La Constitució espanyola determina un sistema de representació proporcional per a l’elecció dels parlaments de les comunitats autònomes constituïdes d’acord amb l’article 151 de la Constitució. Aquesta previsió constitucional es reflecteix a l’article 56 de l’Estatut, sens perjudici que aquest remeti a una llei electoral que ha d’aprovar el Parlament mateix; mentre aquesta llei electoral manqui, la disposició transitòria segona de l’Estatut manté la vigència de la disposició transitòria quarta de l’Estatut del 1979, la qual estableix els elements indispensables per dur a terme les eleccions i, en tot allò que no està establert, remet a les normes per a les eleccions legislatives al Congrés dels Diputats. De fet, doncs, l’Estatut no condiciona gaire més enllà del que estableix la Constitució el sistema electoral del Parlament de Catalunya, sinó que remet a una futura llei electoral, la qual encara no ha estat aprovada.
La manca de llei electoral ha implicat que, amb l’excepció del nombre de diputats i de la determinació de les circumscripcions electorals, s’apliqui a les eleccions al Parlament de Catalunya les normes que regulen les eleccions legislatives al Congrés dels Diputats contingudes a la Llei orgànica 5/1985, del 19 de juny, del règim electoral general (LOREG).
Cal remarcar, però, que la LOREG conté un conjunt de prescripcions que tenen la condició de normes d’aplicació general, és a dir, que s’han d’aplicar a tots els procediments electorals (estatals, autonòmics o locals), i que foren establerts per l’Estat d’acord amb les competències que li reserva la Constitució. Aquestes normes, enumerades al paràgraf 2 de la disposició addicional primera de la LOREG, fan referència especialment a la definició del dret de sufragi, a l’administració electoral, al cens electoral, als requisits generals de la convocatòria d’eleccions, al procediment de presentació de candidatures, a la campanya i la propaganda electorals, al recurs contenciós electoral, a les despeses i les subvencions electorals i als delictes i les infraccions electorals.
Pel que fa al nombre de diputats i a la determinació de les circumscripcions electorals, s’aplica la regulació prevista inicialment per a les primeres eleccions al Parlament. D’acord amb l’apartat 2 d’aquesta disposició, el Parlament està integrat per 135 diputats. L’Estatut també incorpora la circumscripció provincial com a criteri provisional, iintrodueix un correctiu pel que fa al nombre de diputats que correspon a cada circumscripció. Així, d’acord amb la dita disposició transitòria quarta, a les circumscripcions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona els són atribuïts 85, 17, 15 i 18 diputats, respectivament.
Sens perjudici que un aprofundiment en el procediment electoral requereix la consulta directa dels textos legislatius, hem optat per plantejar-ne la descripció a partir de les preguntes més freqüents que, amb relació al procés, es formulen davant unes eleccions. Al mateix temps, també oferim els quadres amb la informació dels resultats electorals que s’han produït en les sis eleccions al Parlament de Catalunya tingudes fins ara.
Qui pot votar en les eleccions al Parlament de Catalunya?
Poden participar com a electors els ciutadans espanyols majors de divuit anys que tinguin la condició política de catalans (que s’obté mitjançant la inscripció o alta en el padró municipal d’habitants com a veí a qualsevol municipi de Catalunya) inscrits al cens electoral i que no es trobin en alguna de les situacions que legalment priven del dret de vot.
També poden votar a les eleccions al Parlament els ciutadans espanyols residents al l’estranger que hagin tingut a Catalunya el darrer veïnatge administratiu, i que acreditin aquesta condició al consolat d’Espanya corresponent, i també els seus descendents inscrits com a espanyols, si ho sol·liciten, en la forma que determini la llei de l’Estat.
Els catalans que resideixen actualment a una altra comunitat autònoma, poden votar?
Els catalans que s’han donat d’alta com a veïns en el padró d’habitants d’un municipi de fora de Catalunya deixen de ser electors. Però aquest canvi no té efecte immediatament, ja que ha de ser recollit en el cens electoral, el qual s’actualitza mensualment.
Per tant, depèn de si figuren inscrits al cens electoral vigent per a l’elecció.
Els catalans que resideixen a l’estranger, són electors?
Els ciutadans espanyols residents a l’estranger que hagin tingut a Catalunya el darrer veïnatge administratiu, i que acreditin aquesta condició al consolat d’Espanya corresponent, i també els seus descendents inscrits com a espanyols, si ho sol·liciten, gaudeixen, com a catalans, dels drets polítics definits a l’Estatut d’autonomia i, per tant, també són electors.
Quines són les situacions que legalment priven del dret de vot?
La llei electoral estableix que no poden votar els condemnats per sentència judicial ferma a la pena principal o accessòria de privació del dret de sufragi durant el temps del seu compliment. Malgrat això, cal remarcar que l’actual codi penal no estableix aquesta pena.
La llei electoral també estableix que no tenen dret a sufragi els declarats incapaços mitjançant sentència judicial ferma, sempre que a la sentència consti expressament la incapacitat per a l’exercici del dret de sufragi. Tampoc no tenen dret a vot els internats en un hospital psiquiàtric amb autorització judicial, durant el període que duri el seu internament, sempre que en l’autorització el jutge o la jutgessa en declari expressament la incapacitat per a l’exercici del dret de sufragi.
