© Parlament de Catalunya2003 - 2012

Parc de la Ciutadella, s/n
08003 Barcelona
Tel. 93 304 65 00
Fax 93 304 65 46

Avís legal

Subscripció i sindicació

Subscripció
Servei d'enviament automàtic de titulars de notícies i altres continguts per correu electrònic, RSS o podcast.

Visiteu el Parlament

Visites al Parlament
El Parlament de Catalunya atén visites, obertes a tothom, d'acord amb el calendari que s'indica.

Blocs dels diputats/ades

Blocs dels diputats
Hi trobareu els blocs dels membres del Parlament.

Glossari

A

absentisme:
manca d'assistència injustificada dels membres del Parlament a les sessions del Ple o de les comissions a què són convocats. L'absentisme pot ésser sancionat a proposta del president o presidenta del Parlament.
abstenció:
opció de vot que significa no pronunciar-se ni a favor ni en contra d'una proposta. L'abstenció pot tenir papers diferents en funció de si en la votació és exigible o no un quòrum determinat; si no és exigible, l'abstenció no compta a l'hora de determinar quina posició obté la majoria.
acció política i de govern:
les actuacions del Govern fetes per a aplicar el programa polític, en el marc de la Constitució i l'Estatut.
Administració parlamentària:
el conjunt de funcionaris que, sota la direcció del secretari o secretària general, cobreixen les necessitats de suport a l'activitat parlamentària. S'estructura en diversos centres gestors que reben el nom de direccions i de departaments.
administrador parlamentari | administradora parlamentària:
funcionari o funcionària al qual corresponen tasques de gestió, execució, control i coordinació, o tasques anàlogues de caràcter administratiu, pròpies del nivell de titulació del grup C (batxillerat o FP2).
al·lusions (torn per):
dret que tenen els membres del Parlament de contestar a qui els hagi al·ludit en el decurs d'un debat. El fet de les al·lusions ha d'ésser apreciat pel president o presidenta del Parlament o de la comissió.
Arxiu:
àrea administrativa, integrada en la Direcció d'Estudis Parlamentaris, que té específicament les funcions d'organització, de tutela, de gestió, de descripció, de conservació i de difusió de documents i fons documentals. També s'entén per arxiu el fons o el conjunt de fons documentals.
assessor lingüístic | assessora lingüística:
funcionari o funcionària del Cos de Lingüistes especialitzat en l'estudi i l'elaboració de les propostes d'adequació lingüística i formal dels textos parlamentaris a les normes gramaticals, a l'estil de redacció i als criteris formals del Parlament, i en l'elaboració de les versions oficials al castellà de les lleis i els altres textos aprovats.
autogovern:
la facultat que té un país per a decidir per ell mateix i per a organitzar-se políticament.

B

Biblioteca:
àrea administrativa, integrada en la Direcció d'Estudis Parlamentaris, encarregada de l'adquisició, la catalogació i la gestió dels fons bibliogràfics del Parlament. La biblioteca del Parlament té un fons especialitzat en dret públic i també un fons bibliogràfic en dret privat, ciències socials, història de Catalunya i altres disciplines, especialment amb connexió amb les competències autonòmiques.
Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya :
publicació periòdica que recull tots els documents parlamentaris que entren a la Cambra o n'emanen; s'hi poden seguir la tramitació i les modificacions successives d'una proposta, fins que se'n fa la resolució definitiva.

