Joan Rigol

Joan Rigol
Joan Rigol i Roig
Joan Rigol i Roig1999 - 2003

Joan Rigol i Roig va nàixer a Torrelles de Llobregat el 4 d’abril de 1943. Home de formació humanística i filosòfica. Màster en Administració i Direcció d’Empreses per ESADE, membre de l’Institut Espanyol d’Analistes d’Inversions. Doctor en teologia i doctor en filosofia per la Facultat de Filosofia de Catalunya, per la tesi: “Amor mes enllà de la mort” en l’obra filosòfica de Gabriel Marcel.

L’any 1976 es va afiliar a Unió Democràtica de Catalunya, partit del qual n’ha estat president des del 1987 fins l’any 2000. Fou diputat al Congrés de Diputats els anys 1979-1980. Nomenat conseller de Treball en la primera legislatura (1980-1984), fomentà el diàleg entre la patronal i els sindicats, i coordinà els esforços de les administracions per fer minvar en els aturats els efectes de la greu crisi econòmica. Conseller de Cultura en la següent legislatura (1984-1985), promogué un Pacte Cultural amb totes les forces polítiques, implicant-hi un ampli ventall d’intel·lectuals d’ideologies diverses, procurant la coordinació de totes les administracions catalanes en el foment de la cultura.

Diputat al Parlament de Catalunya en la tercera (1988-1992) i quarta legislatures (1992-1995), va presidir la Comissió de Justícia, Dret i Seguretat Ciutadana, a l’inici de la sisena legislatura fou elegit president del Parlament de Catalunya (1999-2003). Designat senador en representació de la Generalitat l’any 1993, ocupà la vicepresidència primera en la cinquena legislatura (1995-1999). Des d’aquesta tribuna privilegiada, en la Ponència de Reforma Constitucional, ha posat tots els seus esforços en la defensa del caràcter nacional del poble català i ha promogut la reforma del Senat per tal que esdevingui una autèntica cambra representativa de les nacions i regions que configuren l’Estat espanyol. També ha ocupat la presidència del Comitè per a l’Estudi del Pla Integral de suport a les Famílies.

Compromès en la vida ciutadana, és membre actiu de diferents patronats de caràcter sociocultural: Fundació Olof Palme, Institut d’Humanitats, Capella Reial de Catalunya i Instituto Universitario Ortega y Gasset, Fundació Cassià Just i Fundació Joan Maragall; i és president de l’Associació d’Antics Diputats al Parlament de Catalunya.

El seu pensament sociopolític, de profundes arrels d’humanisme cristià, l’ha donat a conèixer en les publicacions següents: Crisi i país (1984), Poble i consciència nacional (1986), Propostes i reflexions per al catalanisme polític (1989),  Política i comunitat: el meu nacionalisme (1996), Camins de diàleg (2003), Compromís polític i sentit cristià (2005), Dignitat de la persona (2008), Política, les meves conviccions (2010), Amor més enllà de la mort en G. Marcel (2013) i Sobre la Mort i l’Amor (2015).