Parlament de Catalunya

A – B – C – D – E – F – G – H – I – J – L – M – N – O – P – Q – R – S – T – U – V

A

absentisme: Manca d’assistència injustificada dels membres del Parlament a les sessions del Ple o de les comissions a què són convocats. L’absentisme pot ser sancionat a proposta del president o presidenta del Parlament.
abstenció: Opció de vot que significa no pronunciar-se ni a favor ni en contra d’una proposta.
Administració parlamentària: El conjunt de funcionaris que, sota la direcció del secretari o secretària general, donen suport a l’activitat parlamentària. S’estructura en diversos serveis i centres gestors.
administrador parlamentari | administradora parlamentària: Funcionari o funcionària del Parlament pertanyent al Cos d’Administradors Parlamentaris, al qual corresponen tasques de gestió, execució, control i coordinació, o tasques anàlogues de caràcter administratiu.
al·lusions: Vegeu «torn per al·lusions».
Àrea de Recerca, Producció Documental i Biblioteca: Àrea administrativa, integrada en la Direcció d’Estudis Parlamentaris, encarregada de l’adquisició, la catalogació i la gestió dels fons bibliogràfics del Parlament.
Vegeu també «Biblioteca del Parlament».
Arxiu del Parlament: Arxiu format pels fons documentals del Parlament. L’Arxiu del Parlament, integrat en la Direcció d’Estudis Parlamentaris, organitza, conserva, gestiona i difon aquests fons i hi facilita l’accés.
assessor lingüístic | assessora lingüística: Funcionari o funcionària del Parlament, pertanyent al Cos de Lingüistes, especialitzat en l’estudi i l’elaboració de les propostes d’adequació lingüística i formal dels textos parlamentaris a les normes gramaticals, als principis de tècnica legislativa i a l’estil de redacció del Parlament, i encarregat de l’elaboració de les versions oficials al castellà i a l’occità (aranès) de les lleis i dels altres textos aprovats.
audiència: Tràmit que les ponències, les subcomissions i les comissions legislatives poden donar, especialment en el procediment legislatiu, a organitzacions, grups socials i experts. Pot incloure’n la compareixença a les sessions.
autogovern: Facultat que té un país per decidir per ell mateix i per organitzar-se políticament.

B

banc del Govern: Banc que forma la primera fila d’escons del Saló de Sessions, on seuen els membres del Govern.
Biblioteca del Parlament: Biblioteca especialitzada en dret públic, específicament en dret parlamentari. També disposa d’un fons de dret comunitari, de dret privat, de ciències socials, d’història de Catalunya i d’altres disciplines. La Biblioteca del Parlament està integrada en la Direcció d’Estudis Parlamentaris.
Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya: Publicació oficial que recull tots els textos que segueixen una tramitació parlamentària, en les diverses fases d’aquesta, les comunicacions del Govern i qualsevol altre text la publicació del qual és exigida pel Reglament o ordenada pel president o presidenta del Parlament.

C

caducitat: Vegeu «decaïment».
cambra: Cadascuna de les dues assemblees en què es pot estructurar un parlament. En el cas del Parlament de Catalunya, constituït per una única cambra, aquest terme és sinònim de parlament.
Canal Parlament: Nom de la televisió del Parlament. El Canal Parlament retransmet, en directe i en diferit, les sessions parlamentàries, les conferències de premsa i alguns actes institucionals (www.canalparlament.cat).
cap de l’oposició: Condició que s’atorga al diputat o diputada que presideix el grup parlamentari de l’oposició amb més escons. Aquesta condició es declara per mitjà d’una resolució del president o presidenta del Parlament. Rep el tractament d’honorable.
circumscripció electoral: Divisió territorial a la qual correspon d’elegir un determinat nombre de diputats. En el moment actual, les circumscripcions electorals per a l’elecció del Parlament es corresponen amb les províncies.
Codi de conducta dels diputats: Codi que regula les situacions de conflicte d’interessos i el compliment de les obligacions derivades del règim d’incompatibilitats i de les declaracions d’activitats i béns dels diputats del Parlament.
Codi de conducta dels grups d’interès: Vegeu «Registre de grups d’interès».
comissió: Conjunt de diputats, designats proporcionalment pels grups parlamentaris, encarregat de preparar les decisions del Ple. En el Parlament hi ha dues grans classes de comissions: les legislatives i les específiques. Les comissions legislatives poden tramitar qualsevol iniciativa parlamentària i poden dictaminar sobre els projectes o proposicions de llei que ha d’aprovar el Parlament. Les específiques tenen una funció concreta o bé la comesa de relacionar-se amb determinades institucions o entitats públiques.
comissió d’estudi: Comissió específica que analitza i estudia assumptes que afecten la societat. Els treballs de les comissions d’estudi es clouen amb l’elaboració d’un informe o la votació d’unes conclusions.
comissió d’investigació: Comissió específica que investiga assumptes d’interès públic de competència de la Generalitat, per la qual cosa pot sol·licitar informació i requerir la presència de qualsevol persona perquè hi presti declaració. Els treballs de les comissions d’investigació es clouen amb unes conclusions reflectides en un dictamen.
Comissió de Matèries Secretes i Reservades: Comissió formada per un representant de cada grup parlamentari que té la finalitat de controlar els crèdits destinats a despeses reservades de l’Administració de la Generalitat i d’altres matèries del Govern i de l’Administració de la Generalitat declarades secretes o reservades. Les sessions d’aquesta comissió són secretes.
Comissió del Reglament: Comissió legislativa que elabora i reforma el Reglament del Parlament.
Comissió de Peticions: Comissió que rep i tracta les peticions que els ciutadans fan al Parlament en exercici del dret de petició. Pot adoptar resolucions i formular recomanacions sobre les peticions que tramita.
comissió de seguiment: Comissió específica que controla determinades actuacions i polítiques públiques del Govern. Les comissions de seguiment han de presentar un informe a la Mesa del Parlament al final de cada període de sessions.
comissió legislativa: Comissió que tramita iniciatives parlamentàries i emet dictàmens sobre les proposicions i els projectes de llei que ha d’aprovar el Ple. El nombre de comissions legislatives i la competència material de cadascuna els acorda el Ple, a proposta de la Mesa i la Junta de Portaveus.
comissió promotora de la iniciativa legislativa popular: Conjunt de persones que promouen una iniciativa legislativa popular. La comissió promotora representa les persones que han donat suport a la iniciativa amb les seves signatures i pot participar en la tramitació parlamentària de la iniciativa presentada
compareixença: Vegeu «audiència».
condició política de català o catalana: Conjunt dels drets polítics reconeguts per l’Estatut als ciutadans espanyols que tenen el veïnatge administratiu en qualsevol dels municipis catalans.
Consell de Garanties Estatutàries: Institució de la Generalitat que vetlla per l’adequació de les normes amb rang de llei del Govern i del Parlament a l’Estatut i a la Constitució. També és responsable d’identificar, prèviament a la presentació dels recursos pertinents, els possibles motius d’inconstitucionalitat i de conflicte de competències que puguin afectar l’autogovern català o l’autonomia local com a conseqüència de la normativa estatal. També compleix una funció de tutela dels drets estatutaris d’acord amb l’article 38.1 de l’Estatut.
Consell Executiu: vegeu «Govern».
consolidació legislativa: Procediment pel qual s’elabora un nou text legal que integra la legislació vigent sobre una matèria o un sector determinats, amb la finalitat de simplificar l’ordenament jurídic, millorar-ne la qualitat i contribuir a garantir la seguretat jurídica. Els projectes o proposicions de consolidació legislativa es tramiten pel procediment de lectura única.
constitució del Parlament: Vegeu «sessió constitutiva».
contradiccions: Vegeu «torn per contradiccions».
contrarèplica: En un debat, intervenció a què té dret un orador o oradora quan ha estat replicat. El Reglament regula el temps per a les contrarèpliques segons el tipus de debat.
crida a l’ordre: Advertiment que fa el president o presidenta als membres del Parlament que no s’atenen a les regles d’ordre establertes pel Reglament, als que provoquen pertorbacions, als que empren expressions inconvenients al decòrum de la cambra i als que utilitzen tàctiques de filibusterisme o d’obstrucció.
crida a tornar a la qüestió: Advertiment que fa el president o presidenta al membre del Parlament que, fent ús de la paraula, s’aparta de la qüestió objecte del debat, amb la finalitat que s’hi centri.

