Registre de grups d’interès

Registre de grups d’interès

Els grups d’interès, també coneguts com a lobbies, són organitzacions i entitats que influeixen en l’elaboració de les lleis o en altres funcions parlamentàries. El Registre de grups d’interès regula i normalitza les relacions entre els grups d’interès, d’una banda, i els diputats i grups parlamentaris, de l’altra, i s’estableixen unes regles de joc basades en la transparència total i la publicitat, amb l’objectiu de garantir i salvaguardar l’interès general.

Preguntes més freqüents

Normativa

Són grups d’interès les persones físiques o jurídiques i les organitzacions sense personalitat jurídica que, en interès propi o d’altres persones, duen a terme activitats susceptibles d’influir en l’elaboració de les lleis o en qualsevol altre acte inherent a l’exercici de les funcions institucionals que corresponen al Parlament.

Els grups d’interès es caracteritzen per la concurrència simultània de dues característiques: la subjectiva (persones físiques o jurídiques i plataformes, xarxes o altres manifestacions d’activitat col·lectiva organitzada, encara que no tinguin en aquest cas personalitat jurídica pròpia) i l’objectiva, que implica la voluntat d’influir, en interès propi o de tercers, sobre l’exercici de les funcions parlamentàries.

Els grups d’interès també són coneguts com a grups de pressió, lobbies o stakeholders, entre d’altres.

El Registre, creat en virtut de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, té com a finalitat la inscripció i el control dels grups d’interès per tal de donar coneixement públic de les persones que realitzen l’activitat d’influència o intermediació, de forma que els ciutadans puguin conèixer les relacions que tenen amb el Parlament, els diputats amb qui contacten i les regles ètiques a les quals han d’ajustar la seva actuació.

De manera coordinada amb l’agenda dels diputats i diputades, el Registre també garanteix el coneixement públic de la informació relativa a les relacions entre els grups d’interès, especialment dels contactes, reunions i audiències tingudes, dels actes als quals es convidi a assistir els diputats i de les aportacions documentals que els grups d’interès trametin als diputats relacionades amb iniciatives parlamentàries.

Per als diputats, una major confiança i tranquil·litat. Si el grup d’interès està inscrit en el Registre, el diputat sap que establir-hi relacions o contactes és perfectament legítim i adequat i que la interrelació es desenvoluparà en un marc de transparència i integritat.

Per als grups d’interès, més facilitat de relació i participació i un major prestigi. La inscripció en el Registre de grups d’interès genera diversos avantatges a l’hora de relacionar-se amb el Parlament i conèixer-ne l’activitat i les iniciatives. A més a més, el fet de subjectar-se a la normativa que els regula presenta els grups d’interès davant del Parlament i del conjunt de la societat com a organitzacions ètiques i responsables que contribueixen amb el seu exemple a la qualitat democràtica del país.

Per a la societat, més transparència, control i confiança en les institucions. La informació que difon del Registre permet al conjunt de ciutadans conèixer les relacions que s’estableixen entre els diputats i diputades i els grups d’interès, quan es produeixen, a través de quins canals, amb quins efectes o resultats i d’acord amb quines regles de conducta.

Les persones físiques o jurídiques privades que tenen la condició de grup d’interès i les plataformes, xarxes i altres formes d’activitat col·lectiva que, tot i no tenir personalitat jurídica, constitueixen, de facto, una font d’influència organitzada i duen a terme activitats incloses en l’àmbit objectiu del Registre.

Els grups d’interès són classificats en una de les categories establertes en l’annex I de l’Acord de la Mesa de 28 de juliol de 2015.

Només s’han d’inscriure en el Registre els grups d’interès que tinguin per finalitat promoure o defensar amb voluntat de permanència i continuïtat els seus interessos o els de tercers respecte de les iniciatives legislatives o parlamentàries que els afectin.

En el cas de la promoció o defensa d’interessos i drets propis afectats per una iniciativa parlamentària concreta, no serà exigible la inscripció, llevat que es pugui presumir l’existència d’una voluntat més permanent de promoció o defensa d’interessos. Tanmateix, els contactes tinguts amb aquestes persones, entitats o organitzacions hauran de quedar reflectits en l’agenda dels diputats i diputades.

