La revolució sandinista va enderrocar el 1979 una de les dictadures més sagnants d'Amèrica Llatina i va liderar un projecte de transformació democràtica, socioeconòmica i cultural que va entusiasmar grups de tot el món, que van donar-hi suport. A molts pobles i ciutats de Catalunya es van constituir grups de solidaritat amb Nicaragua i un gran nombre de ciutadans es van implicar en múltiples tasques al país centreamericà relacionades, entre altres àmbits, amb l'ensenyament, l'organització de l'Estat, la construcció, l'alfabetització, la sanitat i el feminisme.
Avui, en nom dels ideals sandinistes de transformació democràtica i social, s'ha instaurat una nova dictadura. L'informe del Grup d'Experts en Drets Humans sobre Nicaragua de les Nacions Unides presentat a Ginebra el 16 de març documenta com s'hi cometen, d'una manera sistemàtica i generalitzada, crims de lesa humanitat, com ara les execucions extrajudicials, els assassinats de manifestants, la negació d'ajuda mèdica als opositors, l'actuació impune de grups armats progovernamentals, les violacions i els abusos de dones que reclamen justícia per a familiars detinguts, la persecució de bisbes i sacerdots catòlics, la privació arbitrària de la nacionalitat de 316 persones i l'expropiació de llurs propietats amb l'acusació d'ésser "traïdors a la pàtria", el desterrament de 222 persones, els actes de tortura física i psicològica i la violència de gènere especialment contra feministes. L'informe també documenta com s'han abolit totes les garanties democràtiques per mitjà de la concentració del poder en el president i la vicepresidenta de la República, als quals se sotmeten els poders executiu, legislatiu, judicial i electoral i el dels mitjans de comunicació; la persecució dels opositors; l'exili de milers de defensors dels drets humans, activistes, feministes i treballadors d'organitzacions no governamentals; la clausura de la premsa independent; la cancel·lació de més de 3.144 organitzacions nacionals i internacionals sense ànim de lucre, i la celebració de judicis sense cap garantia processal i amb intimidacions als equips de defensa.
En defensa de la societat civil nicaragüenca, en memòria de la solidaritat -descrita com "la tendresa dels pobles"- que va despertar Nicaragua arreu de Catalunya i d'acord amb les recomanacions de l'informe de les Nacions Unides, el Parlament de Catalunya:
- Exigeix que s'alliberin immediatament totes les persones privades arbitràriament de llibertat i que s'aturin les persecucions, les detencions, les confiscacions i els desterraments per raons polítiques i qualsevol altra violació sistemàtica dels drets humans.
- Demana la derogació de la legislació nicaragüenca que atempta contra els principis propis d'un estat de dret i la convocatòria d'eleccions democràtiques lliures i supervisades per organitzacions internacionals i independents.
- Dona suport a la crida que fa el Grup d'Experts en Drets Humans sobre Nicaragua a la justícia internacional perquè s'iniciïn processos penals contra els responsables nicaragüencs de crims de lesa humanitat des de la jurisdicció de cada país.
- Reclama al Govern de Catalunya, al Govern espanyol i a la Unió Europea que facilitin les condicions que facin possible un canvi democràtic a Nicaragua i, en tot cas, l'acolliment de les persones perseguides per la dictadura nicaragüenca.
El Parlament de Catalunya traslladarà aquesta declaració a les autoritats nicaragüenques per mitjà de llurs representacions diplomàtiques a Barcelona i Madrid.
Palau del Parlament, 3 de maig de 2023
Mònica Sales de la Cruz, Portaveu del GP JxCat; Alícia Romero Llano, Portaveu del GP PSC-Units; Marta Vilalta i Torres, Portaveu del GP ERC; David Cid Colomer, Portaveu del GP ECP:
Ignacio Martín Blanco, Portaveu del GP Cs.