Si faig els divuit anys el dia de la votació, puc votar?
Sí, i per tal de fer possible l’exercici del dret de vot en aquest cas, el cens electoral, en l’actualització del mes de gener, inclou la llista de les persones que faran divuit anys entre l’1 de gener i el 31 de desembre de cada any.
M’he d’inscriure al cens electoral per a poder votar?
Un dels requisits per a votar és estar inscrit al cens electoral. La inscripció és obligatòria, però la porta a terme d’ofici cada ajuntament pel que fa als residents en el municipi, a partir de les dades que consten en el padró d’habitants. Els ciutadans, però, tenen dret a consultar el cens en qualsevol moment, i a presentar reclamacions respecte a la seva inclusió durant el període d’exposició al públic.
Què és la circumscripció electoral?
És la delimitació o divisió del territori que s’utilitza com a base per a l’assignació dels escons i acostuma a coincidir amb alguna divisió administrativa existent.
Quina és la circumscripció electoral en les eleccions al Parlament de Catalunya?
Actualment les circumscripcions per a les eleccions al Parlament de Catalunya són les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.
Quants diputats s’elegeixen per cada circumscripció?
Actualment el Parlament de Catalunya està integrat per 135 diputats, dels quals la circumscripció de Barcelona n’elegeix 85, la de Girona 17, la de Lleida 15 i la de Tarragona 18.
Podria establir-se una circumscripció diferent de la província?
Sí. El Parlament de Catalunya pot aprovar una llei electoral que estableixi un altre tipus de circumscripció.
Podria establir-se un nombre diferent de diputats?
Sí. El Parlament de Catalunya pot aprovar una llei electoral que determini un nombre de diputats diferent. De fet, l’article 56 de l’Estatut d’autonomia estableix que el nombre de diputats del Parlament s’ha de situar entre 100 i 150.
Què és el cens electoral?
El cens electoral és la relació de persones que compleixen els requisits per a ser electores. Es divideix en el cens d’electors residents a Espanya i el cens dels electors residents-absents, que viuen a l’estranger. El cens electoral és únic per a totes les eleccions.
Qui fa el cens electoral?
L’òrgan encarregat de confegir el cens electoral és l’Oficina del Cens Electoral, enquadrada dins l’Institut Nacional d’Estadística i sota la supervisió de la Junta Electoral Central.
L’Oficina del Cens Electoral té delegacions provincials, sens perjudici que els ajuntaments i els consolats actuen com a col·laboradors en les tasques censals.
M’he d’inscriure al cens electoral per a poder votar?
Un dels requisits per a votar és estar inscrit al cens electoral. La inscripció és obligatòria, però la porta a terme d’ofici cada ajuntament pel que fa als residents en el municipi, a partir de les dades que consten en el padró d’habitants. El ciutadà, però, té dret a consultar el cens en qualsevol moment, i a presentar reclamacions respecte a la seva inclusió durant el període d’exposició al públic.
Si he canviat de domicili recentment, on he de votar?
El canvi de domicili s’ha de comunicar a l’ajuntament respectiu. Si és dins del mateix municipi, pot determinar un canvi de secció o de mesa on exercir el dret de vot. El cens electoral que s’utilitza en unes eleccions determinades es tanca el dia primer del segon mes anterior a la convocatòria d’eleccions. Per tant, els canvis comunicats posteriorment a aquesta data no apareixen recollits en el cens i no poden ser tinguts en compte; en canvi, s’han de recollir els canvis comunicats anteriorment.
Com ho he de fer per rectificar un error al cens electoral?
La sol·licitud de rectificació o reclamació es pot presentar en qualsevol moment. Ara bé, perquè tingui efectes en una determinada convocatòria electoral, cal que s’hagi presentat o bé abans de la data de tancament del cens electoral vigent en aquella elecció o en el termini de vuit dies, durant els quals el cens ha d’estar exposat al públic a aquests efectes en els ajuntaments i consolats. Tanmateix, la reclamació només pot ser estimada si es basa en situacions existents amb anterioritat a la data de tancament del cens electoral.
On puc consultar el cens electoral?
Als ajuntaments, a les delegacions provincials d’estadística i als consolats.
Què són les juntes electorals?
Les juntes electorals són òrgans que integren l’administració electoral, que té per finalitat garantir la transparència, l’objectivitat i el respecte del principi d’igualtat en el procés electoral. A més de l’anomenada central, amb competències a tot l’Estat, n’hi ha de provincials a cada província i de zona a cada partit judicial. Són independents de l’Administració per a assegurar-ne la imparcialitat i les integren magistrats (que són majoria), juristes d’especial qualificació nomenats per la junta superior en àmbit, a proposta dels representants de les candidatures o, en el cas de la junta electoral central, per proposta conjunta dels partits, federacions, coalicions o agrupacions amb representació al Congrés.
Totes les juntes electorals tenen les mateixes atribucions?
Les funcions concretes de les juntes, en funció de cada nivell territorial, són especificades per la legislació electoral. Les juntes electorals provincials, entre altres, tenen les funcions de proclamar candidatures, proclamar electes, resoldre reclamacions, aprovar el model de paperetes, vetllar pel compliment de les disposicions relatives a les despeses i subvencions electorals, emetre instruccions a les juntes de zona i resoldre les consultes que aquestes els formulin.
