El Parlament de Catalunya

El Parlament de Catalunya

De llavors ençà el poble català ha aspirat a recuperar les llibertats perdudes. La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) constituí un primer pas institucional en la recuperació de l’autogovern, però fou abolida per la dictadura de Primo de Rivera. Un cop caiguda la dictadura, es va proclamar la Segona República espanyola. Es constituí aleshores un govern català provisional (1931) que prengué el nom de Generalitat de Catalunya, en record de l’antiga institució d’autogovern. Plebiscitat per la gran majoria del poble català el 1931, l’Estatut d’autonomia, que legitimava i organitzava l’autogovern català, va ser aprovat per les Corts de la República el 1932. Aquest autogovern s’institucionalitzava, amb el nom definitiu de Generalitat de Catalunya, en un poder legislatiu (dit Parlament de Catalunya), un poder executiu (integrat pel president de la Generalitat, que la representava al més alt nivell, i el Consell Executiu) i un poder judicial (que culminava en el Tribunal de Cassació).

D’aquesta manera es reprenia la tradició parlamentària de Catalunya, interrompuda el 1714. Les primeres eleccions al Parlament de Catalunya van tenir lloc el 20 de novembre de 1932 i la sessió constitutiva s’escaigué el 6 de desembre del mateix any. El primer president del Parlament va ser Lluís Companys. El Parlament hagué de treballar en un context polític, tant català com espanyol i internacional, convuls; fou interromput durant dos anys, l’anomenat Bienni Negre (1934-1936) i, finalment, la mateixa institució parlamentària fou abolida, amb els altres òrgans de la Generalitat, pel triomf de la revolta contra la República espanyola (1939). Malgrat unes circumstàncies tan adverses, el Parlament, durant aquesta època, va fer una tasca legislativa important.

Durant el llarg període de la dictadura franquista (1939-1975) es van malmetre les aspiracions del poble català a l’autogovern. En el procés de restabliment de la democràcia a l’Estat espanyol, Catalunya va poder recuperar la Generalitat, amb caràcter provisional, amb el retorn, el 1977, del seu president a l’exili, Josep Tarradellas. Un cop aprovada la Constitució espanyola el 1978 i aprovat i referendat l’Estatut d’autonomia de Catalunya el 1979, la Generalitat restà restablerta de manera definitiva. Les primeres eleccions al Parlament de Catalunya restablert tingueren lloc el 20 de març de 1980 i la sessió constitutiva s’escaigué el 10 d’abril del mateix any.

Vint-i-set anys després de l’entrada en vigor de l’Estatut del 1979, el Parlament de Catalunya aprova una proposta de nou Estatut que, després de ser tramitat a les Corts Generals, és referendat pel poble català el 18 de juny de 2006. El nou Estatut d’autonomia de Catalunya entra en vigor el 9 d’agost de 2006.

Foto de la sessió inaugural del Parlament de Catalunya, celebrada el dia 6 de desembre de 1932. A la presidència, el M. H. Sr. Lluís Companys; dret, al banc del Govern, el president de la Generalitat, M. H. Sr. Francesc Macià.
Foto de la sessió inaugural del Parlament de Catalunya, celebrada el dia 6 de desembre de 1932. A la presidència, Lluís Companys; dret, al banc del Govern, el president de la Generalitat, Francesc Macià.
Foto de la sessió inaugural del Parlament restablert, celebrada el dia 10 d’abril de 1980. Arribada del president de la Generalitat provisional, Josep Tarradellas, per a presidir l’acte.