Els diputats constitueixen el Parlament de Catalunya. Són elegits per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret.
Elecció
Els diputats constitueixen el Parlament de Catalunya. Són elegits per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret. El sistema electoral que imposa l’Estatut és proporcional: els escons del Parlament es reparteixen entre les llistes electorals en proporció als vots que cadascuna ha obtingut. Alhora aquest sistema ha d’assegurar la representació adequada de totes les zones del territori de Catalunya. Mentre el Parlament no aprovi la llei electoral, resta en vigor la disposició transitòria de l’Estatut sobre les quatre circumscripcions provincials, que elegeixen un nombre determinat de diputats.
Els candidats es presenten a les eleccions agrupats en llistes electorals, habitualment vertebrats i organitzats entorn del programa d’un partit polític o una coalició de partits.
Actualment el Parlament de Catalunya és format per 135 diputats: 85 elegits a la circumscripció de Barcelona, 17 a la de Girona, 15 a la de Lleida i 18 a la de Tarragona.
Dissolució
El Parlament, com a institució que representa el poble de Catalunya, ha de ser renovat periòdicament per fer efectiu el dret dels ciutadans de Catalunya a participar en els afers públics per mitjà dels seus representants, elegits democràticament.
És per això que l’Estatut estableix que el Parlament és elegit per un termini de quatre anys, que es compten des de la data de celebració de les eleccions.
L’Estatut estableix, però, que la legislatura pot ser inferior a quatre anys en dos casos concrets:
El primer supòsit fa referència a la impossibilitat de formar una majoria parlamentària que permeti constituir el Govern. Així, si en el procediment d’investidura del president de la Generalitat transcorren dos mesos, a comptar de la primera votació d’investidura, i cap candidat no obté la confiança del Parlament, aquest s’ha de dissoldre i s’han de convocar noves eleccions.
El segon supòsit és la dissolució anticipada del Parlament decidida pel president de la Generalitat, amb la deliberació prèvia del Govern. Aquesta facultat no pot ser exercida quan hi ha en tràmit una moció de censura, ni tampoc abans que hagi passat un any de l’última dissolució per aquest procediment. En tot cas, el decret de dissolució ha d’establir la convocatòria de noves eleccions que han de tenir lloc entre els quaranta i els seixanta dies següents a la data de publicació del decret en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Per saber-ne més
Informació específica sobre els processos electorals a partir de les preguntes més freqüents que, amb relació al procés, es formulen davant unes eleccions.
Resultats de les eleccions al Parlament des de la primera legislatura (1980) a l’actual.