Altres funcions

Altres funcions

El Parlament té la potestat legislativa, aprova els pressupostos, impulsa i controla l’acció política i de govern i compleix altres funcions. Aquí trobareu informació detallada sobre què fa i com ho fa.

Funció electiva

El Parlament té reconeguts amplis poders electius. Elegeix:

  • La Mesa del Parlament i les meses de les comissions
  • El president de la Generalitat
  • Els senadors que representen la Generalitat

Elegeix i nomena:

  • La persona que ha d’exercir de síndic de greuges
  • Els membres del Parlament que han de defensar davant el Congrés dels Diputats les proposicions de llei que el mateix Parlament hi presenta

Les lleis de Catalunya li encomanen, a més, l’elecció de la totalitat o d’una part dels membres de les institucions més importants de la Generalitat (Consell Consultiu, Sindicatura de Comptes, Síndic de Greuges) i d’altres organismes, principalment quan han de reflectir el pluralisme social i polític (Consell d’Administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, Consell de l’Audiovisual de Catalunya, consells socials de les universitats, etc.).

Altres funcions

El Parlament exerceix la part més important de les seves competències en l’àmbit de Catalunya, però participa també en l’activitat dels òrgans centrals de l’Estat.

Correspon al Parlament la designació dels senadors que han de representar la Generalitat en el Senat, que la Constitució configura com a cambra de representació de les nacionalitats i les regions que integren l’Estat.

El Parlament de Catalunya té dret d’iniciativa legislativa davant el Congrés dels Diputats: pot presentar-hi proposicions que donin lloc al naixement de lleis. L’Estatut reconeix, a més, al Parlament el dret de sol·licitar al Govern de l’Estat l’adopció de projectes de llei, la tramitació del qual correspon a les Corts Generals.

Ambdós procediments permeten al Parlament de contribuir a la creació d’un sistema legislatiu d’abast més ampli que l’estrictament català.

Respecte a les competències que no són incloses en l’Estatut sobre les quals, en principi, la Generalitat no pot actuar, el Parlament pot sol·licitar a l’Estat que siguin transferides o delegades a la Generalitat. Encara més, l’Estat gaudeix de competències exclusives sobre una sèrie de matèries que li són atorgades per la Constitució; el Parlament de Catalunya, però, pot sol·licitar a les Corts Generals que en aquestes matèries se li atribueixi la facultat de dictar lleis que despleguin les lleis marc de l’Estat.

La Constitució és la norma jurídica més important de l’Estat i no pot ser contradita per altres lleis; per tal de garantir-ne l’aplicació i la interpretació correctes hi ha el Tribunal Constitucional, davant el qual es poden impugnar les lleis dictades per les Corts Generals de l’Estat o per les assemblees legislatives de les comunitats autònomes.

Si el Parlament considera que una llei de l’Estat envaeix l’àmbit d’autonomia de Catalunya, pot sol·licitar al Tribunal Constitucional que anul·li la llei contrària a la Constitució o l’Estatut interposant un recurs d’inconstitucionalitat.

L’Estat de les autonomies que la Constitució ha configurat distribueix les competències entre les institucions centrals de l’Estat i les de les comunitats autònomes. En el cas que es plantegi un conflicte de competències entre el Govern de l’Estat i la Generalitat o entre aquesta i una institució de govern d’una altra comunitat autònoma, correspon al Tribunal Constitucional de trobar-hi la solució. El Parlament de Catalunya s’hi pot presentar per a manifestar les seves opinions o pot encomanar al Govern que hi comparegui.