El sistema de treball i decisió

El sistema de treball i decisió 2017-09-18T09:11:07+00:00

El Parlament de Catalunya pren les decisions després d’un seguit de debats, en els quals poden demanar la paraula i intervenir tant els qui estan a favor d’una posició determinada com els qui en mantenen una de contrària.

El sistema de treball i de decisió

El Parlament de Catalunya pren les decisions després d’un seguit de debats, en els quals poden demanar la paraula i intervenir tant els qui estan a favor d’una posició determinada com els qui en mantenen una de contrària. En els afers de relleu especial, tots els grups parlamentaris poden fixar la seva posició o explicar el seu vot. Els temps són amplis per a les qüestions més generals i globals ¿de quinze a vint minuts¿ i molt reduïts ¿tres minuts¿ en els assumptes més concrets i específics.

Perquè el Parlament pugui prendre vàlidament una decisió cal que es trobi reunit d’acord amb el que estableix el Reglament i amb l’assistència de la majoria absoluta dels seus membres. S’entén per majoria absoluta el primer nombre enter que resulta de dividir el nombre total de membres del Parlament per dos; actualment la majoria absoluta és de seixanta-vuit diputats. El quòrum de decisió ordinari és el de la majoria simple. Majoria simple vol dir que en les votacions els vots positius superen els negatius, sense comptar les abstencions, els vots en blanc i els nuls.

Els procediments de votació previstos al Parlament de Catalunya són:

  • Votació per assentiment, quan la proposta de la presidència no suscita l’objecció de cap membre del Parlament.
  • Votació ordinària, que tradicionalment es feia aixecant-se en primer lloc els diputats que estaven a favor de la proposta, després els que hi estaven en contra i finalment els que s’abstenien.Ara es fa electrònicament: cada diputat o diputada prem el botó que correspon al sentit del seu vot i el sistema electrònic computa els vots emesos i expressa els resultats en dues pantalles situades a la vista de tots els assistents a la sessió.
  • Votació pública per crida, que és un procediment solemne que s’empra per a adoptar decisions solemnes o rellevants. Per sorteig es treu el nom del diputat o diputada que serà cridat primer, i els altres ho seran successivament per ordre alfabètic; cada un dels cridats respon “sí” o “no” o declara que s’absté.
  • Votació secreta, que es pot fer per paperetes o pel sistema electrònic, en el cas d’elecció de persones, que és el més freqüent, i per boles, quan es qualifica la conducta de les persones; la bola blanca vol dir que s’aprova, la negra significa que es rebutja.

El temps de treball

L’ordre del dia és la relació ordenada de punts que ha de tractar el Parlament. L’ordre del dia del Ple és fixat per la presidència del Parlament, d’acord amb la Junta de Portaveus. L’ordre del dia de les comissions és fixat per la mesa respectiva, després d’escoltar els portaveus dels grups parlamentaris a la comissió.

S’entén per sessió el temps de treball parlamentari destinat a esgotar un ordre del dia. La reunió és la part de la sessió tinguda en un mateix dia natural.

Al Parlament de Catalunya hi ha dos períodes de sessions: un que va de l’1 de setembre al 31 de desembre i un altre que va del 15 de gener al 31 de juliol. Durant aquests períodes, el Parlament es pot reunir en sessions ordinàries, que habitualment tenen lloc de dilluns a divendres.

El Parlament també es pot reunir fora dels períodes de sessions, per tal de poder complir tothora les seves funcions. Aquest tipus de reunió s’anomena sessió extraordinària. El parlament també es reuneix en sessió extraordinària a petició del president o presidenta de la Generalitat.

S’anomena legislatura el període de vida parlamentària comprès entre dues eleccions successives.