D

debat: Discussió formal dels assumptes inclosos en l’ordre del dia de les sessions dels òrgans del Parlament. Els debats se subjecten a les normes de procediment establertes pel Reglament i són dirigits i ordenats pel president o presidenta de l’òrgan en qüestió. Entre els debats amb característiques específiques hi ha el debat de totalitat, el debat d’investidura del president o presidenta de la Generalitat, el debat d’una moció de censura o d’una qüestió de confiança i els debats de control i validació dels decrets llei. També es tenen debats específics per raó de la matèria, com els debats generals sobre l’acció política i de govern.
decaïment: Tancament d’una tramitació parlamentària pel finiment de la legislatura.
declaració d’activitats i béns: Declaració de les activitats professionals i dels béns que els diputats tenen el deure de presentar per accedir al ple exercici de la condició de parlamentari o parlamentària. Aquesta informació es recull al Registre d’interessos dels diputats i es fa pública en el Portal de la Transparència.
declaració institucional del Parlament: Declaració que fa el Parlament amb relació a qüestions d’interès de la Generalitat i dels ciutadans.
decòrum: Correcció en les maneres i en el capteniment exigible als membres del Parlament d’acord amb les altes funcions i la responsabilitat que els corresponen. El comportament contrari al decòrum de la cambra o l’ús d’expressions inconvenients poden donar lloc a sancions.
decret llei: Disposició normativa amb rang de llei que dicta el Govern en casos de necessitat extraordinària i urgent i que, posteriorment, se sotmet a la validació del Parlament.
delegació de vot: Vegeu «vot delegat».
Departament d’Assessorament Lingüístic: Centre gestor de l’Administració parlamentària encarregat d’assessorar lingüísticament l’Administració i els òrgans parlamentaris, d’establir les propostes d’adequació dels textos parlamentaris a les normes gramaticals, a la tècnica legislativa i a l’estil de redacció del Parlament, i de traduir les lleis i altres textos del Parlament.
Vegeu també «assessor lingüístic, assessora lingüística».
Departament d’Edicions: Centre gestor de l’Administració parlamentària encarregat de les publicacions oficials del Parlament i de preparar l’edició d’obres i treballs de caràcter divulgatiu en relació amb la institució parlamentària. També gestiona i coordina les tasques de transcripció de les sessions parlamentàries i revisa lingüísticament aquestes transcripcions.
Departament d’Informàtica i Telecomunicacions: Centre gestor de l’Administració parlamentària que s’encarrega de les funcions relacionades amb l’aplicació i supervisió d’eines informàtiques i sistemes d’informació.
Departament d’Infraestructures, Equipaments i Seguretat: Centre gestor de l’Administració parlamentària encarregat del patrimoni del Parlament i de les tasques relacionades amb les instal·lacions, la cura de l’edifici i la seguretat.
Departament de Comunicació: Centre gestor de l’Administració parlamentària al qual correspon elaborar continguts informatius i gestionar les relacions amb els mitjans de comunicació, la informació institucional, l’estratègia comunicativa de la cambra i el Canal Parlament.
Departament de Recursos Humans: Vegeu «Direcció de Govern Interior».
Departament de Relacions Institucionals: Centre gestor de l’Administració parlamentària que s’ocupa de les relacions amb el públic i els centres d’ensenyament, de donar a conèixer la institució a la ciutadania, de l’organització i la supervisió del protocol dels actes oficials de la cambra i de l’atenció a les visites.
deure de reserva: Deure que tenen els diputats de no fer públiques les dades i les informacions que coneguin per raó de la seva funció parlamentària i que tinguin la condició de secretes o reservades.
Diari de Sessions del Parlament de Catalunya: Publicació oficial del Parlament en què es transcriuen literalment les intervencions, els acords i les incidències que es produeixen en les sessions del Ple i de les comissions.
dictamen d’una comissió: Document aprovat per una comissió com a resultat dels treballs que ha dut a terme, generalment amb relació a una tramitació parlamentària, amb diferents continguts segons la naturalesa de la comissió. El dictamen de les comissions legislatives conté el text que la comissió eleva al Ple perquè el sotmeti a votació i, si s’aprova, es converteixi en llei.
dictamen de compatibilitat o incompatibilitat dels diputats: Acord de la Comissió de l’Estatut dels Diputats que dictamina la situació de compatibilitat o incompatibilitat d’un diputat o diputada. Els dictàmens de compatibilitat o incompatibilitat han de ser motivats i es publiquen en el Portal de la Transparència.
