ࡱ> jli#`:bjbjmm.ZK, 4F($B'B'B'8z'L', @h'''(((((3@5@5@5@5@5@5@$BhD*Y@}-((}-}-Y@((n@333}-((3@3}-3@33r=T>(' s B'30b/>3@@0@=>D2D>D>X()3*=+@(((Y@Y@53^(((@}-}-}-}- > > T`6nT6 Declaraci parlamentria conjunta amb vista al Consell Europeu i a la cimera dels ODM +10 Barcelona, juny del 2010 Nosaltres, parlamentaris i parlamentries, en el marc de la presidncia espanyola de la Uni Europea del gener al juny del 2010, aprovem la segent declaraci parlamentria conjunta per remetre-la al Consell Europeu dels caps destat del 17 de juny a Brusselles, esdeveniment que definir una posici europea comuna amb vista a la cimera dels ODM + 10 del mes de setembre a Nova York. Deu anys desprs de l'adopci inicial dels Objectius de desenvolupament del millenni (ODM) a la Cimera del Millenni del 2000, i malgrat els avenos destacables en alguns pasos, collectivament som lluny de complir-los. Nosaltres, parlamentaris i parlamentries d'Espanya, estem molt preocupats perqu l'ODM 5 (millorar la salut materna) s el ms endarrerit de tots els ODM i no s'han aconseguit avenos significatius des del 1990. El 2010 ser un any decisiu per determinar quins seran els camins cap al desenvolupament que prendr el nostre mn. El setembre vinent els estats membres de l'ONU es tornaran a reunir en una cimera sobre els ODM amb l'objectiu principal d'accelerar l'aven cap a la consecuci dels ODM el 2015, prenent en consideraci amb aquesta finalitat els progressos ja assolits amb relaci a aquests objectius acordats a escala internacional. Nosaltres, els parlamentaris i les parlamentries, volem destacar que la Uni Europea, com a principal donant del mn, ha de tenir un paper preponderant en aquesta cimera i adoptar una posici unificada i ambiciosa que promogui el compliment dels ODM. Tamb volem subratllar que reduir i eradicar la pobresa s el principal objectiu de les poltiques de desenvolupament de la UE, dacord amb el tractat de Lisboa, document en qu s'especifica que la Uni i els seus estats membres han de fomentar la cooperaci amb tercers pasos i amb les organitzacions internacionals competents en el camp de la salut pblica i garantir en la definici i laplicaci de totes les poltiques i activitats de la Uni (art. 168) l'accs a la salut com un dels drets humans ms importants. Volem destacar que donar prioritat als drets i a la salut sexual i reproductiva s vital per aconseguir els ODM. Reconeixem: 1) La necessitat d'avanar en un enfocament integrat dels drets i la salut sexual i reproductiva, l'enfortiment dels sistemes nacionals de salut basats en els valors comuns de la UE (solidaritat, equitat, accs universal als serveis de qualitat inclosos els serveis d'emergncies obsttriques) i els pilars de les conclusions del Consell Europeu sobre el paper de la Uni Europea en salut global (governana, equitat, coherncia de poltiques internes i externes i coneixement i innovaci), aprovades el 10 de maig pel Consell de Ministres Europeu. 2) El dret de les dones al seu propi control i a decidir lliurement i de forma responsable aspectes relacionats amb la seva prpia salut sexual i reproductiva. 