Antoni Rovira i Virgili

Antoni Rovira i Virgili
Antoni Rovira i Virgili
Antoni Rovira i Virgili1940 - 1949

Nasqué a Tarragona l’any 1882. Fou periodista i redactor en diverses publicacions especialitzat en política estrangera i en història nacional catalana. Col·laborà, entre altres, a El Poble Català, L’Esquella de la Torratxa, La Nació, La Veu de Catalunya, La Publicitat, La Humanitat i Meridià i fundà i dirigí la Revista de Catalunya i el diari La Nau. Fou autor d’un munt de llibres sobre el fet nacional, entre els quals cal remarcar la Història dels moviments nacionals, El nacionalismo catalán, Nacionalisme i federalisme i Història nacional de Catalunya.

La seva activitat com a polític començà amb la fundació a Tarragona de la Joventut Federal. Al cap d’uns anys de militància en la Unió Federal Nacionalista Republicana, l’abandonà arran del Pacte de Sant Gervasi. Col·laborà amb Prat de la Riba a la Mancomunitat i fundà, el 1922, Acció Catalana, partit del qual se separà per divergències doctrinals. Tot seguit fundà Acció Republicana de Catalunya i, finalment, el 1932 ingressà a Esquerra Republicana. Fou elegit Diputat al Parlament de Catalunya, del qual esdevingué membre de la Diputació Permanent, de les Comissions permanents de Peticions, de Reforma del Reglament, de Governació, de Cultura i de Justícia i Dret, així com de les Comissions de Reglament Interior, de Constitució i de Llei Municipal. L’1 d’octubre de 1936 fou elegit Vicepresident Primer del Parlament, la qual cosa li comportà la Presidència interina de la Cambra, quan Josep Irla hagué d’ocupar, també interinament, la Presidència de la Generalitat, després de l’assassinat de Lluís Companys.

A la fi de la Segona Guerra Mundial formà part, a França, del Govern del President Irla, i el 1946 s’instal·là a Perpinyà, des d’on continuà escrivint un seguit de llibres que aparegueren pòstumament i on morí l’any 1949.