Diputació Permanent: Òrgan del Parlament que substitueix en les seves funcions el Ple quan aquest no es pot reunir, perquè s’ha dissolt la legislatura o durant el temps que hi ha entre dos períodes de sessions. La componen vint-i-tres diputats, designats pels grups parlamentaris en proporció al seu nombre de membres. La presideix el president o presidenta del Parlament.
diputat | diputada: Persona que, en les eleccions al Parlament, ha estat elegida pels ciutadans perquè els hi representi, per un període de quatre anys.
diputat interventor | diputada interventora: Diputat o diputada que supervisa el control de l’execució del pressupost del Parlament. Els diputats interventors presenten a la Mesa un informe bimestral sobre aquesta execució.
diputat no adscrit | diputada no adscrita: Condició que passen a tenir els diputats que abandonen el seu grup o en són expulsats. Tenen els drets que el Reglament reconeix als diputats individualment, amb algunes especificitats.
Vegeu també «Grup Mixt».
Direcció d’Estudis Parlamentaris: Centre gestor de l’Administració parlamentària en què s’integren l’Àrea de Recerca, Producció Documental i Biblioteca, l’Àrea d’Arxiu i l’Oficina de Consultes i Atenció als Usuaris.
Direcció de Gestió Parlamentària: Centre gestor de l’Administració parlamentària encarregat del Registre General del Parlament i del suport administratiu al treball parlamentari dels òrgans de la cambra.
Vegeu també «Registre General del Parlament».
Direcció de Govern Interior: Centre gestor de l’Administració parlamentària del qual depenen la gestió i el control en matèria de personal i de govern interior i l’organització i direcció dels serveis generals d’assistència no administrativa de l’Administració parlamentària. El Departament de Recursos Humans, estructurat en diverses àrees, s’integra en aquesta direcció.
dissolució de la legislatura: Terme que es fa servir per indicar la fi d’una legislatura, la qual té una durada formal de quatre anys des de la data de les eleccions. El president o presidenta de la Generalitat pot dissoldre la legislatura abans d’aquesta data i convocar eleccions al Parlament.
dret d’accés a la informació pública: Dret que tenen els ciutadans d’accedir a la informació i la documentació del Parlament. El Reglament estableix el procediment per accedir a aquesta informació, i també els límits i les restriccions.
Vegeu també «publicitat dels treballs parlamentaris».
Dret que tenen els diputats d’accedir a la documentació de l’Administració, del Govern i dels ens locals, d’acord amb el que determina el Reglament per a cada cas.

E

elector | electora: Persona que té dret a votar. A les eleccions al Parlament pot votar tothom qui té la condició política de català o catalana i és major de divuit anys.
escó: Lloc on seu el diputat o diputada al Saló de Sessions. El nombre d’escons d’una cambra parlamentària equival al nombre de diputats de què es compon.
esmena: Proposta de modificació, de supressió o d’addició que poden fer els diputats i els grups parlamentaris respecte a un projecte o una proposició de llei o als altres textos que es debaten en el Parlament.
esmena a la totalitat: Proposta de rebuig total presentada per un grup parlamentari amb relació a un projecte de llei o una proposició de llei. Pot ser de retorn del projecte al Govern, o als que han presentat la proposició, o pot contenir un text alternatiu.
esmena tècnica: Esmena de millora del text d’una iniciativa legislativa per adequar-lo a les normes de la tècnica legislativa o a les regles i els usos formals i lingüístics del Parlament, o per corregir-ne errors jurídics, terminològics o gramaticals.
Estatuts del règim i el govern interiors del Parlament de Catalunya: Norma de règim intern del Parlament referent a les condicions laborals del personal que conforma l’Administració parlamentària i sobre els procediments de contractació i de gestió econòmica del Parlament.
exposició de motius: Part introductòria d’un text que s’ha de convertir en normatiu, com un projecte o una proposició de llei, que en justifica la presentació i n’explica els objectius i el contingut.
Vegeu també «preàmbul».

F

filibusterisme: Tàctica obstruccionista dins el Parlament que consisteix a dificultar l’aprovació de les propostes i els projectes amb un abús del procediment establert pel Reglament, especialment amb intervencions reiteratives i discursos molt llargs.
fur jurisdiccional: Prerrogativa parlamentària per la qual els diputats del Parlament només poden ser inculpats, processats i jutjats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, si se’ls acusa d’un delicte comès al territori de Catalunya, i pel Tribunal Suprem, si se’ls acusa d’un delicte comès fora d’aquest territori.