Qui controla les decisions de les juntes electorals?
Els tribunals de justícia, per mitjà de la jurisdicció contenciosa administrativa.
Tothom pot adreçar-se a les juntes electorals?
Les consultes dels electors s’han d’adreçar a la junta electoral de zona.
Què són les meses electorals?
Les meses electorals són òrgans formats per ciutadans elegits per sorteig, encarregats de rebre els vots dels ciutadans i de fer-ne el recompte.
Com s’elegeixen les meses electorals?
Els presidents i els vocals de les meses electorals són designats mitjançant un sorteig públic fet per l’ajuntament respectiu entre la totalitat de les persones incloses en la llista d’electors de la mesa corresponent, que sàpiguen llegir i escriure i que siguin menors de setanta anys, tot i que els més grans de seixanta-cinc anys poden renunciar al càrrec dins un termini de set dies. El president ha de tenir el batxillerat, el títol de formació professional de segon grau o, de manera subsidiària, el graduat escolar o equivalent.
Quina àrea cobreix una mesa electoral i qui ho delimita?
Cada mesa electoral correspon, en principi, a una secció electoral. Si el nombre d’electors d’una secció ho fa aconsellable o la població és molt disseminada, una secció electoral es pot dividir en diverses meses electorals, sempre que el resultat no doni que el nombre d’electors adscrits a una mesa és inferior de dos-cents. L’àmbit geogràfic que correspon a una mesa el proposa l’ajuntament i el fixa l’oficina del cens electoral.
Què són les seccions electorals?
Les seccions electorals són les zones en què es divideixen les circumscripcions electorals. Les seccions electorals es determinen pel nombre d’electors: cada secció inclou un màxim de dos mil electors i un mínim de cinc-cents. Això no obstant, per cada municipi hi ha, com a mínim, una secció electoral, tenint en compte que cap secció no pot tenir un àmbit superior al d’un terme municipal.
Quines condicions es requereixen per ser candidat o candidata?
Per a ser candidat o candidata cal tenir la condició política de català o catalana i no trobar-se sotmès en cap en causa d’inelegibilitat.
Tenen la condició política de catalans els ciutadans espanyols que tenen el veïnatge administratiu a Catalunya, és a dir, les persones de nacionalitat espanyola majors d’edat i empadronades en un municipi de Catalunya o residents a l’estranger que hagin tingut l’últim domicili en un municipi de Catalunya.
Es poden presentar candidatures al marge dels partits polítics?
Sí, es poden presentar candidatures mitjançant les anomenades «agrupacions d’electors». Aquestes candidatures s’han de presentar amb les signatures d’almenys un u per cent dels inscrits al cens electoral en la circumscripció corresponent.
Cal presentar candidatures a totes les circumscripcions?
No, en el nostre dret electoral no existeix l’obligació de concórrer a les eleccions en un nombre mínim de circumscripcions, com passa en algun altre país.
Quins tràmits administratius cal seguir per a legalitzar un partit polític?
Atès que es tracta de l’exercici del dret fonamental d’associació, la creació d’un partit no requereix un acte de reconeixement o autorització públics, sinó que és fruit de la lliure autodeterminació dels fundadors. Ara bé, el partit no adquireix personalitat jurídica fins el vint-i-unè dia següent a aquell en què els dirigents o promotors dipositin, en el registre del Ministeri de l’Interior, una acta notarial subscrita per ells on constin les seves dades personals i en la qual s’incorporin els estatuts del partit. Dins els vint dies següents el Ministeri n’ha d’acordar la inscripció. Durant aquest mateix termini, el Ministeri pot posar en coneixement del Ministeri Fiscal la documentació presentada si en dedueix indicis racionals d’il·licitud penal.
Cal algun nombre mínim d’afiliats o de signatures de suport perquè un partit pugui presentar candidatures?
No. Només cal que el partit o la federació estigui inscrit en el registre de partits.
En quin moment s’han de presentar les candidatures perquè puguin ser admeses?
Les candidatures presentades pels partits, les federacions, les coalicions i les agrupacions d’electors es presenten davant la junta competent entre el quinzè i el vintè dia posterior a la convocatòria.
Algú controla la legalitat de les candidatures que es presenten?
La junta electoral provincial comprova que les candidatures compleixin els requisits formals legalment establerts, és a dir, que es presentin per escrit, amb expressió clara de la denominació, les sigles i els símbols del partit, la federació, la coalició o l’agrupació promotora, com també el nom i els cognoms dels candidats, amb els documents d’acceptació de la candidatura i d’acreditació de les condicions d’elegibilitat.
Què és la campanya electoral?
No hi ha una definició legal, però es pot deduir que la legislació vigent considera la campanya electoral com l’activitat desenvolupada per les candidatures que s’adreça expressament a obtenir el vot dels ciutadans. No s’hi inclouen, per tant, els actes de difusió d’idees, els programes, ni les opinions mitjançant declaracions o anuncis que no sol·liciten directament el vot per a les eleccions.
Quina durada té la campanya electoral?
Quinze dies. En tot cas, acaba a les zero hores del dia immediatament anterior a la votació.
