Carme Forcadell i Lluís

Carme Forcadell i Lluís
Carme Forcadell i Lluís
Carme Forcadell i Lluís2015 - 2017

Nascuda a Xerta (Baix Ebre) el 1955, resideix a Sabadell (Vallès Occidental) des dels divuit anys.

És llicenciada en Filosofia i en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona i té un màster en Filologia Catalana per la mateixa universitat. Catedràtica d’ensenyament secundari, va treballar fins al 2015 com a assessora en llengua, interculturalitat i cohesió social al Departament d’Ensenyament.

Va iniciar la seva activitat en la política institucional el 2003, quan fou elegida regidora per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a l’Ajuntament de Sabadell, càrrec que va ocupar fins al 2007. Abans, l’any 2000, ja havia assumit la presidència de la sectorial nacional de política lingüística del partit i havia entrat a l’executiva local de Sabadell, de què va formar part fins al 2004. També fins a aquell any i des del 2001 fou membre de l’executiva nacional.

Tanmateix, l’àmbit en què ha dut a terme la major part de la seva implicació política ha estat l’associatiu, des del qual ha impulsat projectes i mobilitzacions rellevants en la vida política del país. Va ser fundadora de l’Associació per la Llengua i la Cultura i de la Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència, vocal de la junta d’Òmnium Cultural de Sabadell des de 1996 fins a 2013., membre de la Comissió de la Dignitat i de l’executiva de la Plataforma per la Llengua i, del 2009 al 2015, vicepresidenta de la Plataforma pel Dret de Decidir.

També va formar part del Moviment per la Independència, embrió de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). L’any 2012 va ser elegida presidenta de l’ANC, càrrec que, amb dues reeleccions, va exercir fins al 2015, quan es va presentar a les eleccions al Parlament per la coalició Junts pel Sí i va obtenir l’escó de diputada per la circumscripció de Barcelona.

El 26 d’octubre de 2015 va ser elegida presidenta del Parlament de l’XI legislatura. Una legislatura breu però molt intensa, marcada per la voluntat de la majoria de la cambra de culminar-la amb un referèndum d’autodeterminació de Catalunya, així com per la judicialització de la vida parlamentària. Tretze de les vint-i-sis lleis aprovades per la cambra van ser totalment o parcialment suspeses pel Tribunal Constitucional, el qual també va ordenar impedir diversos debats i tràmits parlamentaris relacionats amb el dret d’autodeterminació.

La defensa de la sobirania del Parlament i dels drets dels diputats va comportar a la presidenta i a altres membres de la Mesa diverses querelles penals. Les causes judicials contra la presidenta i part de la Mesa, per haver dut a terme les seves funcions oposant-se als intents de censura parlamentària van obtenir un fort ressò internacional. Així, la presidenta va ser convidada a explicar el seu cas al parlament britànic, va denunciar davant l’Assemblea Parlamentària de la Francofonia la persecució judicial de càrrecs electes i va recollir nombroses mostres de suport de representants de cambres legislatives. Aquesta projecció internacional va quedar reflectida en ser-li atorgat el Premi Coppieters 2017 pel seu compromís amb la defensa de la llengua i la cultura catalanes i amb el dret d’autodeterminació.

A més de la ferma defensa de la institució, i dels drets i les llibertats dels diputats i les diputades, la presidència de Forcadell es va caracteritzar per l’impuls de la transparència del Parlament per prevenir-hi la corrupció –en aquest sentit cal destacar iniciatives pioneres a l’Estat com la creació del Registre de grups d’interès i l’aprovació del Codi de conducta dels diputats–, per la defensa de la igualtat efectiva de dones i homes, per l’atenció a les situacions d’emergència social derivades de la crisi econòmica, pel suport actiu a la reforma horària a favor d’usos del temps més eficients i saludables i per una intensa activitat institucional.

Emparat en l’article 155 de la Constitució, el Govern espanyol va dissoldre la cambra el 30 d’octubre de 2017, tres dies després que el Parlament aprovés una resolució que instava l’executiu a desenvolupar la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república, en compliment del mandat popular expressat en el referèndum de l’1 d’octubre. La presidenta va ingressar a la presó el 10 de novembre i va obtenir la llibertat condicional el dia següent. En les eleccions del 21 de desembre de 2017, es va presentar per ERC, i fou reelegida diputada per la circumscripció de Barcelona.