3) Que les taxes de mortalitat materna es van reduir menys de l1 per cent anual del 1990 al 2007, molt per sota del 5,5 per cent anual necessari per aconseguir l'ODM 5. A lfrica subsahariana, on la mortalitat materna s la ms elevada, el descens anual ha estat noms del 0,1 per cent. Les rtios de morbiditat materna tamb segueixen essent molt altes. 4) Que cada any 536.000 dones i nenes moren per complicacions durant la gestaci, el part o les sis setmanes posteriors. Gaireb totes aquestes morts (el 99 per cent) es produeixen als pasos en desenvolupament. 5) Que la meitat de totes les dones embarassades que moren al mn (265.000) sn de l'frica subsahariana, i una tercera part (187.000), del sud d'sia. Aquestes dues regions juntes representen el 85 per cent de totes les morts maternes. 6) Que segons l'UNFPA, l'avortament insegur s una de les causes principals de la mortalitat i morbiditat materna, ja que cada any provoca 68.000 morts, i milions de dones en pateixen les complicacions. 7) Que la mort de quatre de cada cinc dones embarassades s resultat directe de complicacions obsttriques, la majoria de les quals es podrien evitar amb una assistncia qualificada durant el part i amb laccs a cures obsttriques d'urgncia i a mtodes anticonceptius de qualitat. 8) Que els embarassos i els parts sn les principals causes de mort entre les joves menors de dinou anys als pasos en desenvolupament. La taxa de reproducci adolescent, per, es va estancar o va augmentar lleugerament entre el 2000 i el 2005. 9) Que l'impacte econmic de la mortalitat materna o neonatal s de 15.000 milions de dlars lany a tot el mn per prdua de productivitat potencial. 10) Que el respecte dels drets sexuals i reproductius d'homes i dones i la satisfacci de les seves necessitats de planificaci familiar desemboquen en una reducci dels embarassos no desitjats, de la mortalitat materna, de la mortalitat infantil i de les infeccions de VIH. 11) Que segons l'OMS, la majoria de les dones que volen espaiar el nombre de fills/es han d'utilitzar algun tipus de contracepci efectiva durant almenys vint anys de la seva vida si volen limitar el nombre de fills a dos i durant setze anys si en volen quatre. 12) Que dues terceres parts dels embarassos no desitjats als pasos en desenvolupament es donen en dones que no utilitzen cap mtode anticonceptiu. Ms de cent milions de dones als pasos en desenvolupament tenen una necessitat anticonceptiva no satisfeta. Aix significa que sn sexualment actives, que es poden quedar embarassades, que no volen descendncia de seguida o mai i que no utilitzen cap mtode anticonceptiu, ni modern ni tradicional. 13) Que un mili de dlars dajuda en subministraments de salut reproductiva per a anticonceptius pot: - Salvar la vida de 800 dones i 11.000 nadons cada any. - Evitar aproximadament 14.000 morts addicionals de nens menors de cinc anys. - Evitar 360.000 embarassos no desitjats. - Evitar 150.000 avortaments induts4. En termes de finanament de la salut sexual i reproductiva, estem molt preocupats/ades perqu: - El VIH/Sida, que provoca el 10 per cent de la crrega de la malaltia dels pasos en desenvolupament (i el 20 per cent al sud dfrica), rep el 40 per cent de l'ajuda sanitria5. Mentre que l'ajuda al desenvolupament per combatre el VIH/Sida (ODM 6A i 6B) s'ha incrementat dun 887 per cent, l'ajuda destinada a la planificaci familiar es va