Els ciutadans en general, poden convocar reunions públiques durant l’època de campanya?
El dret de reunió es pot exercir durant la campanya electoral en les mateixes condicions que fora d’aquest període. Per tant, si els promotors són altres ciutadans, han d’adreçar la comunicació del propòsit de fer una reunió pública a la Delegació del Govern de l’Estat.
Quins llocs o espais es poden utilitzar per a actes electorals?
D’acord amb la legislació reguladora del dret de reunió, les que es fan en locals tancats no estan subjectes a cap requisit formal. Les que es fan en espais oberts s’han de comunicar, amb deu dies d’antelació, a la Junta Electoral Provincial, i a l’escrit de comunicació s’hi ha de fer constar: el nom, els cognoms, el domicili i el document oficial d’identificació de l’organitzador o organitzadors, o del representant de la candidatura.
On es pot posar propaganda electoral?
Als llocs que els ajuntaments reservin amb aquesta finalitat, en els béns públics municipals. A part d’aquests llocs especials i gratuïts, els partits, les associacions, les coalicions o les federacions només poden col·locar cartells de propaganda electoral en els espais comercials autoritzats, és a dir, amb consentiment dels propietaris respectius.
Es pot posar propaganda electoral a qualsevol paret, arbre, fanal, etc.?
Correspon a l’ajuntament determinar els llocs o els elements situats a la via pública que es poden utilitzar per a posar-hi propaganda electoral. La col·locació de cartells en els llocs reservats amb aquesta finalitat, que és gratuïta, només es pot fer d’acord amb la distribució d’aquests espais que estableix la junta electoral de zona. Aquesta ha de distribuir equitativament els llocs esmentats de forma que totes les candidatures disposin de la mateixa superfície i d’una utilitat anàloga en cada un dels emplaçaments disponibles.
Es poden utilitzar lliurement els espais públics per a fer actes electorals?
Els ajuntaments han de reservar locals oficials i espais públics d’ús gratuït per a fer els actes públics de campanya electoral. Els ajuntaments han de fer saber a la junta electoral de zona corresponent, que alhora ho ha de comunicar a la junta provincial, els locals i espais públics que hagin reservat amb aquesta finalitat. Aquesta relació ha de contenir l’especificació dels dies i les hores en què cada un sigui utilitzable i s’ha de publicar en el Butlletí Oficial de la Província dins els quinze dies següents al de la convocatòria. A partir d’aleshores els representants de les candidatures poden sol·licitar davant les juntes de zona la utilització dels locals i llocs esmentats. Les juntes de zona atribueixen els locals i llocs disponibles en funció de les sol·licituds, i si diverses sol·licituds coincideixen, atenent al criteri d’igualtat d’oportunitats, i subsidiàriament, a les preferències dels partits, federacions o coalicions amb major nombre de vots en les darreres eleccions equivalents en la mateixa circumscripció.
Puc oposar-me a la col·locació de pancartes davant de casa?
És l’ajuntament qui reserva el lloc per a la col·locació de cartells en espais d’ús públic i la junta electoral els assigna a les diverses candidatures. Per tant, els partits, les federacions, les coalicions o les agrupacions d’electors tenen dret a la col·locació de la pancarta si es tracta de l’espai que els ha estat assignat. En cas contrari, es pot posar en coneixement de l’ajuntament i de la junta l’ús il·lícit d’aquest espai.
Qui paga la propaganda electoral?
A més de la cessió d’espais de titularitat pública, en les eleccions al Parlament la Generalitat contribueix a les despeses electorals de les candidatures, com també ho fa l’Estat a les eleccions al Congrés i al Senat. També es fixen tarifes especials per a l’ús del servei de correus. Pel que fa a les subvencions privades, també són admissibles, però estan limitades legalment i són objecte de control posterior.
Puc oposar-me a rebre correu amb propaganda electoral?
No, ja que les disposicions de les lleis reguladores del tractament automatitzat de dades personals que ho permeten respecte a la propaganda comercial no són aplicables en matèria electoral.
Es poden contractar lliurement espais per a propaganda electoral en els mitjans de comunicació?
No es poden contractar espais de publicitat electoral en els mitjans de comunicació pública. Ara bé, durant la campanya els partits, les federacions, les coalicions i les agrupacions que concorren a les eleccions tenen dret a espais gratuïts de propaganda a les emissores de televisió i ràdio de titularitat pública. També tenen dret a fer publicitat en la premsa periòdica i en les emissores de ràdio de titularitat privada, tot i que les despeses per aquesta publicitat no poden superar el vint per cent del límit de despeses previst legalment.
Com puc saber on he d’anar a votar?
Apareix indicat a la targeta d’inscripció censal. També s’indica en el cens electoral, el qual es pot consultar als ajuntaments, a les delegacions provincials d’estadística, a internet i als consolats.
Quin horari fan els col·legis electorals?
Els col·legis electorals s’obren a les nou del matí i romanen oberts ininterrompudament fins a les vuit del vespre.
Es necessita la targeta d’inscripció al cens per poder votar?
No. La targeta únicament té efectes informatius.
Necessito el DNI per a poder votar?
