El passat 24 de juny va tenir lloc un intent de salt de la tanca de Melilla, segons que va informar la Delegació del Govern a la ciutat autònoma. Unes dues mil persones es van acostar als voltants del perímetre fronterer per la zona del Barri Xinès, de les quals cinc-centes van aconseguir entrar a la zona. Finalment, van poder traspassar la frontera i arribar a Melilla 133 persones, majoritàriament d'origen sudanès i txadià.
Durant el salt, la policia espanyola i la marroquina van ometre manifestament el deure de socors i d'atenció de les demandes d'asil, van atacar les persones que intentaven saltar i van provocar la mort de, fins avui, trenta-set persones negroafricanes, que van morir al costat marroquí. La brutalitat policial amb què les van rebre també va deixar setanta-sis ferits, tretze dels quals en estat greu. S'ha pogut constatar també el llançament a curta distància de pots de fum per part dels antiavalots de la Guàrdia Civil cap a les persones que eren a la tanca, la qual cosa va generar una situació de gran perill per a llur integritat física i moral i la caiguda de moltes persones des d'una alçada de fins a sis metres.
Aquests fets són un recordatori violent del fracàs de les polítiques migratòries de la Unió Europea i els estats membres, impregnades de racisme institucional. Els trenta-set morts i els centenars de ferits, reportats per les organitzacions no governamentals que treballen en territori marroquí, són l'esfereïdor resultat de les polítiques d'externalització de les fronteres de la Unió Europea.
Als episodis de violència física i l'agressivitat que presenta l'arquitectura fronterera en si mateixa, cal sumar-hi el tracte inhumà i vexatori que pateixen les persones en trànsit, com s'ha documentat en els nombrosos vídeos que associacions defensores dels drets humans han compartit. En aquests moments no es pot deixar de denunciar el sobreseïment del cas d'assassinat de quinze persones migrants al Tarajal, que mostra que els fets a la tanca de Melilla no es poden considerar un fet aïllat en les polítiques migratòries amb relació a persones que no s'assemblen fenotípicament al cànon espanyol o europeu.
Esdeveniments com el del passat 24 de juny no són nous, però sí que s'han incrementat com a conseqüència de l'últim acord entre el Govern espanyol i el Marroc. En el marc d'aquest acord, el Govern de l'Estat espanyol va abandonar la seva històrica neutralitat respecte al conflicte del Sàhara Occidental i la defensa del dret a l'autodeterminació i va passar a donar suport al pla marroquí per al territori, al qual pretén dotar de més autonomia.
L'externalització de la gestió de fronteres també es materialitza en la privatització d'aquestes. Al juliol del 2020 es va fer públic que deu multinacionals, entre les quals ACS, Indra i Ferrovial, gestionen el 65% del pressupost en matèria migratòria de l'Estat espanyol i es beneficien directament d'aquesta política restrictiva basada en una suposada eficiència econòmica que no és real.
La política migratòria de la Unió Europea és una altra expressió d'aquesta dinàmica de racisme institucional que, atès el substrat antinegre i colonial d'Europa, vulnera els drets més bàsics i fonamentals, avantposa els criteris econòmics a la integritat de les persones que migren des del sud global i converteix així el territori europeu en una fortalesa mortal.
Amb el canvi climàtic en el moment més àlgid i la fam provocada pel bloqueig del gra a causa de la guerra d'Ucraïna, la gent que fugirà de la gana i la misèria creixerà exponencialment.
Per tot això, el Parlament de Catalunya:
- Condemna la brutal violència policial marroquina i espanyola, que re-presenta una vulneració flagrant dels drets humans, i la política il·legal de devolucions en calent, i rebutja les declaracions del president del Govern de l'Estat espanyol en què elogiava la violenta resposta de les autoritats marro-quines que va provocar la mort de desenes de persones (per ara trenta-set, però es tracta d'un nombre incert que no fa res més que augmentar).
- Constata que els fets ocorreguts a la tanca de Melilla el passat 24 de juny són fruit de la legislació en política migratòria de l'Estat espanyol, els tractats de la Unió Europea i la gestió i externalització frontereres que se'n deriven.
- Constata que cal garantir la seguretat i protecció dels drets humans de les persones que han aconseguit arribar a Melilla i de les més de mil persones que s'han quedat al territori marroquí.
- Considera que els organismes competents han de garantir una atenció sanitària adequada i de qualitat a tots els hospitalitzats arran d'aquesta tragèdia.
- Expressa la necessitat d'habilitar l'accés a les oficines establertes a les fronteres de Ceuta i Melilla per a les persones que manifestin la voluntat de sol·licitar protecció internacional.
- Demana avançar en la identificació dels cadàvers i la localització dels familiars, per a garantir-los una sepultura digna, a través dels serveis consulars espanyols al Marroc.
- Considera necessari que s'obri una investigació, que el Govern de l'Estat estableixi mecanismes de rendició de comptes per a atribuir responsabilitats per les violacions, les morts i les desaparicions ocorregudes en les vies d'accés i que es posin en marxa processos de veritat, justícia i reparació a les víctimes i llurs familiars.
- Considera que les institucions europees i el Govern de l'Estat, en particular, han de garantir el dret a migrar, amb respecte als drets humans, soci-als, civils i polítics, per a totes les persones, com ja s'està fent en el cas de les persones que migren amb motiu de la guerra a Ucraïna. Per això, demana que es derogui la Llei d'estrangeria i que s'habilitin vies legals i segures d'arribada a territori europeu que no posin en perill la vida de les persones migrants a través de les rutes marítimes i terrestres. Així mateix, considera que cal posar fi a l'externalització del control de les fronteres i retirar el suport públic a les accions que hi estan provocant morts.
Palau del Parlament, 30 de juny de 2022
Marta Vilalta i Torres, portaveu del GP ERC; Mònica Sales de la Cruz, portaveu del GP JxCat; Eulàlia Reguant i Cura, portaveu del GP CUP-NCG; David Cid Colomer, portaveu del GP ECP