La disposició actual

La disposició actual

La porta principal del Palau del Parlament, en què Pere Falqués mescla diferents estils arquitectònics i combina la fusta, el ferro forjat i el bronze, dóna pas a un cancell on hi ha el cos de guàrdia dels Mossos d’Esquadra. Del cancell estant, per una altra porta s’accedeix al vestíbul d’entrada, columnat en part, on hi ha un servei d’identificació.

Des del vestíbul, es pot accedir a la planta noble del Palau per l’escala d’honor, a la sala 3 o polivalent al fons, i a les dependències de la Direcció d’Estudis Parlamentaris, o bé girar a mà esquerra i entrar en un dels patis de l’antic arsenal, convertit ara en la Sala Auditori, on es fan actes institucionals, conferències i les recepcions més nombroses, i s’enregistren entrevistes i debats per al Canal Parlament. Aquesta sala, que s’inaugurà l’any 2003, és coberta amb una cúpula de vidre tallat, obra d’André Ricard, que incorpora al centre l’escut de la Generalitat. Els murs del pati, amb les balconades i els finestrals originals de Pere Falqués, recuperen la sòbria brillantor mediterrània, apreciable especialment si es contemplen des de la planta de dalt. El terra, de marbre, també dibuixa l’escut de la Generalitat.

Tornant al vestíbul, l’estil modern i funcional de la Sala Auditori contrasta amb la sumptuositat de l’escala d’honor, coberta per una claraboia de vidre i ferro forjat d’estil modernista. L’escala, de marbre blanc i amb balustrada a tot l’entorn, mena a l’anomenada planta noble del Palau. Al seu voltant, s’hi distribueixen diverses portes, a través de les quals es pot accedir als despatxos oficials del president de la Generalitat i dels consellers del Govern, al despatx de la Secretaria General del Parlament i a diverses sales de comissions.

Al capdamunt de l’escala, hi ha el vestíbul d’honor de la planta noble, anomenat també Saló dels Canelobres perquè els elements d’enllumenat i decoració principals d’aquest espai són vuit canelobres de bronze de grans dimensions. El sostre de volta d’aquest saló mereix atenció, no només pels motius ornamentals que emmarquen les figures al·legòriques femenines que el decoren, sinó també pel trompe-l’oeil, que produeix la il·lusió que la pintura és un relleu.

Al costat que dóna a la façana del Palau, el Saló dels Canelobres acaba en l’anomenada Sala de Grups, que és la sala de comissions més gran del Parlament i que durant la VI legislatura fou modificada i condicionada per a fer-hi reunions de la Diputació Permanent, de les comissions i dels grups parlamentaris, i actes institucionals de petit format. El sostre de fusta d’aquesta sala, decorada en tons vermells i grana, no és l’original, que era gairebé a quinze metres d’altura. Per necessitats d’espai del Palau, aquesta sala es partí temporalment en dos pisos i se n’habilità la part superior, al mateix nivell de les golfes de l’edifici, per a fer-hi tres sales més, destinades a tenir-hi reunions de comissions, de ponències parlamentàries i de grups de treball. El sostre original, de fusta i ferro decorat, s’integra en cada una d’aquestes tres noves sales i només indirectament deixa entreveure una austera elegància.

A l’altra banda del Saló dels Canelobres hi ha el creuer central de l’edifici del Palau del Parlament, de forma octogonal i coronat per una cúpula coberta interiorment per una claraboia de fusta i vidre. El creuer uneix els quatre braços de les naus interiors de l’edifici: n’hi ha dos de perpendiculars a la façana, un dels quals és constituït pel Saló dels Canelobres i la Sala de Grups, i l’altre per l’espai que ocupa l’hemicicle; els altres dos braços, paral·lels a la façana, conformen les dues sales de passos perduts.