L’òrgan responsable del Registre ha de prestar assistència als diputats, especialment per resoldre les qüestions relacionades amb la inscripció dels grups d’interès, els supòsits d’exclusió i, en general, qualsevol qüestió relacionada amb les normes que regulen el Registre i l’agenda dels diputats i diputades.

Si, perquè el que predetermina la inscripció no és el domicili del grup d’interès, sinó l’organisme davant del qual s’exerceix la influència, en aquest cas el Parlament de Catalunya.

Inclou els grups d’interès que interactuen amb els diputats, els grups parlamentaris i llurs assessors i els funcionaris del Parlament que exerceixen funcions d’assessorament.

El Registre de grups d’interès del Parlament s’ha de coordinar amb el Registre de grups d’interès de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic a fi de facilitar la convalidació de les inscripcions i compartir continguts i publicitat.

6.7.1. Quins criteris regeixen la denominació dels grups d’interès i la seva inscripció en el Registre?

Per tal de satisfer les finalitats de transparència que persegueix el Registre:

  • La denominació d’un grup d’interès que és una persona jurídica ha de coincidir amb la denominació amb la que aquesta figura inscrita en el Registre corresponent, o aquella en virtut de la qual ha obtingut el NIF.
  • La denominació dels grups d’interès que són persones físiques ha de coincidir amb el que figura en el document d’identitat.
  • La denominació de les organitzacions, plataformes, xarxes i altres fons d’influència organitzada sense personalitat jurídica és aquella que han acordat els seus constituents i amb què se’ls coneix i actuen davant la societat i el tràfic jurídic.
  • No es pot practicar la inscripció en el Registre de cap subjecte que tingui idèntica denominació a la d’un altre ja inscrit en el Registre de grups d’interès del Parlament.

6.7.2. Quin és el procediment per presentar una sol·licitud d’inscripció al Registre?

Per presentar una sol·licitud d’inscripció cal fer els tràmits a què es refereix l’apartat 4.

La inscripció en el Registre de grups d’interès es formalitza a instància del grup d’interès, mitjançant la presentació d’una sol·licitud del seu representant adreçada a l’òrgan responsable del Registre.

Els diputats i diputades, els grups parlamentaris i els funcionaris del Parlament que exerceixen funcions d’assessorament han de comprovar, abans de tenir relació amb un grup d’interès, que aquest estigui inscrit al Registre, llevat que es tracti del supòsit contemplat al paràgraf 4rt de l’apartat 6.4 o dels que esmenta l’apartat 6.14.

Si el grup d’interès no hi està inscrit, l’han d’advertir de la necessitat de presentar prèviament la declaració inicial a què es refereix el punt 1 de l’apartat 4.

1. Categoria I. Consultories professionals, despatxos d’advocats i consultors que treballen per compte propi.
Subcategories:
a) Consultories professionals.
b) Despatxos d’advocats.
c) Consultors o advocats que treballen per compte propi.

2. Categoria II. Grups d’interès propis i agrupacions comercials, empresarials i professionals.
Subcategories:
a) Empreses i grups d’empreses.
b) Associacions comercials i empresarials.
c) Col·legis professionals, associacions professionals i sindicats.
d) Entitats organitzadores d’actes.

3. Categoria III. Organitzacions no governamentals.
Fundacions i associacions, plataformes i xarxes, coalicions ad hoc, estructures temporals i altres formes d’activitat col·lectiva, sense ànim de lucre.

4. Categoria IV. Grups de reflexió, institucions acadèmiques i de recerca.
Subcategories:
a) Grups de reflexió i institucions acadèmiques o de recerca en general.
b) Grups de reflexió i institucions de recerca vinculats a partits polítics, a sindicats o a organitzacions empresarials.

5. Categoria V. Representants d’interessos no inclosos en les categories anteriors.
a) Organitzacions representants d’esglésies i comunitats religioses.
b) Altres entitats no incloses en les categories anteriors.