La presentació del DNI no és imprescindible, malgrat que per a votar cal que l’elector s’identifiqui. Per a fer-ho pot presentar tant el DNI, com el passaport o el permís de conduir, sempre que en aquests documents hi hagi la fotografia del titular. Sigui quin sigui el document utilitzat, ha de ser original: no se n’admeten fotocòpies. En canvi, no hi fa res que el document hagi caducat si permet la identificació de l’elector.
Hi ha cap problema si en el DNI tinc el meu nom en castellà i en el cens electoral està en català?
En principi, les dades del document que s’utilitzi per a acreditar-se han de coincidir amb les dades del cens electoral. Això no obstant, quan aquestes dades no coincideixin exactament, però sigui indubtable la identitat de l’elector, no ha d’haver-hi cap problema. En principi, el fet que el nom aparegui en català en un document i en castellà en un altre no impedeix la identificació de l’elector.
Es pot votar per delegació?
El vot és sempre personal. Això no obstant, els electors que no saben llegir o els que, per algun defecte físic, es troben impedits per a elegir una papereta o per a col·locar-la dins el sobre i lliurar-la al president o presidenta de la mesa, poden servir-se, per a aquestes operacions, d’una persona de la seva confiança que les acompanyi.
Els membres de la mesa poden anotar les meves dades personals conforme he votat?
Els vocals de la mesa estan obligats a anotar en una llista numerada el nom i els cognoms dels votants, en el mateix ordre en què voten. Al costat d’aquestes dades s’hi anota el número que correspon a l’elector d’acord amb el cens electoral. Si volen, els interventors designats per les candidatures també poden prendre nota dels votants.
Puc verificar que la mesa electoral ha anotat correctament les meves dades a la llista de votants?
Tots els electors tenen dret a examinar que el seu nom i cognoms han estat ben anotats a la llista de votants feta per la mesa electoral.
Els interventors d’una candidatura poden adreçar-se als votants a l’interior del recinte on es troba la mesa electoral?
En els recintes on hi ha les meses electorals no es pot fer cap activitat de campanya ni tampoc d’informació. Les úniques persones que poden informar sobre la forma d’emetre el vot als electors que ho demanin són els membres de la mesa electoral. En tot cas, aquesta informació s’ha de facilitar de manera que es garanteixi el secret del vot.
A qui m’haig d’adreçar si veig alguna irregularitat al recinte electoral?
La màxima autoritat en el local és el president o presidenta de la mesa electoral i és a ell a qui, en primer lloc, cal adreçar-se per tal que prengui les mesures que calgui per a resoldre qualsevol problema, inclosos els d’ordre públic dins el recinte.
Qui fa l’escrutini del lloc on he votat?
L’escrutini de cada mesa electoral s’ha de fer immediatament acabada la votació. Els encarregats de fer l’escrutini són els membres de la mesa electoral.
Com es fa l’escrutini de la mesa electoral?
El president o presidenta de la mesa és l’encarregat d’extreure les paperetes de l’urna, llegir-les en veu alta i mostrar-les als altres membres de la mesa electoral, als interventors i als apoderats de les candidatures. Un cop acabat el recompte de vots, s’han de confrontar el nombre de vots i el nombre de votants que consten a la llista feta durant la votació. Si hi ha reclamacions, les ha de resoldre la mesa electoral per majoria. Finalment, s’anuncia el resultat en veu alta, indicant el nombre d’electors, el nombre de votants, els vots nuls, els vots en blanc i els vots obtinguts per cada candidatura.
Puc ésser present a l’escrutini de la mesa electoral?
L’escrutini és públic amb caràcter general, és a dir que tothom qui ho desitgi hi pot ser present, sense cap altra limitació que les que estableixi el president o presidenta de la mesa electoral fonamentades en la necessitat de conservar l’ordre públic.
Què són els vots nuls?
Els vots nuls són aquells que, tal com han estat emesos, no garanteixen de forma clara quina és la voluntat de l’elector o en els que aquest no ha pogut emetre el vot de forma lliure i secreta. La llei considera que són nuls els vots que s’han emès en un sobre o en una papereta diferent del model oficial i els que s’han emès sense sobre o en un sobre que contingui més d’una papereta de candidatures diferents. També són nuls els vots emesos en paperetes en què s’hagin modificat, afegit, senyalat o ratllat noms dels candidats o en què se n’hagi alterat l’ordre de col·locació. També són nuls els vots emesos en sobres que hagin estat alterats.
És nul el vot si en el sobre hi ha dues paperetes de la mateixa candidatura?
Si en el sobre hi ha més d’una papereta de la mateixa candidatura el vot no és nul, però, evidentment, es computa com un sol vot vàlid a la candidatura en concret.
És nul el sobre que no contingui cap papereta?
El sobre que no conté cap papereta es computa com un vot en blanc, però com a vot vàlid. Aquesta és, en principi, l’única fórmula per a votar en blanc a les eleccions al Parlament de Catalunya, ja que no es preveu l’edició de paperetes en blanc.
Quina diferència hi ha entre els vots nuls i els vots en blanc?
El vot nul és un vot invàlid, és a dir, que no computa als efectes d’establir el resultat electoral. Per contra, el vot en blanc és un vot vàlid, la qual cosa li atorga valor a l’hora determinar la barrera electoral. La llei estableix que a l’hora d’atribuir escons no es tenen en compte les candidatures que no hagin obtingut el tres per cent dels vots vàlids emesos a la circumscripció, la qual cosa vol dir que els vots en blanc es tenen en compte a l’hora de determinar quin és el nombre de vots que supera aquest tres per cent.