L’hemicicle actual, que originàriament fou projectat per Falqués com a Saló del Tron, és decorat amb teginat de fusta damunt columnes de marbre amb capitells de bronze. Habilitat el 1932 com a Saló de Sessions del Parlament, inicialment fou moblat amb un cadiram en forma d’U, però l’any següent el decorador Santiago Marco en modificà la disposició i el transformà en un hemicicle amb vuitanta-cinc butaques entapissades de vellut taronja i nou butaques entapissades de vellut vermell per al banc del Govern. Darrere els escons dels membres del Parlament es construïren dues llotges a banda i banda de l’hemicicle amb baranes de marbre, destinades a les personalitats amb invitació oficial. Al fons del Saló, continuant en elevació gradual, s’hi posaren rengles de bancs per a la premsa i el públic.

L’any 1980 s’hagueren de col·locar bancs a l’espai entre les llotges per a encabir els cinquanta membres més de què constava el Parlament restaurat, i l’any 1986 es completà la reforma convertint aquests bancs en butaques, que continuen la disposició en hemicicle, per a la qual cosa calgué enretirar les llotges d’autoritats i personalitats i reduir l’espai del públic. També es van haver de fer modificacions per a incorporar les noves tecnologies al Saló: a la tardor del 1996 s’hi instal·là un sistema de votació electrònica i l’any 2002, quatre càmeres per a produir un senyal audiovisual institucional de les sessions plenàries.

Al fons de l’hemicicle, darrere l’espai destinat al públic, una porta de vidre condueix a un annex, en el qual l’Àrea de l’Audiovisual realitza, enregistra i controla tècnicament totes les sessions del Ple i les comissions, i també els actes institucionals que es fan en espais en què hi ha càmeres de televisió. A sota hi ha una sala de premsa per a les televisions, des de la qual aquestes es poden connectar al senyal institucional de televisió del Parlament i enregistrar-lo, per dur a terme la seva tasca informativa.

A banda i banda de l’hemicicle hi ha dos passadissos, als quals s’arriba des de les portes batents del Saló de Sessions. Al fons del passadís dret hi ha l’escala que dóna accés a la zona de públic de l’hemicicle. En aquest mateix passadís, davant la porta principal de l’ala dreta de l’hemicicle hi ha les dependències del Departament de Comunicació.

A l’altra banda, pel passadís esquerre es pot accedir a les dependències i els despatxos del Grup Parlamentari de Catalunya Sí que es Pot.

Deixant enrere els dos braços perpendiculars a la façana i tornant al creuer octogonal, es poden veure els dos braços paral·lels a la façana, que completen el creuer. Són, com ja s’ha dit, els que formen les sales de passos perduts, anomenades Saló Rosa la de l’esquerra i Saló Gris la de la dreta.

El Saló Rosa, a l’esquerra de la nau transversal, té pilastres de marbre rosa i un seguit de columnes de marbre verd embotides dins estructures de ferro decorades amb bronze, i porta al despatx de la Presidència, amb un sostre i una decoració remarcables, que és la seu dels actes institucionals i les audiències oficials del president.

A mà dreta hi ha els serveis del Gabinet de Presidència i el Departament de Relacions Parlamentàries i Projecció Institucional i, entre aquests despatxos i el de la Presidència, un passadís de nova construcció porta a una de les dues ales exteriors, construïdes per Falqués el 1915 amb pedra de Montjuïc i rajola vermella. Aquesta ala, que ha estat recuperada com a espai per al Parlament durant les legislatures sisena i setena, és paral·lela a la nau central i acull els despatxos de treball dels diputats del Grup Parlamentari Socialistes Ciutadans pel Canvi i del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya, distribuïts entre la planta superior, situada a nivell de la planta noble, i una planta inferior, situada a peu de carrer.

A mà esquerra del despatx presidencial hi ha el passadís que dóna als despatxos de les vicepresidències i arriba a l’angle esquerre de la façana principal, on hi ha la sala de reunió de la Mesa del Parlament i de la Junta de Portaveus.

Un passadís amb decoracions ceràmiques uneix aquesta banda amb el vestíbul d’honor de la planta noble i dóna accés als quatre despatxos de les secretaries de la Mesa del Parlament i a una de les dues escales interiors que uneixen les tres plantes del Palau.

