El Ple elegirà aquesta setmana Esther Giménez-Salinas nova síndica de greuges i votarà el decret llei sobre els projectes lingüístics de les escoles

28/06/2022  -  Palau del Parlament.
El Ple elegirà aquesta setmana Esther Giménez-Salinas nova síndica de greuges i votarà el decret llei sobre els projectes lingüístics de les escoles

Vista general d’un moment de la darrera sessió plenària

 

El ple d’aquesta setmana començarà dimarts a les tres amb interpel·lacions als consellers i continuarà fins dijous a la tarda, quan és previst que faci la sessió específica per elegir Esther Giménez-Salinas síndica de greuges en substitució de Rafael Ribó. La sessió de control al Govern i al president de la Generalitat, Pere Aragonès, serà dimecres a les nou del matí.

Dimecres al matí el Ple també debatrà i votarà el decret llei sobre els projectes lingüístics de les escoles i farà el debat final de la proposta per presentar una proposició de llei al Congrés dels Diputats sobre l’accés als caixers automàtics (ERC, JxCat, CUP i ECP). Dimecres a la tarda la cambra farà els debats de totalitat de dues proposicions de llei, una sobre la renda garantida de ciutadania (ECP) i l’altra sobre les “cuines fantasma” (PSC-Units), i dijous farà els debats i les votacions de vuit mocions.

Interpel·lacions
El Ple farà dimarts nou interpel·lacions als consellers, sobre l’inici del curs 2022-2023 en el servei públic d’educació (ECP), la planificació del curs escolar 2022-2023 (PSC-Units), el balanç del curs escolar 2021-2022 (CUP), l’impuls del sector audiovisual en català (ERC), les polítiques per al desenvolupament turístic (Vox), la necessitat de garantir la seguretat ciutadana (Cs), les infraestructures (PSC-Units), els drets de les persones que exerceixen el treball sexual (Cs) i l’impuls de les polítiques LGBTI (ERC). La darrera interpel·lació de l’ordre del dia, sobre l’informe de seguiment del Consell d’Europa (JxCat), se substanciarà dijous al matí.

Sessió de control
El ple es reprendrà dimecres a les nou del matí amb la sessió de control, primer als consellers i tot seguit al president de la Generalitat, que respondrà les preguntes sobre l’actualitat política dels vuit grups parlamentaris.

Els consellers respondran preguntes sobre l’estat d’execució dels Fons Next Generation, les restriccions d’aigua a Les Garrigues i el Segrià, la reindustrialització del Baix Penedès (PSC-Units); la resposta del sistema educatiu als infants i joves ucraïnesos, el Pacte Nacional per la Salut Mental, l’enfortiment de l’economia catalana (ERC); l’Assemblea de pobles i ciutats de Catalunya, la situació del català a la justícia, l’atenció a casos de risc alt de suïcidi a través del 061 (JxCat); l’elecció de centre educatiu per part de les famílies (Vox); la transferència de recursos públics a mans privades en l’àmbit de la salut (CUP); el dret a l’avortament (ECP); els veïns de la Meridiana de Barcelona (Cs), i les polítiques educatives del Govern (PPC).

Accés als caixers automàtics
Acabada la sessió de control, el Ple farà el debat final de la Proposta per presentar al Congrés dels Diputats la Proposició de llei de garantia del servei de caixer automàtic en els municipis en risc d’exclusió financera i de garantia en l’accés als serveis bancaris, presentada conjuntament per ERC, JxCat, la CUP i ECP. La cambra votarà el text i les set esmenes a l’articulat que hi ha presentat el PSC-Units en el marc de la tramitació exprés per lectura única acordada la darrera sessió plenària.

El text estableix que els municipis en què actualment no hi ha cap caixer automàtic n’han de tenir un com a mínim, i que les despeses derivades de la instal·lació, el funcionament i el manteniment d’aquest servei han d’anar a càrrec de l’entitat financera corresponent. Les esmenes del PSC-Units, entre altres punts, recullen que també hi ha d’haver caixers als barris de més de cinc mil habitants sense serveis bancaris.

Un cop el Ple aprovi la proposta, el Parlament la remetrà a la Mesa del Congrés, que haurà de tractar-ne l’admissió a tràmit perquè la cambra espanyola en faci el debat de presa en consideració, sessió per a la qual el Parlament haurà de designar fins a tres diputats perquè defensin la iniciativa.

Decret de projectes lingüístics de les escoles
Dimecres al matí la cambra també debatrà i votarà el Decret llei 6/2022, del 30 de maig, pel qual es fixen els criteris aplicables a l’elaboració, l’aprovació, la validació i la revisió dels projectes lingüístics dels centres educatius. El decret arriba al Ple després que, a petició de Vox, Cs i el PPC, el Consell de Garanties Estatutàries ha emès un dictamen que conclou que s’ajusta a l’Estatut i la Constitució espanyola.

El conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, presentarà el text, que, entre altres aspectes, descarta l’aplicació de percentatges en l’ensenyament i en l’ús de les llengües als centres públics i concertats i estableix que el Departament d’Educació haurà de validar que els projectes lingüístics elaborats per cada centre s’adeqüen a la normativa i assumirà la responsabilitat sobre la legalitat dels projectes que validi.

Renda garantida de ciutadania
La sessió plenària es reprendrà dimecres a la tarda amb el debat de totalitat de la Proposició de llei de modificació de la Llei 14/2017, del 20 de juliol, de la renda garantida de ciutadania, proposada per ECP i que arriba al Ple amb una esmena de retorn d’ERC i JxCat. La iniciativa continuarà la tramitació parlamentària si la cambra rebutja l’esmena.

La modificació de la llei de la renda garantida, segons l’exposició de motius, pretén “resoldre buits” legals per facilitar la complementarietat de la norma catalana amb el Reial decret llei espanyol que estableix un ingrés mínim vital i “maximitzar les possibilitats d’arribar a col·lectius no atesos fins ara per la renda garantida”. En destaca la “voluntat d’ampliar la cobertura de les famílies amb fills a càrrec” i la creació d’una nova prestació complementària per cobrir les necessitats bàsiques d’accés a l’habitatge. El text, amb quaranta-dos articles, proposa modificacions en l’articulat de la llei i en les disposicions addicionals, finals i transitòries, i afegeix dos annexos per detallar les quantitats de la prestació bàsica de la renda garantida i de la prestació econòmica complementària per habitatge.

“Cuines fantasma”
A continuació, el Ple farà el debat de totalitat de la Proposició de llei del PSC-Units de modificació de la Llei 20/2009, de prevenció i control ambiental de les activitats, per la regulació de l’activitat de cuina industrial vinculada a la venda a distància de plats preparats, que també arriba a aquest primer debat amb una esmena de retorn d’ERC i JxCat.

La proposició vol regular les anomenades “cuines fantasma”, vinculades a empreses que ofereixen plats cuinats i altres productes als clients sense disposar d’establiments propis. El text estableix que s’ha de garantir que l’activitat compleix el plantejament urbanístic municipal i està sotmesa al règim de llicència ambiental quan les cuines estiguin fora de polígons industrials, situades a menys de cinc-cents metres d’una zona residencial i ocupin una superfície superior als dos-cents metres quadrats.

Mocions
Dijous, entre el matí i la tarda, la cambra debatrà i votarà vuit mocions, fruit d’interpel·lacions de la darrera sessió plenària, sobre l’impuls de les polítiques del Govern amb relació a les persones desaparegudes sense causa aparent i la desaparició forçada de menors (PSC-Units), la contractació pública (PSC-Units), la desinversió crònica de l’Estat a Catalunya (ERC), les balances fiscals i el dèficit d’inversions (JxCat), els jutjats de pau com a garants del servei de justícia de proximitat (JxCat), la política del Govern per donar suport als treballadors inscrits al règim especial de treballadors autònoms (Vox), l’ordenació territorial necessària per garantir la sobirania alimentària (CUP) i les polítiques de reducció d’emissions i de transició ecològica (ECP).

La primera moció del PSC-Units constata que cal avançar en les accions per prevenir i resoldre els casos de desaparicions i per acompanyar les famílies afectades, i reclama al Govern un seguit de mesures i actuacions en aquest sentit i la presentació d’una proposta de llei integral que reguli tots els serveis relacionats.

La segona moció del PSC-Units insta el Govern a presentar un projecte de llei que reguli de manera unificada els criteris de contractació pública del sector públic català i que, entre altres punts, faciliti l’accés de les pimes a la contractació, promogui la col·laboració publicoprivada i inclogui regles específiques en la selecció de proveïdors en serveis d’àmbit sanitari i social.

La d’ERC denuncia la “discriminació permanent i sistemàtica” de Catalunya i dels Països Catalans en l’execució pressupostària de l’Estat, reclama mesures per recuperar les inversions no executades i exigeix el traspàs del conjunt de sistema ferroviari i de la gestió de l’aeroport del Prat. El text també reafirma el “compromís d’avançar cap a un estat propi” i defensa l’exercici del “dret a decidir”.

La primera de JxCat també constata el “baix nivell d’execució” de les inversions de l’Estat a Catalunya, reclama les no executades el 2021 i planteja que els grups parlamentaris que defensen aquesta reivindicació “es comprometin a no donar suport a nous pressupostos generals de l’Estat fins que no es liquidin les inversions pendents d’execució dels anys 2021 i 2022″. Així mateix, entre altres punts, el text demana el traspàs integral de Rodalies.