G

Gabinet de Presidència: Unitat administrativa equiparada a un centre gestor de l’Administració parlamentària, a la qual correspon d’assistir tècnicament i administrativament el president o presidenta del Parlament en les seves funcions.
Generalitat de Catalunya: Institució en què s’organitza políticament l’autogovern de Catalunya. La integren el Parlament, la Presidència de la Generalitat i el Govern, a més de les altres institucions que estableix l’Estatut.
gestor parlamentari | gestora parlamentària: Funcionari o funcionària del Parlament, pertanyent al Cos d’Administradors Parlamentaris, especialitzat en les tasques de suport administratiu al treball parlamentari dels òrgans de la cambra.
Govern: Òrgan col·legiat, format pel president o presidenta de la Generalitat i pels consellers, que dirigeix la política i l’Administració de la Generalitat. Entre altres funcions, té la de proposar lleis i elaborar i aplicar el pressupost.
grup de treball: Grup que es pot constituir en una comissió, integrat per un o més diputats de cada grup parlamentari, que estudia i prepara els assumptes encarregats a la comissió. La seva tasca es clou amb la presentació d’un informe o unes conclusions.
Grup Mixt: Grup format pels diputats no integrats en cap grup parlamentari. Dins el Grup Mixt es poden crear subgrups parlamentaris, integrats per un mínim de tres diputats.
grup parlamentari: Agrupació de diputats que pertanyen al mateix partit o coalició. Els grups parlamentaris impulsen les actuacions i les decisions del Parlament. Per formar un grup parlamentari calen almenys cinc diputats. Cada grup té un portaveu o una portaveu.
grups d’interès: Vegeu «Registre de grups d’interès».

H

hemicicle: Nom que rep el Saló de Sessions del Parlament per la seva forma semicircular.
honorable: Tractament protocol·lari que correspon als consellers del Govern, al president o presidenta del Consell de Garanties Estatutàries i al cap o la cap de l’oposició.

I

Il·lustre: Tractament protocol·lari que correspon, amb caràcter general, als diputats del Parlament, i també al síndic o síndica de greuges, al síndic o síndica major de la Sindicatura de Comptes i als consellers del Consell de Garanties Estatutàries.
immunitat parlamentària: Prerrogativa parlamentària que té per objecte la protecció dels parlamentaris davant les actuacions que puguin restringir-ne la llibertat per motivacions polítiques. En el cas dels diputats del Parlament, la immunitat es concreta en la prohibició que aquests siguin detinguts o retinguts per actes delictius, llevat del cas de delicte flagrant.
incompatibilitats dels diputats: Situació en què poden ser declarats els diputats. D’acord amb el Reglament, cada diputat o diputada és declarat en situació de compatibilitat o d’incompatibilitat a partir de la declaració que ha de presentar de les seves activitats i béns, d’acord amb la normativa aplicable.
Vegeu també «dictamen de compatibilitat o incompatibilitat dels diputats».
informe de la ponència: Informe que aprova la ponència d’una comissió legislativa. Inclou el text del projecte o la proposició de llei, una proposta d’esmenes a l’articulat i propostes de tipus tècnic (jurídic i lingüístic). A partir de l’informe de ponència la comissió elabora i aprova el dictamen que ha d’anar al Ple.
iniciativa legislativa: Dret que tenen el Govern i els diputats d’iniciar un procediment parlamentari, com ara el procediment per aprovar una llei. Els consells comarcals, els municipis i els ciutadans també poden exercir-lo directament, d’acord amb el que estableix l’Estatut.
iniciativa legislativa popular: Iniciativa legislativa que poden exercir davant el Parlament les persones que tenen la condició política de catalans. La iniciativa legislativa popular requereix el suport d’un mínim de cinquanta mil signatures.
intergrup parlamentari: Grup de diputats, format per un membre de cada grup parlamentari, que es crea amb l’objectiu de promoure l’estudi i la recerca en l’àmbit social, la sensibilització de la societat amb relació a persones o grups que necessiten una protecció especial o les relacions solidàries amb altres pobles i cultures. Els intergrups parlamentaris són creats per la Mesa amb l’acord de la Junta de Portaveus.
interpel·lació: Mecanisme de control del Govern per mitjà del qual els diputats o els grups parlamentaris requereixen al Govern que doni explicacions sobre els motius o els propòsits d’actuació en qüestions de política general. Es debat en el Ple i pot donar lloc a una moció, en la qual el Parlament expressa la seva posició.
investidura: Vegeu «sessió d’investidura».
inviolabilitat parlamentària: Prerrogativa parlamentària que garanteix que els diputats no puguin ser portats a judici pels vots i les opinions que emetin en l’exercici del seu càrrec. Permet que els parlamentaris es puguin expressar, en l’exercici de la seva funció, amb absoluta llibertat i impedeix que s’iniciï cap procediment, penal o de qualsevol altra mena, que pugui comportar l’exigència de responsabilitat judicial per les opinions, les manifestacions i els vots que expressin.

J

Junta de Portaveus:: Òrgan del Parlament constituït per un representant o una representant de cada grup parlamentari, el president o presidenta del Parlament, un dels secretaris de la Mesa i el secretari o secretària general del Parlament o el lletrat o lletrada en qui delegui. Decideix l’ordre del dia del Ple i col·labora en l’organització dels debats i en l’assignació a les comissions de treball de les qüestions a estudiar i a debatre.