Totes dues escales són bessones pel que fa a la disposició, l’estructura i la decoració, i estan unides interiorment per una passarel·la, que dóna accés a les sales que hi ha just a sobre de la Sala de Grups. Pujant per l’escala de la banda esquerra, s’arriba directament a l’ala esquerra de les golfes, formades per sèries de grosses encavallades de fusta i ferro que suporten la coberta de l’edifici, les quals han estat aprofitades com a element decoratiu. En aquesta ala esquerra hi ha els despatxos dels Serveis Jurídics, de l’Oficina Pressupostària, de l’Oficina de l’Aran i de l’Oficina de Qualitat Normativa i els despatxos i les oficines de la Direcció de Govern Interior i l’Oficina de Dret Comparat i de Relacions Interparlamentàries.

El braç dret de la nau transversal de la planta noble, o Saló Gris, decorat amb pilastres de marbre d’aquest color, al llarg de tot el seu lateral esquerre comunica amb la sala de conferències de premsa, a la qual s’accedeix des d’aquest mateix passadís. Al fons del passadís, i a l’extrem oposat al despatx de la Presidència, hi ha la sala 1 de comissions, que, tal com passa a l’altre extrem del Palau, comunica amb un passadís de nova construcció que mena a l’altra ala exterior, afegida per Falqués, on hi ha les dependències i els despatxos del Grup Parlamentari de Convergència i Unió i del Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya.

A l’inici d’aquest passadís, al costat de la sala 1, hi ha una altra sala i unes escales que porten a la sala de premsa destinada a la premsa escrita, les agències de notícies i les ràdios, on els representants dels mitjans de comunicació poden seguir, a través del circuit tancat de televisió, el senyal institucional dels plens, les comissions i els actes institucionals per fer la seva feina.

Les sales i alguns passadissos de la planta noble tenen els sostres decorats amb teginats o amb embigats que combinen amb una gran originalitat la fusta, el ferro forjat, el bronze i els marbres de colors, i constitueixen petites simfonies visuals d’una gran bellesa. Alguns altres passadissos, en canvi, són d’obra i estan decorats amb peces de ceràmica.

El Saló Gris comunica, per mitjà d’unes arcades, amb l’escala d’honor. Des del costat del vestíbul de la planta noble, es veu una escala interior, per la qual es pot accedir directament a l’ala dreta de les golfes de l’edifici, recuperada amb els mateixos criteris decoratius de l’ala esquerra i habilitada per a allotjar-hi el Departament de Gestió Parlamentària i la Direcció d’Informàtica, a les quals també es pot arribar en ascensor des de la planta baixa. Una passarel·la comunica la banda dreta i l’esquerra de la planta de les golfes.

A excepció de la Diada o d’altres ocasions especials, els ciutadans no entren al Palau del Parlament per la porta principal, sinó per una altra que està situada més a la dreta. En aquest accés, hi ha un altre servei d’identificació i de recepció.

Des de l’ala dreta del Palau, pel passadís que hi ha girant a mà esquerra es pot accedir al vestíbul d’entrada de l’edifici. En aquest sector hi ha l’àrea de servidors de la Direcció d’Informàtica i el servei de Majordomia.

Continuant pel passadís que s’obre si es gira a mà dreta, hi ha el servei general de fotocòpies, les dependències del Departament d’Edicions, el magatzem de publicacions, els Serveis d’Assessorament Lingüístic i l’àrea de servidors de la Direcció d’Informàtica. Al final del passadís, a ma dreta hi ha la Biblioteca del Parlament, amb una sala de lectura que dóna a un pati reixat exterior.

A l’ala esquerra del Palau hi ha els serveis mèdics i les dependències del Departament d’Oïdoria de Comptes i Tresoreria, del Departament d’Infraestructures, Equipaments i Seguretat i dels Serveis Educatius, la botiga del Parlament i el nou bar restaurant, inaugurat l’any 2008, que dóna a un altre pati reixat exterior.

La planta noble del Palau. La claraboia que cobreix l’escala d’honor.
El Saló dels Canelobres.
L’hemicicle.
El despatx presidencial.
Sala de ponències i comissions a la planta noble.
Cúpula de vidre de la Sala Auditori.