Què se’n fa, de les paperetes, un cop acabat l’escrutini?
Les paperetes, un cop proclamats els resultats de la mesa electoral, són destruïdes davant els concurrents, llevat de les que s’hagin declarat invàlides (vots nuls) de les que hagin estat objecte d’alguna reclamació, les quals s’han d’unir a l’acta de l’escrutini i s’arxiven amb aquesta un cop rubricades pels membres de la mesa.
Com es documenta el que ha passat a cada mesa electoral?
Els membres de la mesa electoral han de documentar el que ha passat durant la jornada en els impresos que els facilita la junta electoral corresponent. Aquests documents són:
– l’acta de constitució de la mesa electoral
– l’acta de la sessió
– la llista numerada de votants
La mesa també disposa de tres sobres. En el primer hi ha de posar l’original d’aquests tres documents junt amb les paperetes invàlides i les que hagin estat objecte d’alguna reclamació, la llista del cens utilitzada per al control de les eleccions i, si n’hi hagués, les certificacions censals aportades pels electors. En el segon i en el tercer sobre s’hi han de posar còpies de l’acta de constitució de la mesa electoral i de l’acta de la sessió.
Els interventors i apoderats, tenen dret a obtenir còpia de les actes? Alguna altra persona pot obtenir-ne?
Sí. Els representants de la candidatura, els interventors, els apoderats i els candidats tenen dret a obtenir còpies de les actes, sense que la mesa electoral se’n pugui excusar. Només tenen dret a una còpia per candidatura. A més, en el moment de l’escrutini a les meses electorals hi ha present un representant de l’Administració pública, al qual s’ha de lliurar una còpia de l’acta d’escrutini, a l’efecte que el Govern pugui facilitar informació provisional sobre els resultats de les eleccions.
Es dóna alguna altra publicitat a les actes?
Sí. L’acta d’escrutini de la mesa s’ha d’afixar immediatament a la part exterior o a l’entrada del local.
Que se’n fa, dels sobres amb la documentació de la mesa electoral?
El president o presidenta de cada mesa electoral ha de dur el primer i el segon sobre al jutjat de primera instància o al de pau dins la demarcació del qual estigui situada la mesa i l’ha de lliurar al jutge o jutgessa, el qual li n’ha de donar un rebut. La força pública ha d’acompanyar el president o presidenta i, si cal, li ha de facilitar el desplaçament.
Els vocals i els interventors que ho desitgin poden acompanyar el president o presidenta. El tercer sobre s’ha de lliurar al funcionari o funcionària del servei de correus que s’ha de presentar a la mesa electoral per a recollir-lo. Un vocal o una vocal, com a mínim, ha de restar al local fins que hagi fet aquest lliurament.
L’escrutini oficial comença el tercer dia següent al de la votació i, en el cas de les eleccions al Parlament de Catalunya, el fan les juntes electorals provincials. L’escrutini de cada circumscripció és un acte únic, malgrat que pot durar més d’un dia. En tot cas, no pot acabar més tard del sisè dia després de la votació. És un acte públic.
Com arriba la documentació de les meses electorals a la junta electoral?
El jutge o jutgessa de primera instància o el de pau ha de dur, dins les deu hores després d’haver-los rebut, el primer dels sobres a la junta electoral que ha de fer l’escrutini. El segon dels sobres queda arxivats al jutjat per si la junta electoral o els tribunals competents en els processos contenciosos el reclamen.
El servei de correus ha de trametre el tercer sobre a la junta electoral que ha de fer l’escrutini l’endemà de les eleccions.
Si l’escrutini es fa al cap de tres dies, com sabem el resultat al cap de poques hores de tancar-se els col·legis electorals?
El resultat es coneix, amb caràcter provisional, perquè el Govern, a partir de la informació que rep de les diverses meses electorals, n’elabora la projecció. Per aquest motiu, en el moment de l’escrutini a les meses electorals hi ha present un representant o una representant de l’Administració pública, al qual s’ha de lliurar una còpia de l’acta, a l’efecte que el Govern pugui facilitar aquesta informació provisional sobre el resultat.
Durant l’escrutini es poden anul·lar alguns vots o les actes d’alguna mesa electoral?
No. Durant l’escrutini les juntes no poden anul·lar ni actes ni vots. La seva funció es limita a verificar, sense cap discussió, el recompte i la suma de vots admesos per les meses electorals i que consten a les actes que se li han tramès, amb l’excepció que alguna mesa hagi emès actes dobles o que constin més electors en una acta que el nombre d’electors de la mesa. En aquests casos, les juntes no les poden comptabilitzar en l’escrutini. En qualsevol cas, les juntes poden corregir directament els errors materials o de fet i els aritmètics.
Qui pot reclamar contra l’escrutini i qui ha de resoldre les reclamacions?
Un cop acabat l’escrutini, i durant el termini d’un dia, es poden presentar reclamacions i protestes, que només es poden referir a les incidències que constin a les actes de les meses electorals i a les que constin a l’acta de l’escrutini. Aquestes reclamacions i protestes les poden formular els representants i els apoderats de les candidatures en el termini d’un dia des de la signatura de l’acta de l’escrutini.