L

lectura única: Procediment legislatiu especial que permet, amb l’acord previ del Ple, aprovar una llei en una sola votació i sense que s’hi puguin presentar esmenes.
legislatura: Període durant el qual el Parlament exerceix els seus poders, que s’inicia amb l’elecció dels membres i acaba amb la dissolució, abans d’unes noves eleccions. La legislatura dura formalment quatre anys a comptar de la data de les eleccions.
llei: Norma jurídica de caràcter general i obligatori que emana d’un òrgan facultat per exercir el poder legislatiu, com ara el Parlament de Catalunya, els parlaments de les altres comunitats autònomes o les Corts Generals espanyoles. Les lleis, com a font de dret, regulen i organitzen la societat i tenen efectes jurídics vinculants.
llei de desenvolupament bàsic de l’Estatut: Llei que desenvolupa una matèria regulada per l’Estatut, en els casos en què ho prescriuen el mateix Estatut i el Reglament del Parlament. Per ser aprovada requereix el vot de la majoria absoluta dels membres del Parlament en una votació final sobre el conjunt del text.
llei de pressupostos: Llei que s’aprova anualment i que conté totes les previsions d’ingressos econòmics de la Generalitat i el límit màxim de la despesa d’aquesta per a un exercici anual.
lletrat | lletrada: Assessor jurídic o assessora jurídica del Parlament en les tasques parlamentàries, principalment de les comissions. Els lletrats també preparen estudis i informes jurídics i són els encarregats de representar i defensar el Parlament davant el Tribunal Constitucional.
lletrat major | lletrada major: Lletrat o lletrada del Parlament que assessora i assisteix el secretari o secretària general en l’exercici de les seves funcions, coordina els Serveis Jurídics i exerceix les altres atribucions que li delega el secretari o secretària general.
llista electoral: Llista dels candidats que un partit o una coalició presenta a les eleccions. Les llistes electorals poden ser obertes o tancades, segons que la normativa electoral permeti que l’elector o electora en triï alguns noms o bé obligui a votar-la tota en bloc. La normativa electoral vigent a Catalunya és de llistes tancades.

M

majoria absoluta: En una votació, la majoria que es produeix quan s’expressen en el mateix sentit més de la meitat dels diputats de què es compon la cambra. Queda fixada en el primer nombre enter de vots que segueix el nombre resultant de dividir per dos el total dels membres de l’òrgan que pren la decisió; en el cas del Parlament de Catalunya, aquest nombre és seixanta-vuit. Ordinàriament, la majoria absoluta s’aplica a decisions rellevants del Ple.
majoria qualificada: En una votació, la majoria que s’assoleix amb un percentatge de vots relativament ampli -normalment més del 50%-, per exemple, dues terceres parts o tres cinquenes parts dels vots. La majoria absoluta és un tipus de majoria qualificada.
Vegeu també «majoria absoluta».
majoria simple: En una votació, la majoria assolida pel sentit de votació que obté més vots.
membre del Parlament: Vegeu «diputat, diputada».
Mesa Ampliada: Òrgan integrat pels membres de la Mesa més un diputat o diputada per cada grup parlamentari que no tingui representació a la Mesa. La Mesa Ampliada exerceix determinades funcions relatives al pressupost i al règim intern del Parlament i determina les subvencions que s’assignen als grups parlamentaris.
Mesa d’Edat: Òrgan provisional que obre oficialment la sessió constitutiva del Parlament i dirigeix les votacions dels membres de la Mesa en aquesta sessió. Formen la Mesa d’Edat el diputat o diputada de més edat i els dos diputats més joves.
Mesa del Parlament: Òrgan compost pel president o presidenta, els dos vicepresidents i els quatre secretaris del Parlament, els quals són elegits pel Ple. La Mesa organitza el treball parlamentari, interpreta el Reglament, dirigeix els serveis de la cambra i manté l’ordre durant les sessions.
moció: Manifestació de la posició del Parlament sobre alguna qüestió debatuda en una interpel·lació. Una vegada admesa a tràmit per la Mesa, s’inclou en l’ordre del dia de la sessió plenària següent a la de la interpel·lació.
moció de censura: Mecanisme parlamentari d’exigència de responsabilitat política del Govern que si s’aprova implica el nomenament d’un nou president o presidenta de la Generalitat. Ha de ser proposada, com a mínim, per una cinquena part dels diputats o per dos grups parlamentaris i ha d’incloure un candidat o candidata per presidir la Generalitat.
molt honorable: Tractament protocol·lari que correspon al president o presidenta de la Generalitat i al president o presidenta del Parlament.

N

nomenament: Acte pel qual algú és designat per a un càrrec.

O

Oficina d’Acció Exterior i de Relacions amb la Unió Europea: Servei d’assessorament del Parlament encarregat de donar suport als òrgans parlamentaris en matèria de dret internacional públic i dret de la Unió Europea, i també en la participació en organitzacions i conferències internacionals de cooperació interparlamentària i en les institucions de la Unió Europea.
Oficina d’Aran: Servei d’assessorament del Parlament encarregat d’avaluar, proposar i compilar les iniciatives relatives a Aran.
Oficina de Dret Comparat i de Relacions Interparlamentàries: Servei d’assessorament del Parlament encarregat d’establir, mantenir i impulsar les relacions amb les institucions públiques -tret de les que deriven de l’exercici de les funcions parlamentàries- tant de Catalunya com de l’Estat, i, molt especialment, amb altres cambres parlamentàries, de l’Estat o d’àmbit europeu o internacional.
oïdor de comptes | oïdora de comptes: Funcionari o funcionària del Parlament responsable de la intervenció i la gestió econòmiques de la institució.
Oïdoria de Comptes i Tresoreria: Centre gestor de l’Administració parlamentària que, sota la direcció de l’oïdor o oïdora de comptes, és el responsable de la gestió econòmica, la comptabilitat i la tresoreria del Parlament.
oposició: Grup o grups parlamentaris que no donen suport a la política del Govern.; Vegeu també «cap de l’oposició».
ordre del dia: Relació ordenada dels afers que s’han de tractar en una sessió del Ple o d’una comissió.