C

caixer | caixera:
funcionari o funcionària responsable de la Tresoreria del Parlament que depèn orgànicament de l'oïdor o oïdora de comptes. És l'única persona autoritzada per a tenir en poder seu els fons del Parlament i respon personalment del menyscapte de diners, si s'escau.
cambra (legislativa o parlamentària):
cadascuna de les dues assemblees en què s'estructuren alguns parlaments, com és el cas del parlament espanyol, integrat pel Congrés dels Diputats i el Senat. Quan un parlament és constituït per una única cambra, com és el cas del parlament de Catalunya, el terme cambra legislativa és sinònim de parlament.
cap de departament:
responsable d'un dels departaments o centres gestors en què s'organitza l'Administració parlamentària.
català | catalana:
vegeu «condició política de català o catalana».
circumscripció electoral:
divisió territorial a la qual correspon d'elegir un determinat nombre de diputats. En el moment actual la circumscripció electoral per a l'elecció del Parlament es correspon amb les províncies.
comissió:
grup de diputats, designats proporcionalment pels grups parlamentaris, encarregat de preparar les decisions del Ple. En el Parlament de Catalunya hi ha dues grans classes de comissions: les legislatives i les específiques. Les més rellevants són les primeres, que poden tramitar qualsevol iniciativa parlamentària i poden dictaminar sobre els projectes o proposicions de llei que ha d'aprovar el Parlament. Les específiques tenen una funció concreta o bé la comesa de relacionar-se amb determinades institucions o entitats públiques.
condició política de català o catalana:
conjunt dels drets polítics reconeguts per l'Estatut d'autonomia de Catalunya als ciutadans espanyols que tenen el veïnatge administratiu en qualsevol dels municipis catalans.
Consell de Garanties Estatutàries:
institució de la Generalitat que vetlla per l'observança i el compliment de la Constitució i l'Estatut. És format per set juristes de reconeguda competència, cinc dels quals són designats pel Parlament i dos pel Govern. Específicament, emet dictamen, en els casos establerts legalment i amb caràcter no vinculant, sobre l'adequació a l'Estatut d'autonomia dels projectes i les proposicions de llei sotmesos a debat i a aprovació del Parlament. La interposició d'un recurs d'inconstitucionalitat pel Govern de la Generalitat o pel Parlament també requereix el seu dictamen no vinculant. Ha de ser reformat per a adaptar-lo a les funcions que li encomana el nou Estatut.
Consell Executiu:
vegeu «Govern».
contradiccions (torn per):
dret que tenen els membres del Parlament que intervenen en un debat de replicar als altres oradors que els neguen la veracitat de les seves manifestacions.
crida a l'ordre:
advertiment que fa el president o presidenta als membres del Parlament que no s'atenen a les regles d'ordre establertes pel Reglament, als que provoquen pertorbacions, als que empren expressions inconvenients al decòrum de la cambra i als que utilitzen tàctiques de filibusterisme. La tercera crida a l'ordre a un membre del Parlament en una mateixa reunió comporta que aquest no pugui tornar a fer ús de la paraula durant la resta de la reunió. Si la crida a l'ordre és motivada per paraules ofensives a les institucions, a algun altre membre del Parlament o a alguna altra persona, pot donar lloc a l'expulsió de l'infractor de la cambra durant la resta de la reunió.
crida a tornar a la qüestió:
advertiment que fa el president o presidenta al membre del Parlament que, fent ús de la paraula, s'aparta de la qüestió objecte del debat, amb la finalitat que s'hi centri.