Les juntes electorals han de resoldre sobre les reclamacions i les protestes en el termini d’un dia. Contra aquestes resolucions es pot interposar un recurs davant la Junta Electoral Central també en el termini d’un dia. La Junta Electoral Central ha d’escoltar les parts en el termini de dos dies i resoldre l’assumpte en el termini d’un dia més.
Quan es proclamen els resultats oficials?
L’endemà d’acabat el termini per a presentar reclamacions i protestes sense que se’n formulin o, si escau, l’endemà del dia que siguin resoltes per la Junta Electoral Central, les juntes electorals han de proclamar els resultats.
Com s’atribueixen els escons entre les candidatures?
Actualment l’atribució d’escons en funció dels resultats de l’escrutini es fa mitjançant una regla proporcional, corregida per mitjà de l’anomenat «sistema d’Hondt», entre les candidatures que hagin obtingut com a mínim el tres per cent dels vots vàlids emesos a la circumscripció. Els escons corresponents a cada candidatura s’adjudiquen als candidats inclosos a aquesta pel mateix ordre en què han estat presentats, la qual cosa implica que es tracta d’un sistema de «llistes blocades», és a dir, que els electors no poden alterar l’ordre de preferència amb relació als candidats inclosos en les llistes.
Com s’aplica el sistema d’Hondt?
En primer lloc s’ordenen en una columna, de més gran a més petita, la xifra dels vots de les candidatures que hagin obtingut com a mínim el tres per cent dels vots vàlids emesos a la circumscripció. Seguidament es divideix el nombre de vots obtingut per cada candidatura per 1, 2, 3, 4, etcètera, fins el mateix nombre d’escons corresponents a la circumscripció, de manera que es forma un quadre similar a l’exemple; els escons s’atribueixen a les candidatures que obtenen els quocients més grans en un ordre decreixent.
Exemple: 480.000 vots vàlids emesos en una circumscripció que elegís vuit diputats, i que la votació es repartís entre sis candidatures de la manera següent: candidatura A 168.000 vots, B 104.000, C 72.000, D 64.000, E 40.000, i F 32.000.
Taula aplicació Llei d’Hondt
| Divisor | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| A | 168.000 | 84.000 | 56.000 | 42.000 | 33.600 | 28.000 | 24.000 | 21.000 |
| B | 104.000 | 52.000 | 34.666 | 26.000 | 20.800 | 17.333 | 14.857 | 13.000 |
| C | 72.000 | 36.000 | 24.000 | 18.000 | 14.400 | 12.000 | 10.285 | 9.000 |
| D | 64.000 | 32.000 | 21.333 | 16.000 | 12.800 | 10.666 | 9.142 | 8.000 |
| E | 40.000 | 20.000 | 13.333 | 10.000 | 8.000 | 6.666 | 5.714 | 5.000 |
| F | 32.000 | 16.000 | 10.666 | 8.000 | 6.400 | 5.333 | 4.571 | 4.000 |
La candidatura A obté quatre escons, la candidatura B dos i les candidatures C i D un escó cada una.
El Parlament podria establir un sistema diferent del d’Hondt?
Sí. El Parlament de Catalunya pot aprovar una llei electoral que estableixi un altre sistema, sens perjudici que l’article 152 de la Constitució requereix que es tracti d’un sistema de representació territorial que asseguri, a més, la representació de les diverses zones del territori.
Qui pot impugnar els resultats proclamats?
Estan legitimats per a impugnar els acords de proclamació d’electes, mitjançant el recurs contenciós electoral:
– Els candidats, hagin estat o no proclamats.
– Els representants de les candidatures que concorrin a la circumscripció.
– Els partits polítics, les associacions, les federacions i les coalicions que hagin presentat candidatures a la circumscripció.
Qui decideix sobre les impugnacions de resultats?
En el cas de les eleccions al Parlament de Catalunya, el tribunal competent és la Sala contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. En tot cas, en aquest procediment la representació pública i la defensa de la legalitat correspon al Ministeri Fiscal.
Quan s’han de resoldre les impugnacions?
El recurs contenciós electoral té caràcter d’urgent i gaudeix de prioritat absoluta en la substanciació i la resolució que en faci la sala competent del Tribunal. En tot cas, la sentència s’ha de notificar als interessats no més enllà del trentè dia després de la data de les eleccions.
Si s’anul·la el resultat d’una mesa electoral, s’han de repetir les eleccions?
No necessàriament. Si la nul·litat de la votació en una o diverses meses o en una o diverses seccions electorals no implica una nova convocatòria electoral, si el resultat d’aquesta no altera l’atribució d’escons en la circumscripció. Altrament, si el resultat és determinant per a l’atribució d’escons, cal convocar una nova votació en les meses o seccions afectades en el termini de tres mesos des de la sentència judicial.
Es poden presentar recursos contra la sentència en el recurs contenciós electoral?
Contra les sentències que resolen recursos contenciosos electorals no hi ha cap recurs contenciós, ni ordinari ni extraordinari, llevat el d’aclariments i sens perjudici del recurs d’emparament davant el Tribunal Constitucional.