P

paritat: Igualtat o empat. El Reglament regula els casos de paritat en la presa de decisions de la Mesa i de les meses de les comissions, en l’elecció de membres de la Mesa i en els resultats de les votacions.
Parlament obert: Vegeu «Portal de la Transparència».
passos perduts: Vegeu «sales de passos perduts».
període de sessions: Cadascun dels dos períodes en què es tenen les sessions ordinàries del Parlament. L’un va del 16 d’agost al 31 de desembre, i l’altre, del 15 de gener al 31 de juliol.
període entre sessions: Temps durant el qual el Parlament suspèn l’activitat ordinària (de l’1 al 14 de gener i de l’1 al 15 d’agost). Aquests períodes s’exclouen del còmput de terminis establerts en el Reglament.
peticions: Vegeu «Comissió de Peticions».
Ple del Parlament: Òrgan suprem del Parlament, constituït per tots els diputats.
ponència: Òrgan que nomenen les comissions legislatives perquè elabori un informe sobre un projecte o una proposició de llei. Les ponències fan recomanacions sobre esmenes a la comissió corresponent. El treball de les ponències és assessorat pels serveis jurídics i lingüístics.
ponent relator | ponent relatora: Membre d’una ponència escollit per coordinar-ne els treballs i presentar-los a la comissió i al Ple.
Portal de la Transparència: Sistema d’informació i coneixement en format electrònic que el Parlament posa al servei dels ciutadans perquè puguin accedir a la informació i la documentació parlamentàries, d’acord amb el que estableix la legislació de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
portaveu: Diputat o diputada nomenat pel seu grup parlamentari perquè el representi i assisteixi a la Junta de Portaveus.
preàmbul: Part introductòria de les lleis, sense caràcter dispositiu, que presenta el text normatiu, n’exposa la finalitat i fa referència a l’estat de l’àmbit material que es regula. El preàmbul sol ser una adaptació de l’exposició de motius amb què s’ha presentat el projecte o la proposició de llei.
pregunta: Mecanisme de control del Govern per mitjà del qual un diputat o diputada pot demanar-li una informació relativa a un fet, una situació, l’actuació que ha tingut o la que pensa tenir. Es pot formular oralment, durant la sessió del Ple o d’una comissió, o per escrit. El Govern està obligat a respondre-la.
prerrogatives parlamentàries;: Vegeu «immunitat parlamentària»; «inviolabilitat parlamentària».
president del Parlament | presidenta del Parlament: Representant màxim del Parlament. Estableix i manté l’ordre de les discussions, dirigeix els debats amb imparcialitat, compleix i fa complir el Reglament, i exerceix totes les altres funcions que li confereixen l’Estatut, les lleis i el Reglament. Rep el tractament de molt honorable.
procediment d’urgència: Procediment excepcional mitjançant el qual s’accelera la tramitació d’un procediment parlamentari.
procediment legislatiu comú: Procediment que segueixen els projectes i les proposicions de llei que el Parlament ha admès a tràmit. Les fases principals del procediment legislatiu comú, després de l’admissió a tràmit, són la publicació de la iniciativa presentada, el debat de totalitat, les audiències i compareixences en la comissió, l’admissió d’esmenes, l’estudi en ponència, la tramitació en comissió i la tramitació final en el Ple.
programa de govern: Programa presentat pel candidat o candidata a la presidència de la Generalitat en la sessió d’investidura al Parlament, al principi de la legislatura. El programa de govern es considera aprovat per la cambra quan el president o presidenta de la Generalitat és investit.
projecte de llei: Text que conté prescripcions normatives presentat pel Govern al Parlament perquè sigui tramitat i aprovat com a llei.
proposició de llei: Text que conté prescripcions normatives presentat al Parlament per algun dels titulars de la iniciativa legislativa altres que el Govern, perquè sigui tramitat i aprovat com a llei (les propostes presentades pel Govern es denominen projectes de llei).
proposta de resolució: Iniciativa per impulsar l’acció política i de govern, que es pot adreçar al Govern o als ciutadans. Les propostes de resolució es poden tramitar en la comissió que correspongui per la matèria o en el Ple.
Vegeu també «resolució».
publicitat dels treballs parlamentaris: Principi que garanteix el dret dels ciutadans i dels grups i les organitzacions socials a conèixer la documentació i les tramitacions parlamentàries. Les publicacions oficials (Diari de Sessions del Parlament de Catalunya i Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya), el Canal Parlament, el Portal de la Transparència i el Parlament obert són instruments que garanteixen aquest principi.

Q

qüestió de confiança: Suport que el president o presidenta de la Generalitat pot demanar explícitament al Parlament sobre el seu programa, sobre una declaració de política general o sobre una decisió molt important. El president o presidenta ha de dimitir si en una qüestió de confiança no obté el suport de la majoria simple dels membres de la cambra.
quòrum d’aprovació: Nombre de vots afirmatius exigit per adoptar certs acords. En el Parlament, el quòrum d’aprovació és normalment la majoria simple, però en alguns casos es requereix la majoria absoluta o un quòrum superior.
quòrum de presència: Vegeu «quòrum per a l’adopció d’acords».
quòrum de votació: Vegeu «quòrum d’aprovació».
quòrum per a l’adopció d’acords: Nombre mínim de persones que hi ha d’haver en una reunió, de les que tenen dret a ser-hi presents. El Parlament no pot adoptar vàlidament acords si no hi és present la meitat dels diputats més un, com a mínim.

