlament de les Dones, atenent la manca de coneixement de la violència institucional per part de qui l'ha de prevenir, la manca d'una formació regular i obligatòria del personal de les administracions públiques sobre aquest tipus de violència i la manca de recursos destinats a la seva prevenció, supervisió i control, manifesta que cal:
a) Proporcionar les eines i els recursos suficients per a la prevenció de la violència institucional en el marc de la violència masclista en el sector públic, i establir mecanismes clars i senzills d'intervenció, avaluació i rendició de comptes en tots els àmbits d'actuació de les polítiques públiques, que siguin accessibles a les dones afectades per la violència institucional i els garanteixin l'atenció amb respecte i sense discriminació, incloent-hi mesures destinades a eliminar la revictimització. En aquest sentit, és fonamental donar a conèixer el Protocol marc per una intervenció amb diligència deguda en situacions de violències masclistes, incorporar la diligència deguda en l'atenció a les dones i garantir l'aplicació d'aquest Protocol marc per part del personal de les administracions públiques per a promoure la reparació de totes les víctimes, amb assessorament legal i psicològic.
b) Impulsar una formació obligatòria i amb perspectiva de gènere, interseccional i antiracista per al personal de tot el sector públic en l'àmbit de la prevenció i la sensibilització amb relació a la violència institucional en el marc de les violències masclistes, i també impulsar campanyes de sensibilització per a la ciutadania i les entitats.
c) Garantir que el Govern de la Generalitat tingui un organisme responsable, referent i garant de la prevenció, la investigació, l'actuació, la sanció i la reparació de la violència institucional en el sector públic de Catalunya, que treballi juntament amb el Parlament, que compti amb el Consell de Dones de Catalunya com a òrgan assessor i que treballi coordinadament amb altres iniciatives que duu a terme la societat civil organitzada per a lluitar contra la violència masclista institucional.»
Palau del Parlament, 19 de desembre de 2023
Alícia Romero Llano, Portaveu del GP PSC-Units; Marta Vilalta i Torres, Portaveu del GP ERC; Mònica Sales de la Cruz, Portaveu del GP de JxCat; Dani Cornellà Detrell, Portaveu del GP CUP-NCG; David Cid Colomer, Portaveu del G. P. d'ECP; Anna Grau Arias, Portaveu del GP Cs