El Parlament ret homenatge pòstum a Conxita Grangé, la darrera supervivent catalana dels camps d’extermini nazis, en el decurs de l’acte en memòria de les víctimes de l’Holocaust

17/02/2020  -  Palau del Parlament.
El Parlament ret homenatge pòstum a Conxita Grangé, la darrera supervivent catalana dels camps d’extermini nazis, en el decurs de l’acte en memòria de les víctimes de l’Holocaust

Encesa de les sis espelmes del record | 17/02/20 | Parlament de Catalunya

El Parlament ha acollit aquesta tarda un any més l’acte institucional en memòria de les víctimes de l’Holocaust, en què s’ha retut homenatge pòstum a Conxita Grangé, la darrera supervivent catalana dels camps d’extermini nazis, que va morir a l’agost als noranta-quatre anys.

Grangé, que amb divuit anys havia fet d’enllaç per a la resistència francesa, va ser deportada al camp de Ravensbrück, on cada mes morien més de mil dones. En va poder escapar, però va ser detinguda per la SS, que la va enviar al camp de Sachsenhausen, d’on va sortir en una de les anomenades “marxes de la mort” amb vuitanta-quatre dones més, de les quals en van sobreviure vint-i-dues. D’això en fa setanta-cinc anys.

El Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust es commemora el 27 de gener, data, el 1945, que el camp de concentració i extermini d’Auschwitz, on més d’un milió de persones van ser assassinades, va ser alliberat per les tropes soviètiques.

Enguany no ha estat possible que la commemoració que es fa cada any al Parlament coincidís amb aquella data, però la institució l’ha volgut mantenir amb aquest acte d’avui, que ha presidit Roger Torrent i a què han assistit dues nebodes de Grangé.

En la seva intervenció, el president ha remarcat que l’Holocaust “és una advertència de fins on poden arribar l’odi i la intolerància contra la diversitat”, però també “d’on ens pot portar la indiferència davant la discriminació i la vulneració de drets”. En aquest sentit, ha alertat del creixement de l’extrema dreta a Europa, amb “partits polítics que repeteixen les formes i els discursos del feixisme amb nous noms i noves cares”, i ha denunciat l’ús de “lleis, tribunals i institucions per dissimular la persecució de col·lectius i per vulnerar drets humans sota la màscara de marcs legals”.

Durant la commemoració, que ha conduït el periodista Carles Prats, s’ha fet la tradicional encesa de les sis espelmes del record: pels jueus exterminats pels nazis; pels infants que perderen la vida a les cambres del gas; per les víctimes catalanes i de la resta de l’Estat espanyol assassinades als camps de concentració; per tot els altres col·lectius perseguits pels nacionalsocialisme; pels Justos entre les Nacions, els homes i les dones que arriscaren la vida per salvar els perseguits, i pels supervivents que trobaren un refugi que els permeté refer la vida i mantenir la identitat.

Les espelmes les han encès el president de la Comunitat Jueva Bet Shalom de Barcelona, Jai Anguita, en representació del poble jueu; el president de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya, Simón Montero, en representació del poble gitano; Ferran Palau, net del deportat Ferran Masip (matrícula de Mauthausen 6.435, mort el 18 de novembre de 1941), en representació del col·lectiu de perseguits per raons polítiques; Mercè Batlle, presidenta de la Federació Catalana d’Entitats de Paràlisi Cerebral i Etiologies Similars, en representació de les persones amb discapacitat; Verònica Lafont, vicepresidenta segona del Consell Nacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transgèneres i Intersexuals, en representació del col·lectiu LGBTI, i José Levy, president de la Comunitat Israelita de Barcelona.

Tot seguit, un any més han pres la paraula estudiants de secundària i batxillerat que han participat en el projecte educatiu en commemoració de les víctimes de l’Holocaust que impulsa el Parlament en col·laboració amb el Memorial Democràtic i el Departament d’Educació per exposar les conclusions del treball que han fet durant el curs i del treball conjunt amb les entitats. Així, han parlat Xavier Arjona i Helena Bilski, alumnes del Col·legi Sant Andreu, de Badalona, sobre la persecució dels testimonis de Jehovà per part del nazisme; Gemma Lorente, alumna de l’Institut de Sentmenat, sobre les persones del col·lectiu LGBTI; Antonio Barba, Arnau Masoliver i Oriol Randó, alumnes de l’Institut Narcís Monturiol, de Figueres, sobre les persones amb discapacitat; Andrea Cuadrado i Roger Ribas, alumnes de l’Escola Pia Vilanova i la Geltrú, sobre les persones perseguides per motius polítics; Míriam Aguayo i Ares Tartera, alumnes de l’Institut Torre Vicens, de Lleida, sobre el poble gitano, i Júlia Socoró i Nàdia Tonda, alumnes de l’Institut Ramon Berenguer IV, d’Amposta, sobre el poble jueu.

A l’acte hi han assistit el vicepresident primer del Parlament, Josep Costa; l’expresident de la Generalitat José Montilla; el conseller d’Educació, Josep Bargalló; diputats de la cambra, i representants de l’Ajuntament de Barcelona, del cos consular i d’altres institucions.

L’acte s’ha obert amb la interpretació de la cançó popular ‘El rossinyol’, amb arranjaments de Jaume Basulto; el minut de silenci que ha seguit l’encesa de les espelmes del record ha estat musicat amb ‘Nana’, de Federico García Lorca, i la commemoració ha acabat amb la interpretació de ‘Youkali’, del compositor Kurt Weill. Les interpretacions musicals han anat a càrrec d’Emma Campàs, a la guitarra, i Alejandro Baliñas, a la veu, duet d’alumnes del Centre Superior de la Fundació Conservatori Liceu i becaris de la Fundació de Música Ferrer-Salat.

Galeria d'imatges