No, un grup d’interès només pot estar inclòs en una categoria. En cas que el grup pugui respondre objectivament a més d’una categoria, caldrà optar per aquella que s’ajusti més específicament a la naturalesa i/o finalitat de la seva actuació envers el Parlament.

La classificació dins d’una categoria es fa a instància del grup d’interès, amb la validació corresponent per part de l’òrgan responsable del Registre.

Les dades de la declaració presentada pels grups d’interès s’han d’actualitzar quan s’hi produeixi qualsevol modificació. En el cas de grups d’interès que actuen per compte de tercers, la relació de clients ha d’estar permanentment actualitzada i indicar les altes i les baixes.

La gestió del Registre de grups d’interès correspon a l’administració parlamentària, sota la supervisió de la Secretaria General del Parlament.

No es consideren activitats pròpies de grups d’interès les que tenen les finalitats següents:
a) La promoció o defensa d’interessos i drets propis afectats per una iniciativa parlamentària concreta en el sentit indicat al paràgraf 4rt de l’apartat 6.4, sens perjudici que es doni publicitat de l’actuació en l’Agenda dels diputats i diputades.
b) La prestació d’un assessorament jurídic o professional vinculat directament a la defensa d’interessos o drets afectats per una iniciativa parlamentària.
c) L’obtenció d’informació sobre l’estat d’una tramitació parlamentària o sobre l’exercici de drets o iniciatives previstos per les lleis o pel Reglament.

Tampoc no es consideren activitats pròpies de grups d’interès:
a) Les compareixences davant comissions parlamentàries a petició d’aquestes, com tampoc els escrits presentats en resposta a sol·licituds del Parlament.
b) Les realitzades per autoritats, càrrecs i empleats públics relacionades amb l’exercici de les seves funcions.
c) Les realitzades per òrgans o entitats, públiques o privades, en compliment d’obligacions específicament atribuïdes per l’ordenament jurídic.

Qui pot accedir a la informació continguda en el Registre?

Qualsevol ciutadà pot accedir a la informació continguda en el Registre atès que tota la informació que s’hi conté és pública, llevat de les dades de caràcter personal que es regeixen per la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. S’hi pot accedir a través del cercador establert a aquest efecte en el Portal de la transparència del Parlament.

L’accés a la informació és gratuït

El Registre dona publicitat de:
a) Els grups d’interès inscrits, ordenats per categories.
b) L’agenda dels diputats.
c) La informació que els grups han declarat al Registre amb relació a les seves activitats, finançament i àmbits d’interès.
d) Les actuacions de control i fiscalització realitzades sobre els grups d’interès.

Per mitjà del Portal de la Transparència, el Parlament també fa pública qualsevol altra activitat relacionada amb els grups d’interès en l’àmbit parlamentari.

Els grups d’interès inscrits en el Registre de grups d’interès del Parlament de Catalunya han d’ajustar llurs relacions amb el Parlament, els diputats, el personal dels grups parlamentaris i els funcionaris a les regles següents:

1. Han d’indicar, sempre que l’òrgan encarregat del Registre els ho requereixi, el nom i el número de registre i l’entitat o entitats que representen o per a les quals treballen, els interessos i els objectius o fins que persegueixin, i, si escau, els clients que representen.

2. S’han d’abstenir d’obtenir o intentar obtenir informació o de forçar decisions de manera deshonesta o mitjançant una pressió abusiva o un capteniment inadequat sobre els diputats, el personal dels grups parlamentaris i el personal al servei del Parlament.

3. No han d’explicitar ni han de donar a entendre, en llur tracte amb tercers, que tenen una relació formal amb el Parlament.

4. No han de subministrar al Registre dades inexactes que puguin induir a error els diputats, tercers o els funcionaris del Parlament.

5. S’han d’abstenir d’utilitzar sense autorització expressa els logotips i qualsevol altre signe o imatge institucional del Parlament.