reduir el 34 per cent des que es van adoptar els ODM el 20006. - Els ltims estudis mostren que el cost d'invertir simultniament en prevenci i en serveis moderns de planificaci familiar i atenci sanitria materna i neonatal per satisfer les actuals necessitats pujaria a 24.600 milions de dlars, un increment de 12.800 milions respecte a la inversi actual7. - Malgrat que els serveis de salut sexual i reproductiva no poden satisfer les necessitats de les persones si no es disposa de subministraments de salut reproductiva (d'ara endavant subministraments) assequibles, s extremadament difcil identificar suports financers especfics per a aquests subministraments, ja que els fluxos de finanament sn complexos, molt variats i sovint confusos. Cap pas o organitzaci internacional no disposa de cap partida pressupostria especfica per a subministraments. Per contra, compten amb diferents lnies pressupostries que potencialment podrien cobrir lSSR i/o els seus subministraments (per exemple, partides pressupostries com salut o VIH/sida). Aquesta realitat, unida a possibles debilitats del seguiment pressupostari, dificulta molt la tasca d'identificar el finanament dels subministraments. Aquests subministraments inclouen tots els equips essencials, productes bsics i medicaments necessaris per a la salut reproductiva i sexual, la salut materna i neonatal, i respostes efectives al VIH i a la sida. - Reconeixem que solament una cooperaci amb perspectiva de gnere que doni poders a la dona i la inclogui en la presa de decisions ser capa d'aconseguir millores en la salut sexual i reproductiva. Convenuts/udes que cal endegar accions urgents per complir els compromisos financers i garantir l'accs universal als drets i a la salut sexual i reproductiva, cosa que ja no es pot ajornar ms, instem la UE, els estats membres i especialment els governs que presideixen la UE a prendre la iniciativa per promoure uns compromisos clars que abordin els reptes urgents de compliment de l'ODM5, i en particular per: - Garantir que la Uni Europea tingui un paper clau per cobrir la necessitat de serveis moderns de planificaci familiar i d'atenci sanitria maternoinfantil, el cost dels quals representa 24.600 milions de dlars, un increment de 12.800 milions de dlars respecte a la inversi actual. - Accelerar els esforos per aconseguir l'accs universal als drets i a la salut sexual i reproductiva per reduir la mortalitat materna als pasos en desenvolupament, conformement als acords internacionals vigents, com la Conferncia Internacional sobre Poblaci i Desenvolupament o el CEDAW i el pla d'acci Maputo. La salut sexual i reproductiva consisteix en: o Assessorament, informaci, educaci, comunicaci i serveis de salut sexual i reproductiva. o Educaci i serveis per a l'atenci prenatal, el part segur i l'atenci postnatal, especialment la lactncia i l'assistncia sanitria a dones i nadons. o Prevenci i tractament adequat de la infertilitat. o Prevenci de l'embars no desitjat i tractament mdic i gesti de les complicacions consegents. o Prevenci i tractament de les infeccions de transmissi sexual i reproductiva i altres condicions de salut reproductiva. o Informaci, educaci i assessorament, segons el que calgui, sobre sexualitat