La segona de JxCat expressa el suport a la tasca dels jutjats de pau i demana al Govern que treballi per evitar-ne l’eliminació i que insti l’executiu espanyol i els grups del Congrés i el Senat perquè el Projecte de llei d’eficiència organitzativa del servei públic de justícia no suprimeixi aquesta figura i mantingui a Catalunya les seves funcions.

La de Vox planteja mesures de suport als treballadors autònoms, com, entre d’altres, agilitar els tràmits que han de fer o reduir l'”excessiva càrrega fiscal” que suporten. Entre altres punts també demana “erradicar l’anomenat ‘top manta'”, “impedir la zona de baixes emissions de Barcelona” i “reforçar les polítiques de seguretat ciutadana”.

La de la CUP rebutja la compra de terrenys agrícoles per part de fons d’inversió i capital extern a l’agricultura i reclama preservar tota la superfície agrícola útil dels processos urbanitzadors. En aquest sentit, entre altres punts, demana una moratòria urbanística respecte a qualsevol planejament que afecti espais agraris fins que s’aprovi el Pla territorial sectorial agrari de Catalunya.

Finalment, la d’ECP defensa que es despleguin les zones de baixes emissions a tots els municipis de més de vint mil habitants, que s’aprovi abans d’acabar l’any l’impost sobre les emissions portuàries de grans vaixells i que s’impulsi un acord per fixar un topall d’arribada de creuers i creueristes als ports de Barcelona i Tarragona. Entre altres punts, el text demana també una nova llei de turisme.

Nova síndica de greuges
A l’últim, dijous, cap a les sis de la tarda, és previst que el Ple faci la sessió específica per elegir la jurista Esther Giménez-Salinas nova síndica de greuges en substitució de Ribó, que exerceix el càrrec des fa divuit anys, els últims tres en funcions, ja que el seu mandat va finir el març del 2019. Per ser elegida, la candidata haurà d’obtenir el suport de tres cinquenes parts de la cambra, és a dir, de vuitanta-un diputats. Giménez-Salinas va ser proposada conjuntament pel PSC-Units, ERC i JxCat, i la Mesa ha de tramitar demà la proposta perquè es convoqui el ple per designar-la, un cop que la Comissió del Síndic de Greuges va dictaminar dimarts la seva idoneïtat.

Giménez-Salinas, exrectora de la Universitat Ramon Llull i exvocal del Consell General del Poder Judicial, serà la quarta síndica de greuges de Catalunya, i la primera dona que exercirà aquest càrrec. El primer síndic va ser Frederic Rahola, que, elegit el 1984 i reelegit el 1989, va ocupar el càrrec fins que va morir, el 1992. Anton Cañellas el va substituir el 1993, i el 1998 va ser reelegit per a un segon mandat. El va substituir Ribó, elegit el juliol del 2004 i reelegit el març del 2010.

La nova síndica, d’acord amb la llei vigent, tindrà un mandat de sis anys i no podrà ser reelegida. Un cop el Ple l’elegeixi, la presidenta del Parlament n’haurà de proclamar l’elecció, comunicar-la al president de la Generalitat i ordenar-ne la publicació al ‘Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya’ i al ‘Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya’, i la síndica haurà de prendre possessió del càrrec davant la Mesa.

Més informació

  • Proposta per presentar a la Mesa del Congrés dels Diputats la Proposició de llei de garantia del servei de caixer automàtic en els municipis en risc d’exclusió financera i de garantia en l’accés als serveis bancaris (ERC, JxCat, CUP i ECP)
  • Decret llei 6/2022, del 30 de maig, pel qual es fixen els criteris aplicables a l’elaboració, l’aprovació, la validació i la revisió dels projectes lingüístics dels centres educatius
  • Proposició de llei de modificació de la Llei 20/2009, de prevenció i control ambiental de les activitats, per la regulació de l’activitat de cuina industrial vinculada a la venda a distància de plats preparats (PSC-Units)
  • Previsió de desenvolupament del ple de dimarts a dijous
  • Esmenes a la Proposta per presentar a la Mesa del Congrés dels Diputats la Proposició de llei de garantia del servei de caixer automàtic en els municipis en risc d’exclusió financera i de garantia en l’accés als serveis bancaris
  • Proposició de llei de modificació de la Llei 14/2017, del 20 de juliol, de la renda garantida de ciutadania (ECP)
  • Mocions
  • Dictamen del Consell de Garanties Estatutàries sobre el Decret llei 6/2022, del 30 de maig, pel qual es fixen els criteris aplicables a l’elaboració, l’aprovació, la validació i la revisió dels projectes lingüístics dels centres educatius