D

debat:
discussió formal dels assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans del Parlament. Els debats se subjecten a les normes de procediment establertes pel Reglament del Parlament i són dirigits i ordenats pel president o presidenta de l'òrgan en qüestió.
decòrum de la cambra:
correcció en les maneres i en el capteniment exigible als membres del Parlament d'acord amb les altes funcions i la responsabilitat que els corresponen. El comportament que n'és contrari o l'ús d'expressions inconvenients poden donar lloc a sancions.
Departament d'Edicions:
centre gestor de l'Administració parlamentària encarregat de les publicacions oficials del Parlament i de preparar l'edició d'obres i treballs de caràcter divulgatiu en relació amb la institució parlamentària.
Departament de Gestió Parlamentària:
centre gestor de l'Administració parlamentària encarregat del Registre general i del suport administratiu al treball parlamentari de tots els òrgans de la cambra.
Departament d'Infraestructures, Equipaments i Seguretat:
centre gestor de l'Administració parlamentària encarregat de la gestió de la contractació i el patrimoni i les tasques relacionades amb les instal'lacions, la cura de l'edifici i la seguretat.
Departament de Relacions Parlamentàries i Projecció Institucional:
s'ocupa de les relacions amb el públic i els centres d'ensenyament, de donar a conèixer la institució a la ciutadania i de l'organització i la supervisió del protocol dels actes oficials de la cambra.
Departament de Comunicació:
centre gestor de l'Administració parlamentària al qual corresponen les relacions amb els mitjans de comunicació, la informació institucional de la cambra, l'organització i la supervisió del protocol dels actes oficials i l'atenció a les visites.
Diari de Sessions del Parlament de Catalunya :
publicació periòdica del Parlament en què es transcriuen literalment totes les intervencions, els acords i les incidències que es produeixen en el Ple del Parlament i també en la majoria de les sessions de les comissions.
Diputació Permanent:
òrgan del Parlament que substitueix en les seves funcions el Ple de la cambra quan aquest no es pot reunir, perquè està dissolt o durant el temps que hi ha entre dos períodes de sessions. La componen 23 diputats, designats pels grups parlamentaris en proporció al seu nombre de membres. La presideix el president o presidenta del Parlament.
diputat | diputada:
persona que, en les eleccions al Parlament, ha estat elegida pels ciutadans perquè els hi representi, per un període de quatre anys.
diputats interventors:
diputats que han d'intervenir les despeses del Parlament per a controlar l'execució del pressupost d'aquest. Són designats pel Ple, a proposta de la Mesa Ampliada, per a cada període pressupostari i en nombre de tres.
Direcció d'Estudis Parlamentaris:
centre gestor de l'Administració parlamentària en què s'integren les àrees de Biblioteca, de Documentació i d'Arxiu.
Direcció de Govern Interior:
centre gestor de l'Administració parlamentària del qual depenen la gestió de personal, els uixers i els xofers.
Direcció d'Informàtica:
centre gestor de l'Administració parlamentària que s'encarrega d'elaborar, actualitzar i aplicar el Pla informàtic del Parlament.
dissolució del Parlament:
terme que es fa servir per a indicar la fi d'una legislatura, la qual té una durada formal de quatre anys des de la data de les eleccions. El president o presidenta de la Generalitat també pot dissoldre el Parlament abans d'aquesta data i convocar noves eleccions.

E

elector | electora:
persona que té dret a votar. A les eleccions al Parlament pot votar tothom qui té la condició política de català o catalana i és major de divuit anys.
escó:
lloc on seu el diputat o diputada; usualment escó s'empra per a designar el nombre de diputats de què es compon una cambra parlamentària o que correspon a una llista electoral.
esmena:
proposta de modificació, de supressió o d'addició que poden fer els diputats i els grups parlamentaris respecte a un projecte o una proposició de llei o als altres textos que es debaten en el Parlament.
esmena a la totalitat:
proposta de rebuig total presentada per un grup parlamentari amb relació a un projecte de llei o una proposició de llei. Pot ésser de retorn del projecte al Govern, o als que presentaren la proposició, o pot contenir un text alternatiu. En aquest darrer cas, si s'aprova, el text alternatiu s'ha de tramitar com una proposició de llei.
Estatuts del règim i el govern interiors:
norma aprovada pel Parlament que expressa l'autonomia administrativa d'aquest respecte del Govern. Bàsicament conté normes sobre el personal que conforma l'Administració parlamentària i sobre els procediments de contractació i de gestió econòmica del Parlament.

F

filibusterisme:
tàctica obstruccionista dins el Parlament que consisteix a dificultar l'aprovació de les propostes i els projectes amb un abús del procediment establert pel Reglament, especialment amb intervencions reiteratives i discursos molt llargs.
fur:
privilegi parlamentari pel qual els diputats del Parlament només poden ésser inculpats, processats i jutjats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, si se'ls acusa d'un delicte comès al territori de Catalunya, i pel Tribunal Suprem, si se'ls acusa d'un delicte comès fora d'aquest territori.