humana, salut reproductiva i paternitat/maternitat responsable. o Dissuasi activa de les prctiques perjudicials, com la mutilaci dels genitals femenins o altres manifestacions de violncia i abusos sexuals contra les dones, com els matrimonis primerencs i/o forats i les violacions. - Garantir que es cobreixen les necessitats de subministraments de salut reproductiva, que estan disponibles i sn assequibles i que s'augmenta el comproms poltic i financer amb relaci a aquests subministraments, i tamb la transparncia de les partides pressupostries que hi estan especialment relacionades. Garantir que els plans nacionals de salut dels governs destinataris inclouen indicadors en salut sexual i reproductiva slids, que s'executen partides pressupostries de subministraments i que es fan revisions anuals per monitorar la despesa amb relaci a aquests indicadors. Els governs dels pasos destinataris shan d'esforar per garantir que, dacord amb la situaci especfica del pas, els subministraments s'incloguin en la seva llista nacional de medicaments essencials per aconseguir la seguretat anticonceptiva (quan l'usuari final rep: el producte adequat, en les quantitats adequades, en les condicions adequades, i el moment i amb el cost adequats). - Abordar el carcter multisectorial de la salut perqu la Uni Europea collabori amb l'OMS i l'UNFPA avaluant els avenos assolits, fomentant el dileg poltic a escala nacional i garantint l'accs universal a la salut reproductiva i un millor equilibri de gnere en el personal sanitari. 1. Quinze milions de nenes dentre quinze i dinou anys donen a llum cada any, i cinc milions ms dembarassos adolescents acaben en avortament. ACNUDH, Claiming the Millennium Development Goals: A Human Rights Approach, 2008. 2. USAID. 2001. USAID Congessional Budget Justification FY2002: Program, Performance and Prospects The Global Health Pillar. 3. Pgina web de lOMS: http://www.afro.who.int/en/divisions-a-programmes/drh/sexual-and-reproductive-health/programme-components/prevention-of-unsafe-abortion.html 4. UNFPA. 5. El desglossament subsectorial de lajuda sanitria segons els subcodis del Comit dAjuda al Desenvolupament de lOCDE (DAC) indica que el 40 per cent de lajuda sanitria es destina al VIH/sida, prop del 20 per cent a la malria i la tuberculosi, el 16 per cent a atenci sanitria bsica (amb una proporci important per als programes de vacunaci de GAVI), el 13 per cent a la salut reproductiva i el 14 per cent restant a salut en general, en qu sinclourien inversions en installacions sanitries, formaci, recerca i suport sanitari sense cap objectiu especfic. 6. Euromapping 2009: Mapping European Development Aid and Population Assistance. 7. Fent comptes: costos i beneficis dinvertir en planificaci familiar i salut materna neonatal. Per lUNFPA i lInstitut Guttmacher:  HYPERLINK "http://www.guttmacher.org/pubs/AddingItUp2009.pdf" http://www.guttmacher.org/pubs/AddingItUp2009.pdf       "+BNZfgmn   Z \ k l & U V b f g r s 3 4 X b  2 9 = > D E j l o  hj_hhUVh 4zh&Nhhlh hl5hlh5SZ[tuv % & c d ab$a$gd8NK49:  " % M S s t  $|}89?@$%%&*,0167?@KLKL`hklqrwx|}h5NhKGhahPihnhAthhehj_hU -6acjk $HK>DNOZ[x|~!,Schjwxclxzhx_hhhw) h5NhhPiZZ[opyz;<)S{|s!t!"""