El 27 de setembre de 2020 les forces de l'Azerbaidjan van iniciar una ofensiva militar contra Armènia amb l'objectiu d'ocupar l'autoanomenada República d'Artsakh, a la regió de l'Alt Karabakh. Després de dies de combats i de la condemna de diversos països i de les Nacions Unides, es va anunciar un alto el foc, que es va establir el 10 de novembre de 2020.
Aquest acord incloïa el manteniment en poder de l'Azerbaidjan dels territoris que havien quedat sota el seu domini i la devolució a l'Azerbaidjan, al desembre, dels territoris ocupats per Armènia que envolten l'Alt Karabakh, i també el retorn dels desplaçats interns i els refugiats al territori de l'Alt Karabakh i les àrees adjacents, sota el control de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats.
El compromís també va incloure l'accés de l'Azerbaidjan al seu enclavament de Naxçivan, que limita amb Turquia i l'Iran, i el desplegament de dos mil soldats russos com a força de manteniment de la pau per a protegir el corredor terrestre entre Armènia i la regió de l'Alt Karabakh, l'anomenat corredor de Lachin, per un mandat mínim de cinc anys.
Al desembre del 2022 l'Azerbaidjan va ocupar aquest corredor i va instaurar, de facto, un bloqueig de l'autoproclamada República d'Artsakh, que ha tingut importants conseqüències sobre la població, amb escassetat de menjar, medicaments i altres subministraments essencials.
El 19 de setembre l'Azerbaidjan va reprendre l'ofensiva militar i, en vint-i-quatre hores, va prendre el control total d'aquesta república, la qual cosa ha estat objecte d'una denúncia armènia per neteja ètnica. Centenars de persones procedents de l'Alt Karabakh s'han refugiat a Armènia.
Tal com indicava Human Rights Watch el 25 de setembre, «els perills immediats són la seguretat i les necessitats humanitàries de la població ètnica armènia de la regió».
Per tot això, el Parlament de Catalunya declara que cal garantir la seguretat de tota la població de l'Alt Karabakh i els seus drets col·lectius, i que cal la presència d'observadors internacionals per a verificar que són respectats.
Així mateix, el Parlament de Catalunya manifesta que cal que la comunitat internacional prioritzi l'ajut humanitari necessari per a garantir una atenció i unes condicions de vida dignes als milers de persones refugiades que fugen de la zona de conflicte.
Palau del Parlament, 3 d'octubre de 2023
Dani Cornellà Detrell, Portaveu adjunt del GP CUP-NCG; Alícia Romero Llano, Portaveu del GP PSC-Units; Marta Vilalta i Torres, Portaveu del GP ERC; Mònica Sales de la Cruz, Portaveu del GP JxCat; David Cid Colomer, Portaveu del GP ECP.