R

recurs d’inconstitucionalitat: Recurs que el Parlament i altres actors institucionals poden presentar al Tribunal Constitucional contra lleis i disposicions normatives amb força de llei. Per interposar un recurs d’inconstitucionalitat cal el dictamen previ del Consell de Garanties Estatutàries i s’ha d’indicar expressament l’article o els articles que es pretén d’impugnar.
Registre d’interessos dels diputats: Registre de la informació facilitada pels diputats relativa a les seves activitats i béns.
Vegeu també «declaració d’activitats i béns».
Registre de grups d’interès: Registre públic que té com a finalitat la inscripció i el control de persones, organitzacions i col·lectius que duen a terme activitats que poden influir en l’elaboració de les lleis o en l’exercici de les altres funcions del Parlament. El Reglament regula el contingut i la publicitat de les dades d’aquest registre i els drets i obligacions de les persones i organitzacions que hi estan inscrites.
Registre General del Parlament: Registre on es fa l’assentament dels documents que es presenten al Parlament o que el Parlament rep. El Registre General del Parlament admet qualsevol document presentat o rebut, sempre que s’adreci a les administracions públiques i se n’identifiqui l’emissor.
Reglament del Parlament: Norma jurídica que expressa el poder d’autoorganització del Parlament i que regula, principalment, el funcionament de la cambra, tot determinant l’organització interna i els procediments per exercir les funcions que corresponen a la institució.
relator | relatora: Vegeu «ponent relator, ponent relatora».
rèplica: En un debat, intervenció a què té dret un orador o oradora com a resposta a la intervenció d’un altre membre del Parlament o d’un conseller o consellera. El Reglament regula el temps de rèplica segons el tipus de debat.
reserva: Vegeu «deure de reserva».
resolució: Declaració per la qual el Parlament manifesta una opinió o una voluntat, proposa actuacions o dóna suport a algú. Una resolució es pot adreçar al Govern, als ciutadans, als mitjans de comunicació o al mateix Parlament. No és un text normatiu i, per tant, no té la força vinculant de la llei, però sí força de compromís polític.
reunió: Part d’una sessió parlamentària que es té en un mateix dia.

S

sala de comissió: Cada una de les sales on es tenen les reunions de les comissions.
sales de passos perduts: Nom que reben les sales contigües al Saló de Sessions.
Saló de Sessions: Lloc on es reuneix el Ple del Parlament.
secret parlamentari: Vegeu «Comissió de Matèries Secretes i Reservades»; «deure de reserva».
secretari de la Mesa | secretària de la Mesa: Membre de la Mesa del Parlament encarregat de supervisar i autoritzar les actes de les sessions del Ple, de la Mesa i de la Junta de Portaveus, assistir el president o presidenta durant les sessions i col·laborar en el desenvolupament normal dels treballs del Parlament, a més de qualsevol altra funció que li encomani el president o presidenta o la Mesa. La Mesa del Parlament compta amb quatre secretaris.
secretari general | secretària general: Cap de l’Administració parlamentària. Assessora la Mesa i la Junta de Portaveus. És designat per la Mesa del Parlament, a proposta del president o presidenta, d’entre els lletrats del Parlament.
senador | senadora: Membre del Senat, la cambra alta de les Corts Generals. El Parlament designa els senadors que representen la Generalitat al Senat.
serveis del Parlament: Vegeu «Administració parlamentària».
Serveis Jurídics: Serveis de suport i assessorament jurídic formats pels lletrats del Parlament.
Vegeu també «lletrat, lletrada».
sessió: Temps que es destina a tractar els afers inclosos en l’ordre del dia. Les sessions ordinàries poden tenir lloc de dilluns a divendres. Les sessions extraordinàries tenen lloc fora dels períodes establerts. Les sessions del Ple són convocades pel president o presidenta del Parlament, i les sessions de les comissions, pel president o presidenta de cadascuna.
sessió constitutiva: Primera sessió plenària d’una legislatura, en què el Parlament es declara formalment constituït i s’escullen el president o presidenta del Parlament i la resta de membres de la Mesa.
sessió d’investidura: Sessió en què el Parlament vota a favor o en contra del candidat o candidata proposat com a president o presidenta de la Generalitat, després que hagi presentat el seu programa de govern. Per ser investit president o presidenta, cal obtenir el vot favorable de la majoria absoluta dels membres del Parlament, en una primera votació, o de la majoria simple, en una segona votació.
sessió de control: Part d’una sessió plenària que es reserva per formular preguntes al president o presidenta de la Generalitat i al Govern. La Mesa, d’acord amb la Junta de Portaveus, estableix el nombre de preguntes als membres del Govern en cada sessió.
sessió informativa: Sessió d’una comissió en què compareix algun conseller o consellera de la Generalitat, a petició pròpia o de la comissió mateixa. També poden comparèixer en sessió informativa els senadors que representen la Generalitat, el síndic o síndica de greuges i el president o presidenta del Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
sessió plenària: Sessió del Ple del Parlament.
seu del Parlament: Lloc on treballa el Parlament. L’Estatut determina que ha de ser a la ciutat de Barcelona. Actualment és el Palau del Parlament, a l’edifici rehabilitat de l’arsenal de la Ciutadella.
seu legislativa plena: Procediment legislatiu especial per mitjà del qual el Ple delega en una comissió l’aprovació d’un projecte o una proposició de llei.
Síndic de Greuges: Institució unipersonal de la Generalitat que té la missió de defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques dels ciutadans. A aquest fi, supervisa les activitats de l’Administració de la Generalitat i dels ens locals, dins l’àmbit de l’autonomia de Catalunya. El síndic o síndica de greuges és elegit pel Parlament, al qual presenta anualment un informe sobre les seves activitats, que es debat en una sessió específica.
Sindicatura de Comptes: Institució de la Generalitat, integrada per set persones elegides pel Parlament, la funció de la qual és fiscalitzar la gestió econòmica, financera i comptable del sector públic de Catalunya. Els seus informes són debatuts i aprovats pel Parlament.
sistema electoral proporcional: Sistema segons el qual els escons del Parlament es reparteixen entre les llistes electorals en proporció als vots que ha obtingut cadascuna.
subcomissió: Grup de membres d’una comissió legislativa que es crea per a tenir sessions informatives i compareixences. Cada comissió pot constituir un màxim de tres subcomissions especialitzades.
subgrup parlamentari: Conjunt de tres diputats, o més, dins del Grup Mixt, pertanyents al mateix partit, federació o coalició electoral.
Vegeu també «Grup Mixt».
subvenció dels grups i subgrups parlamentaris: Subvenció, en una part fixa i en una part variable, que el Parlament assigna, a càrrec del seu pressupost, als grups i subgrups parlamentaris. La Mesa Ampliada determina la quantia d’aquestes subvencions.
sufragi: Vot, manifestació de la voluntat d’una persona en unes eleccions. Els diputats són escollits per sufragi universal, igual, directe i secret. D’acord amb això, en les eleccions al Parlament pot votar tothom que tingui la condició política de català i sigui major d’edat; el vot de cada persona val igual que el d’una altra; els ciutadans voten els candidats que es presenten a les eleccions, sense intermediaris, i el vot s’emet de manera que no es pugui conèixer la identitat del votant.