$a$gd8N(-PQRSTt|$WX_dos!8;TWty 6NQ]fiuv~yz{| "*,89@EXh hjhw%0JUh`hU1Cjh>0JUhwMhP?vjh"0JUh|haqhhx_IX^bcvw|}'()*QRSTwxy J V W X \ ] o x ;!=!@!I!^!k!p!q!t!u!!!!">"E"o"r"""""" hPn0Jhnh|[>*hnh>* hw0Jh h hw%0Jhh|[Q""""J#Z#[#k#l#m#n#S$V$_$d$$$$$H%I%N%O%R%S%W%X%[%\%&&&&&&&&&&'"'''''((:(?(V([(h(i(o(p(v(w((((( )!)3)5)8)9)O)W)])))))))))Z*[***h)hXhvhs hS^ hvh6 hvhB hvhhhBQ"&&''7)8)Y*Z*++/,,-f--r.Q/R/$3%3H4I4J4K4 $^a$gd8N $`a$gd8N$?^`?a$gd8N$a$gd8N*+ +8+9+D+E+X+Y+c+d+r+t+u+x+++++++++++++++ , ,,,, ,+,,,1,2,,,,,,,---]-^-c-d-h-i-----..o.p.t.u...////R/S/000(0*010C0E0c0p00000001 1O1hwhc himh)hY'?hMhZO1R1h1q1}11111111110242j2m2223 3%3'3e3m333333333333344G4H4J4K4-5/555U6V6W6Z6_6`6a6b68888~9ººº¤hxhbCJaJh`(&hbCJaJhbCJaJhbhI3hbCJaJh "=hF hlh\5h:`mh8Nhc h;p hc hhhw*B*ph\@\ "Text de nota a peu de pginaCJaJ`&@` ""Referncia de nota a peu de pginaH*L"L Text de globusCJOJQJ^JaJPWu8wp2   2 Z "& "& "& "& "& z4L)2)Z[tuv%&cdab    Z[opyz;<)S{|st7!8!Y"Z"##/$$%f%%r&Q'R'$+%+H,I,J,K,--/---V.W.a.b.00001111128!8!8!8!8!8!8!8!8!8!8!8!8!8!8!8!8!8!8!8!8!8!8!8!8!8!8!8!8!8!8!8!8!8!8!8!8!8!8!8!8!8!8!8!8!8!8!8!8!8!8!8!8!8!8!8! 8!8!8!8!8!8!8!8!8!8!8!8!8!8!8!8!8!8! 8!8!8!8!8!8!8!^8!v:8!^8!8!^8!v:8!^8!v:8!^8!^8!^8!^8!^8!^8!^8!^8!v:8!v:Z[tuv%&cdab    Z[opyz;<)S{|st7!8!Y"Z"##/$$%f%%r&Q'R'$+%+H,I,J,K,--/---V.W.a.b.00001111111111122222000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000@0@0@0@0@0@0@0@0@0@0@0@0@0@0@0@0@000000000000000Z[tuv%&cdab    Z[opyz;<)S{|st7!8!Y"Z"##/$$%f%%r&Q'R'$+%+H,I,J,K,--/---V.W.a.b.00001111111112220000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000@0@0@0@0@0@0@0@0@0@0@0@0@ 0@0@ 0@0@0@000@0@0@0@0  X"*O1~9:!"$%&()+"K4::#'*,: 3tX8@0(  B S  ?+ 6, 6- 6. 6/ D60 |N1 |N2 <N3 N4 <N5 |N6 N7 N8 qW9 /: /; 4/< t/X% X X \ d G!G!5#5#]+]+2     a," _ g ` i N!V!C#Q#d+l+2  C *urn:schemas-microsoft-com:office:smarttagsmetricconverter>*urn:schemas-microsoft-com:office:smarttags PersonName 35. A la Cimerala Confernciala Conferncia Internacionalla UEla Unila Uni Europea ProductID */OT[^z V [ j v NZilg i !!x$$;+I+|++++K,f,m,,,,,,,,,,-- ------%-2-7-F-R-S-Y-Z-g-p-w-y----------Z._.v......00000000000000]1d1g1q1r1|112Y[sv$&bd`b    Y[npxz:<()RSz|rt6!8!X"Z"##.$/$$$%%e%f%%%q&r&P'R'#+%+G,K,,-/---U.W.`.b.0000112<S|f%%K,W.b.0Y11111111122222K,11111111122222dP }F9BIVP\^`o(. ^`hH. pLp^p`LhH. @ @ ^@ `hH. ^`hH. L^`LhH. ^`hH. ^`hH. PLP^P`LhH.^`o(. ^`hH. L^`LhH.   ^ `hH. \ \ ^\ `hH. ,L,^,`LhH. ^`hH. ^`hH. L^`LhH.^`o(. ^`hH. L^`LhH.   ^ `hH. \ \ ^\ `hH. ,L,^,`LhH. ^`hH. ^`hH. L^`LhH. )?)^)`?OJPJQJ^Jo(-^`OJQJ^Jo(hHopp^p`OJQJo(hH@ @ ^@ `OJQJo(hH^`OJQJ^Jo(hHo^`OJQJo(hH^`OJQJo(hH^`OJQJ^Jo(hHoPP^P`OJQJo(hHVP9BIP }POBaqw) F S^ e|w%`(&G8 "=Y'?AU1C'7FwM&NjOmU|[1\j_x_b!dQodPik:`mimnnPnAtP?v w+z 4z"w#,#.jUV>X ha7\5lvKGxm.I3ks ;pE`MwpkZ)|lc 5N8NRP@uu@uu2@UnknownG:Ax Times New Roman5Symbol3& :Cx Arial5& :[`)Tahoma?5 :Cx Courier New;Wingdings"q|F|FO%3O%3!r4d,,2QX ?    Oh+'0`   ( 4@HPXNormal4Microsoft Office Word@@_ @_ O%՜.+,D՜.+,< px  3,'  Ttol 8@ _PID_HLINKSA2http://www.guttmacher.org/pubs/AddingItUp2009.pdf  !"#$%&'()*+,-/012345789:;<=>?@ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXZ[\]^_`bcdefghkRoot Entry F t mData .1Table6DWordDocument.ZSummaryInformation(YDocumentSummaryInformation8aCompObju  F#Document del Microsoft Office Word MSWordDocWord.Document.89q