G

Gabinet de Presidència:
unitat administrativa equiparada a un centre gestor de l'Administració parlamentària, a la qual correspon d'assistir tècnicament i administrativament el president o presidenta del Parlament en les seves funcions.
Generalitat de Catalunya:
la institució en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya. La integren el Parlament, la Presidència de la Generalitat i el Govern.
gestor parlamentari | gestora parlamentària:
funcionari o funcionària del Cos d'Administradors Parlamentaris especialitzat en les tasques de suport administratiu al treball parlamentari dels òrgans de la cambra.
Govern:
òrgan col·legiat format pel president o presidenta de la Generalitat i pels consellers, que dirigeix la política i l'Administració de la Generalitat. Entre altres funcions, té la de proposar lleis i elaborar i aplicar el pressupost. L'Estatut del 1979 també l'anomenava Consell Executiu.
grup parlamentari:
agrupació de diputats amb ideologia semblant que pertanyen al mateix partit o coalició. Els grups parlamentaris impulsen les actuacions i les decisions del Parlament. Per a formar un grup parlamentari calen almenys cinc diputats. Cada grup té un portaveu o una portaveu.

H

hemicicle:
nom que rep el Saló de Sessions del Parlament, que respon a la seva forma semicircular.
Honorable:
tractament que correspon als consellers del Govern i al president o presidenta del Consell de Garanties Estatutàries.

I

Il·lustre:
tractament que correspon, amb caràcter general, als diputats del Parlament.
immunitat parlamentària:
prerrogativa parlamentària que té per objecte la protecció dels parlamentaris davant les actuacions que puguin restringir-ne la llibertat per motivacions polítiques. En el cas dels diputats del Parlament, la immunitat es concreta en la prohibició que aquests siguin detinguts o retinguts per actes delictius, llevat del cas de delicte flagrant.
iniciativa legislativa:
dret que tenen el Govern i els diputats d'iniciar un procediment parlamentari, com ara, per exemple, el procediment per a aprovar una llei. Els consells comarcals, els municipis i els ciutadans també poden exercir-lo directament, d'acord amb el que estableix l'Estatut d'autonomia.
iniciativa legislativa comarcal:
iniciativa legislativa que els consells comarcals poden exercir davant el Parlament per mitjà de la presentació de proposicions de llei. La iniciativa ha d'ésser adoptada per una cinquena part dels consells comarcals.
iniciativa legislativa popular:
iniciativa legislativa que poden exercir davant el Parlament les persones que tenen la condició política de catalans, són majors d'edat, estan inscrites en el cens electoral i no estan privades dels drets polítics. Es requereix que tingui el suport d'un mínim de 50.000 signatures.
interpel·lació:
mecanisme de control del Govern per mitjà del qual els diputats o els grups parlamentaris requereixen al Govern que doni explicacions sobre els motius o els propòsits d'actuació en qüestions de política general. Es debat en el Ple i pot donar lloc a una moció, en la qual el Parlament expressa la seva posició.
investidura (sessió d', votació d'):
sessió en què el Parlament vota a favor o en contra del candidat o candidata proposat com a president o presidenta de la Generalitat, després que hagi presentat el seu programa de govern. Per a ésser investit president o presidenta, cal obtenir el vot favorable de la majoria absoluta dels membres de la cambra, en una primera votació, o de la majoria simple, en una segona votació.
inviolabilitat parlamentària:
prerrogativa parlamentària que garanteix que els diputats no poden ésser portats a judici pels vots i les opinions que emetin en l'exercici del seu càrrec. Respon a la necessitat de garantir la lliure formació de la voluntat del Parlament, perquè permet que els parlamentaris puguin expressar-se, en l'exercici de la seva funció, amb absoluta llibertat i impedeix que s'iniciï cap procediment, penal o de qualsevol altra mena, que pugui comportar l'exigència de responsabilitat judicial per les opinions, les manifestacions i els vots expressats pels parlamentaris.

