La Plataforma per a la Defensa de la Rumba Catalana ha iniciat un procés d'informació i promoció de la rumba catalana que, per una banda, referma la influència internacional d'aquest gènere musical i, per una altra, treballa en la candidatura perquè la rumba catalana sigui declarada patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la UNESCO.
La Plataforma també promou l'origen gitano i català d'aquest gènere musical i la necessitat de divulgar-ne la cultura i de reivindicar la necessitat de defensar, protegir i promoure la rumba públicament, amb la implicació de les institucions, els agents culturals i els mitjans de comunicació.
La rumba catalana és un dels estils musicals urbans creats el segle XX a Europa. Va néixer a Barcelona als anys cinquanta del segle passat. Els barris del Raval, Gràcia i Hostafrancs de Barcelona, i tota la ciutat, han estat bressol de la rumba, una de les grans aportacions del poble gitano a la cultura de Barcelona, Catalunya, Espanya i el món sencer.
El pare de la rumba catalana va ésser Pere Pubill Calaf -conegut amb el nom artístic de Peret-, nascut a l'assentament gitano dels Corrals de Mataró, que es va convertir en el més gran exponent d'aquest estil i una figura reconeguda internacionalment. Altres personatges fonamentals de l'estil són Josep Maria Valentí, El Chacho, que va ésser el primer gitano rumber a afegir el piano a la rumba catalana, o Antonio González Batista, El Pescadilla, que va crear una rumba més flamenca fusionada amb altres estils, com el bolero i la música brasilera.
La rumba catalana beu directament de la rumba cubana i de la congolesa. Aquestes arrels africanes i llatines la converteixen en un símbol de diversitat, mestissatge i transmissió cultural entre pobles. La rumba cubana i la rumba congolesa ja van ésser reconegudes per la UNESCO, el 2016 i el 2021, respectivament, com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat.
Aquests ritmes cubans i africans, juntament amb l'estil tan característic de tocar la guitarra, amb la tècnica del ventilador i les palmes, i la manera tan personal de cantar dels gitanos de Barcelona, Lleida, Mataró, Girona, Tarragona i tot Catalunya, fan de la rumba catalana un gènere musical que ha estat ballat arreu del món però que mai no ha rebut un reconeixement mundial.
La rumba catalana és una manera de viure dels gitanos catalans, és la banda sonora del carrer de la Cera, dels barris d'Hostafrancs i de Gràcia de Barcelona i de tota la comunitat gitana de Catalunya.
¬El Parlament de Catalunya vol que la rumba catalana sigui reconeguda per la UNESCO per a tenir un triangle màgic de rumbes de l'Àfrica, Amèrica i Europa, en què la rumba catalana sigui el final d'un trajecte entre la trobada de diverses cultures que, amb llurs maneres de viure, fan diverses rumbes i creen un pont musical universal.
La rumba és de tothom i per a tothom, i per això el Parlament vol reconèixer la comunitat gitana de Catalunya com el màxim exponent de la rumba catalana, que ha ensenyat, ha acollit i ha fet cohesió social i musical, i vol reconèixer, així mateix, els artistes no gitanos que també formen part de la gran història de la rumba catalana.
Els Jocs Olímpics de Barcelona de l'any 1992 van mostrar la rumba catalana al món. Avui el Parlament de Catalunya vol tornar a portar la rumba catalana al món, no per un dia o una temporada sinó perquè sigui establerta i recordada com una aportació gitanocatalana que traspassa les fronteres de Catalunya, perquè la rumba catalana i la cultura no tenen fronteres.
Per aquests motius, el Parlament de Catalunya:
- Expressa el seu suport a la candidatura promoguda per la Plataforma per la Defensa de la Rumba Catalana perquè la rumba catalana sigui reconeguda com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la UNESCO.
- Convida el conjunt de la societat a respectar, garantir i impulsar la difusió de la rumba catalana com una expressió musical i cultural que forma part de la riquesa i la diversitat de la cultura catalana.
Amb aquest camí cap a la UNESCO, es demostra i es vol demostrar que Catalunya i la rumba catalana tenen poder.
Palau del Parlament, 2 de maig de 2023
Alícia Romero Llano, Portaveu del GP PSC-Units; Marta Vilalta i Torres, Portaveu del GP ERC; Mònica Sales de la Cruz, Portaveu del GP JxCat; Eulàlia Reguant i Cura, Portaveu del GP CUP-NCG; David Cid Colomer, Portaveu del GP ECP; Ignacio Martín Blanco, Portaveu del GP Cs