Quan es pot presentar el recurs d’emparament davant el Tribunal Constitucional?
La demanda d’emparament s’ha de presentar en el termini de tres dies des que s’ha notificat la sentència que resol el recurs contenciós electoral, i el Tribunal Constitucional ha de resoldre-la en el termini de quinze dies.
Què ha de fer el candidat electe per a accedir a la condició plena de parlamentari?
Els diputats electes accedeixen a la condició plena de parlamentaris un cop han presentat al registre del Parlament la credencial expedida per l’òrgan corresponent de l’Administració Electoral i han fet la promesa o el jurament d’acatar la Constitució i l’Estatut d’autonomia de Catalunya i també després de presentar, amb la finalitat d’examinar-ne la compatibilitat, les dades relatives a la seva professió i als seus càrrecs públics.
Quan es constitueix el nou Parlament?
El Parlament s’ha de constituir dins els vint dies següents al dia de la celebració de les eleccions, en el dia i l’hora assenyalats pel decret de convocatòria dictat pel president o presidenta de la Generalitat.
Qui presideix la sessió constitutiva del Parlament?
La sessió constitutiva és presidida inicialment pel diputat o diputada electe de més edat d’entre els presents, assistit dels dos diputats més joves, en qualitat de secretaris.
Quin contingut té la sessió constitutiva del Parlament?
El contingut de la sessió constitutiva és taxat: el president o presidenta de la Mesa d’Edat declara oberta la sessió i un dels secretaris llegeix el decret de convocatòria, la relació dels diputats electes i la relació dels recursos electorals interposats, amb indicació dels diputats electes afectats. Tot seguit es procedeix a l’elecció de la Mesa del Parlament. Acabades les votacions, els elegits ocupen el seu lloc iel president o presidenta declararà constituït el Parlament i aixeca la sessió.
El president o presidenta de la Generalitat no s’elegeix a la sessió constitutiva del Parlament?
No. La llei estableix que, dins dels deu dies següents a la constitució del Parlament, el president o presidenta del Parlament, amb la consulta prèvia als representants dels partits i grups polítics amb representació parlamentària, ha de proposar a la cambra un candidat o candidata a la Presidència de la Generalitat. És a partir d’aquesta proposta que s’inicia el procés d’investidura del president o presidenta de la Generalitat.
Com s’elegeixen el president o presidenta i la Mesa del Parlament?
Les votacions per a l’elecció dels membres de la Mesa es fan per mitjà de paperetes. Les votacions del president o presidenta, dels dos vicepresidents i dels quatre secretaris es fan successivament.
Per a l’elecció del president o presidenta, cada diputat o diputada ha d’escriure un sol nom a la papereta, i surt elegit qui obté la majoria absoluta. Si no n’hi ha, s’ha de repetir l’elecció entre els dos diputats que s’han apropat més a la majoria, i surt elegit qui obté més vots. En cas de paritat, s’ha de repetir l’elecció i si la paritat persisteix després de quatre votacions, es considera elegit el candidat o candidata que formava part de la llista més votada en les eleccions.
Per a l’elecció dels dos vicepresidents, cada diputat o diputada ha d’escriure un nom a la papereta, i surten elegits els qui, per ordre correlatiu, obtenen més vots.
Per a l’elecció dels secretaris, cada diputat o diputada ha d’escriure un nom a la papereta, i surten elegits, per ordre de vots, els quatre que n’obtenen més. Tant en aquesta elecció com en la dels vicepresidents, cal atenir-se, si hi ha paritat, a allò establert per a l’elecció del president o presidenta.
Quan es constitueixen els grups parlamentaris?
En el termini dels vuit dies hàbils posteriors a la constitució del Parlament, cada diputat o diputada ha de presentar a la Mesa una declaració signada on ha d’expressar el grup parlamentari al qual vol ser adscrit. En tot cas, cal tenir en compte les normes següents:
Els diputats que són d’un mateix partit o d’una mateixa coalició electoral, encara que hagin estat elegits per diferents circumscripcions, poden constituir grup parlamentari, amb cinc membres com a mínim, llevat del Grup Mixt.
Per cada partit o coalició electoral només es pot constituir un grup parlamentari.
Cada diputat només pot formar part d’un grup parlamentari.
Què passa si algun diputat no s’adscriu a cap grup parlamentari?
Els diputats que no quedin integrats en un grup parlamentari en els terminis establerts queden incorporats al Grup Mixt.
Com s’organitzen els grups?
L’organització dels grups no està regulada amb detall. En tot cas, cada grup ha de nomenar els diputats que el representen, incloent-hi preceptivament el portaveu o la portaveu. Habitualment, a més del portaveu els grups presents al Parlament acostumen a designar altres càrrecs, com són un president o presidenta, un portaveu o una portaveu adjunt i un secretari o secretària.
Si algú accedeix a la condició de diputat o diputada un cop constituït el Parlament, a quin grup s’incorpora?
Qui accedeix a la condició de diputat o diputada després de la sessió constitutiva del Parlament ha d’incorporar-se a un grup parlamentari dins els cinc dies següents a l’adquisició de la dita condició. L’escrit en què manifesti la seva voluntat ha de tenir la signatura del portaveu del grup corresponent; altrament, passarà al Grup Mixt.