El Palau del Parlament

L’edifici del Palau del Parlament és l’antic arsenal de la Ciutadella aixecada per ordre de Felip V per assegurar-se el domini de Barcelona i, amb ell, subjectar tot Catalunya, un cop esfondrada l’11 de setembre de 1714 la llarga resistència oposada al setge de les tropes francoespanyoles.

Les obres, que començaren l’1 de març de 1716 i duraren fins al 1748, foren dirigides per l’enginyer militar flamenc Próspero de Verboom (1665-1744), autor de les fortificacions d’Anvers i un dels oficials més distingits dels exèrcits de Lluís XIV i de Felip V. Més tard, Verboom fou el primer governador de la Ciutadella, càrrec que exercí fins a la data de la seva mort.

Aquesta fortalesa, de planta pentagonal, mai no va servir per a defensar la ciutat de Barcelona contra un exèrcit. En canvi, demostrà una gran utilitat per a reprimir el poble català. Entre el 1719 i el 1866 milers de presoners polítics conegueren els calabossos de la torre de Sant Joan, la Bastilla catalana, que era al costat mateix de l’actual llac del parc, en la qual es practicà la tortura fins a la mort; centenars d’aquests presoners foren executats a l’esplanada o als glacis de la Ciutadella.

El llarg clam popular contra la fortalesa aconseguí en època revolucionària una llei que la cedia a la ciutat i n’ordenava l’enderrocament (1869). Actualment només resten drets l’arsenal, el palau del governador (ara, Institut Verdaguer) i la capella (ara, parròquia militar).

L’edifici de l’arsenal conserva essencialment l’estructura i l’aspecte que li donà Próspero de Verboom. És un edifici de 5.532 metres quadrats, amb dues plantes i golfes. L’estructura interior és determinada per dues robustes naus disposades en creu, damunt el pavelló central de la qual emergeix la cúpula. Entre els braços de la creu hi ha quatre patis. Exteriorment, té el cos central i els extrems una mica avançats per un seguit d’arcades que formen un porxo a la planta baixa. Els materials de tot l’edifici són pedra de Montjuïc i rajola vermella.

El 1889 l’Ajuntament de Barcelona acordà de convertir l’antic arsenal de la Ciutadella en palau reial. Les obres d’adaptació començaren el 28 de setembre sota la direcció de Pere Falqués (1850-1916), arquitecte municipal de Barcelona, el qual obrí tres balcons a l’altura del primer pis, decorà tota la façana amb esgrafiats, alçà el cos central de l’edifici i col·locà al mig de la façana l’escut de pedra de la porta del Socors de la Ciutadella. Pere Falqués és autor els cèlebres fanals del passeig de Gràcia, que, juntament amb altres obres seves, li han valgut un lloc entre els arquitectes del modernisme català contemporanis, com Antoni Gaudí i Lluís Domènech i Montaner.

Havent declinat la reina regent d’acceptar la cessió de l’edifici, l’any 1900 la Comissió Municipal de Governació proposà de destinar-lo a Museu Municipal d’Art. Aviat calgué ampliar l’edifici: s’hi afegiren dues ales laterals construïdes també amb pedra de Montjuïc i rajola vermella. Les façanes són decorades amb vint-i-quatre busts d’artistes catalans i de persones relacionades amb la història de l’art català. Aquesta ampliació fou inaugurada el 1915. Quan es procedí a la restauració general del parc, l’any 1927, s’hi féu el jardí actual, centrat per un estany que conté una rèplica de l’escultura Desconsol, de Josep Llimona.

El 14 d’octubre de 1932 l’Ajuntament de Barcelona cedí el palau perquè fos la seu del Parlament.

El decorador Santiago Marco dirigí les obres d’adaptació i decoració, coordinades pel conseller de Governació, Josep Tarradellas. El 6 de desembre de 1932 s’hi tingué la solemne sessió inaugural, amb l’assistència del president de la Generalitat, Francesc Macià.

El 26 de gener de 1939, arran de l’entrada a Barcelona de les tropes del general Franco, el Palau del Parlament esdevingué caserna. El 1945 hi fou instal·lat el Museu d’Art Modern i, posteriorment, el Gabinet Numismàtic i la Biblioteca dels Museus d’Art. Com a símbol de la sanció imposada a tot un poble, el Saló de Sessions fou clausurat i durant trenta-set anys s’impedí que ningú hi entrés.

Sota la coordinació del conseller de Governació, Josep M. Bricall, es van fer noves obres de restauració i readaptació del Palau per a acollir, l’abril de 1980, la I legislatura del Parlament novament restablert.

Al final de la V legislatura, el president de la Generalitat, Jordi Pujol, i el del Parlament, Joan Reventós, van signar amb l’alcalde de Barcelona, Joan Clos, la donació de l’edifici del Palau del parc a la Generalitat, mentre aquest fos seu parlamentària.

Aquesta cessió va permetre la gran transformació promoguda sota la presidència de Joan Rigol durant la VI legislatura, que va impulsar i continuar des de l’any 2003 el president Ernest Benach. El Parlament ha anat ampliant la superfície disponible amb la recuperació gradual dels espais que ocupava el Museu d’Art Modern fins al mes de setembre del 2004, data a partir de la qual tot el Palau es destina ja a usos parlamentaris.

El 20 de juliol de 2006, el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, el del Parlament, Ernest Benach, i l’alcalde de Barcelona, Joan Clos, van signar un conveni marc de col·laboració per poder ampliar les dependències del Parlament amb un edifici de nova construcció, en el marc de la futura modificació del Pla general metropolità del conjunt del parc de la Ciutadella i d’acord amb les especificacions i els criteris definits en el Pla director del parc de la Ciutadella. A l’inici de la IX legislatura, la presidenta Núria de Gispert va impulsar un pla d’austeritat del Parlament, fet que ha comportat aturar el projecte d’ampliació de les seves dependències.

Gravat que representa les execucions de ciutadans barcelonins dutes a terme als glacis de la Ciutadella al juny del 1809, fruit de la repressió exercida per les tropes franceses a Catalunya.
Maqueta del Parlament.
La façana del Parlament.
El Saló Rosa.