6. Han d’aportar, durant el procés d’inscripció i quan correspongui, informació completa, actualitzada i no enganyosa sobre les activitats i altres dades que han de constar en el Registre.

7. Han d’acceptar que tota la informació facilitada al Registre sigui sotmesa a revisió i han d’atendre les sol·licituds administratives d’informació complementària i d’actualitzacions.

8. S’han d’abstenir de vendre a tercers còpies de documents facilitats pel Parlament o d’obtenir-ne qualsevol benefici econòmic.

9. Han de respectar les normes, els codis i les pràctiques de bon govern establerts pel Parlament i no n’han d’obstruir l’execució ni l’aplicació.

10. Han d’evitar d’incitar els diputats, els grups parlamentaris i llurs assessors i els funcionaris del Parlament a infringir les normes i regles a què s’han d’ajustar per raó del càrrec o funció que exerceixen.

11. Han de respectar, si contracten persones que hagin estat vinculades al Parlament o als grups parlamentaris, l’obligació d’aquestes persones de complir les normes i exigències en matèria de confidencialitat que els són aplicables.

12. Han d’obtenir l’autorització prèvia del diputat interessat si volen establir una relació contractual amb una persona que treballa en l’entorn específic d’aquell.

13. Han de respectar les normes establertes sobre els drets i les responsabilitats dels antics diputats del Parlament.

14. Han d’informar sempre les persones que representen de llurs obligacions envers el Parlament i de les conseqüències que poden derivar de llur incompliment.

15. Han d’exhibir la targeta d’accés de manera sempre visible dins el recinte del Parlament.

16. Han de respectar estrictament les disposicions de la Mesa del Parlament amb relació a les condicions a què s’han d’ajustar els grups d’interès per a acomplir llur activitat en les dependències del Parlament, i també les indicacions que a aquest fi els doni el personal del Parlament.

El Parlament disposa d’un sistema de control i fiscalització del compliment de les obligacions per part dels grups d’interès que està regulat al Reglament del Parlament i als acords de la Mesa que el desenvolupen.

El control i la fiscalització es fan a través dels mecanismes següents:
a) Actuacions de verificació.
b) Procediment d’alertes.
c) Procediment d’investigació i tramitació de denúncies.
d) La imposició de sancions.

Les actuacions de verificació les practica l’òrgan responsable del Registre per tal de comprovar la conformitat de les dades declarades al Registre. Aquestes actuacions es fan d’ofici en el marc dels controls, aleatoris o específics, relatius a la veracitat de les dades, o amb ocasió d’una alerta o una denúncia. El Registre dóna publicitat al resultat final d’aquestes actuacions i procediments.

Una alerta és una comunicació adreçada a l’òrgan responsable del Registre per tal d’advertir que alguna informació declarada al Registre és errònia o omet algun aspecte rellevant. Qualsevol persona pot enviar una alerta a l’òrgan responsable del Registre, el qual ha de contrastar-la amb la informació registral i, si escau, iniciar les actuacions de verificació corresponents. Les alertes es fan arribar a l’òrgan responsable del Registre per mitjà del formulari accessible al Portal de la transparència del Parlament. En aquest formulari s’ha de fer constar la identitat de la persona que tramet l’alerta, però aquesta identitat no és objecte de publicació.

Qualsevol persona pot formular una denúncia davant de l’òrgan responsable del Registre. Hi ha de fer constar les seves dades personals i de contacte, el grup d’interès afectat i els fets denunciats, el presumpte o presumptes incompliments i els motius, així com, si escau, la informació o documentació en què es fonamenta la denúncia. La denúncia s’efectua mitjançant un formulari accessible al Portal de la transparència del Parlament.

Les actuacions de control i fiscalització realitzades d’ofici o per motiu d’una alerta o denúncia poden donar lloc a la incoació d’un procediment sancionador i a la imposició de les sancions establertes en les normes reguladores del Registre (amonestació pública, multa, suspensió temporal de la inscripció en el Registre o cancel·lació definitiva d’aquesta en funció de la gravetat de l’incompliment produït).