T

torn per al·lusions: Possibilitat que tenen els membres del Parlament de contestar, a criteri del president o presidenta del Parlament, a qui els hagi al·ludit en el decurs d’un debat.
torn per contradiccions: Dret que tenen els membres del Parlament que intervenen en un debat de replicar als oradors que els contradiuen.
tràmit: Cada un dels passos o les situacions de què consta un procediment parlamentari.
tramitar: Fer passar una iniciativa parlamentària pels tràmits establerts pel Reglament fins que es clou.
transaccional: En el llenguatge parlamentari, es diu del text que és el resultat d’un acord. S’aplica normalment a les esmenes acordades entre diferents grups parlamentaris sobre un text.
Vegeu també «esmena transaccional».
transparència: Vegeu «Portal de la Transparència».
tresorer | tresorera: Funcionari o funcionària responsable de la Tresoreria del Parlament, que custodia i administra els cabals i valors que constitueixen els recursos financers de la cambra.
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya: Òrgan judicial en què culmina l’organització judicial dins l’àmbit territorial de Catalunya, sens perjudici de la jurisdicció que correspon al Tribunal Suprem.

U

uixer | uixera: Funcionari o funcionària subaltern del Parlament que exerceix funcions de suport material o instrumental en la seguretat, l’atenció als diputats i al públic i l’activitat parlamentària en general.
urgència: Vegeu «procediment d’urgència».

V

veu sense vot: Possibilitat d’assistir a les reunions i expressar-hi la pròpia opinió, però sense poder votar els acords que s’hi prenguin. El Reglament estableix com a casos de veu sense vot el dels especialistes o tècnics que participen en comissions específiques, el dels diputats que assisteixen a la Diputació Permanent sense ser-ne membres i el dels membres del Govern que no són diputats.
vicepresident de la Mesa | vicepresidenta de la Mesa: Membre de la Mesa del Parlament que té la funció de substituir el president o presidenta en cas de vacant, absència o impediment i la de representar el Parlament per delegació, entre altres funcions que li encomani el president o presidenta o la Mesa. La Mesa del Parlament compta amb dues vicepresidències.
vot: Vegeu «sufragi».
vot delegat: Vot que un diputat o diputada exerceix per delegació d’un altre que no pot votar. La delegació de vot és restringida a casos de baixa per maternitat o paternitat i a supòsits d’hospitalització, malaltia greu o incapacitat perllongada.
vot particular: Manifestació de voluntat política que, en el procediment legislatiu, els grups parlamentaris que dissenteixen dels acords de les comissions poden formular davant el Ple, per sostenir el text rebutjat.
vot ponderat: Sistema de vot d’acord amb el qual cada membre representa un nombre igual al de diputats que integren el seu grup parlamentari. El Reglament estableix els casos de votacions en què s’aplica el vot ponderat.
votació: Expressió de la voluntat dels diputats a favor o en contra d’una proposta, o d’abstenció, feta de la manera que és pertinent en cada cas.
votació a mà alçada: Vegeu «votació ordinària».
votació electrònica: Vegeu «votació ordinària».
votació ordinària: Votació a què se sotmet ordinàriament la presa de decisions en els òrgans del Parlament. En el Ple, la votació ordinària es fa per mitjans electrònics, i en les comissions, alçant la mà.
votació per assentiment: Absència de manifestació d’objecció o d’oposició dels diputats envers una proposta anunciada pel president o presidenta; aquesta absència, d’acord amb el Reglament, s’ha d’interpretar com un assentiment. Normalment es tracta de propostes sobre l’ordenació del debat i, en general, qüestions procedimentals.
votació per mitjà de boles: Vegeu «votació secreta».
votació per mitjà de paperetes: Vegeu «votació secreta».
votació pública per crida: Votació en la qual un secretari o secretària de la Mesa anomena els diputats i aquests responen «sí», «no» o declaren que s’abstenen. Les votacions per a la investidura del president o presidenta de la Generalitat i per a les mocions de censura i les qüestions de confiança es fan tradicionalment per aquest procediment.
votació secreta: Votació en la qual el vot s’emet de manera que no es pugui conèixer què ha votat cada diputat o diputada. Es pot fer per mitjà de paperetes, en el cas d’elecció de persones; per mitjà de boles blanques i negres, en el cas de qualificació d’actes o de conductes personals, o mitjançant el sistema electrònic.
votació telemàtica: Sistema de vot remot exercit per sistemes informàtics de telecomunicacions que pot adoptar la Mesa del Parlament en l’exercici del vot delegat.