J

Junta de Portaveus:
òrgan del Parlament constituit per un representant o una representant de cada grup parlamentari, el president o presidenta del Parlament, un dels secretaris de la Mesa i el secretari o secretària general del Parlament o el lletrat o lletrada en qui delegui. S'ha de reunir com a mínim cada quinze dies. Decideix l'ordre del dia del Ple; col·labora en l'organització dels debats i en l'assignació a les comissions de treball de les qüestions a estudiar i a debatre.

L

lectura única:
procediment legislatiu especial que permet, amb l'acord previ del Ple, aprovar una llei en una sola votació i sense que s'hi puguin presentar esmenes.
legislatura:
període durant el qual un parlament exerceix els seus poders, que s'inicia amb l'elecció dels membres del Parlament i acaba amb la dissolució d'aquest, abans d'unes noves eleccions. La legislatura en el Parlament de Catalunya dura formalment quatre anys a comptar de la data de les eleccions.
llei de desenvolupament bàsic de l'Estatut:
llei que desenvolupa una matèria regulada per l'Estatut d'autonomia, en els casos en què ho prescriuen el mateix Estatut i el Reglament del Parlament. Per a ésser aprovada, requereix el vot de la majoria absoluta dels membres del Parlament, en una votació final sobre el conjunt del text.
llei de pressupostos:
llei que s'aprova anualment i que conté totes les previsions d'ingressos econòmics de la Generalitat i el límit màxim de la despesa d'aquesta per a un exercici anual.
lletrat | lletrada:
assessor jurídic o assessora jurídica en les tasques parlamentàries, principalment de les comissions. Els lletrats també preparen estudis i informes jurídics i són els encarregats de representar i defensar el Parlament davant el Tribunal Constitucional.
lletrat major | lletrada major:
lletrat o lletrada que assessora i assisteix el secretari o secretària general en l'exercici de les seves funcions, coordina els serveis jurídics i exerceix les altres atribucions que li delega el secretari o secretària general.
llista electoral:
llista dels candidats que un partit o una coalició presenta a les eleccions; les llistes electorals poden ésser obertes o tancades, segons que la normativa electoral permeti que l'elector o electora en triï alguns noms o bé obligui a votar-la tota en bloc. La normativa electoral vigent a Catalunya és de llistes tancades.

M

majoria absoluta:
es produeix quan s'expressen en el mateix sentit més de la meitat dels diputats de què es compon la cambra. Queda fixada en el primer nombre enter de vots que segueix el nombre resultant de dividir per dos el total dels membres de l'òrgan que pren la decisió; ordinàriament s'aplica a decisions rellevants del Ple.
majoria simple:
major nombre de vots en el mateix sentit de tots els emesos pels diputats en una votació. No s'hi compten les abstencions, els vots en blanc, ni els vots nuls.
membre del Parlament:
diputat o diputada.
Mesa del Parlament:
òrgan compost pel president o presidenta, els dos vicepresidents i els quatre secretaris del Parlament, els quals són elegits pel Ple. La Mesa organitza el treball parlamentari, interpreta el Reglament, dirigeix els serveis del Parlament i manté l'ordre durant les sessions.
moció:
manifestació de la posició de la cambra sobre alguna qüestió debatuda en una interpel·lació. Una vegada admesa a tràmit per la Mesa, s'inclou en l'ordre del dia de la sessió plenària següent a la de la interpel·lació.
moció de censura:
mecanisme parlamentari d'exigència de responsabilitat política del Govern, que si reïx implica el nomenament d'un nou president o presidenta de la Generalitat. Han de presentar-la com a mínim la desena part dels diputats.
Molt Honorable:
tractament que correspon al president o presidenta de la Generalitat i al president o presidenta del Parlament.

N

nomenament:
acte pel qual algú és designat per a un càrrec.

O

Oficina de Dret Comparat i de Relacions Interparlamentàries:
servei d'assessorament del Parlament encarregat d'establir, mantenir i impulsar les relacions amb les institucions públiques 'tret de les que deriven de l'exercici de les funcions parlamentàries' tant de Catalunya com de l'Estat, i, molt especialment, amb les cambres parlamentàries, com ara les Corts Generals, els parlaments autonòmics, el Parlament Europeu i les cambres d'altres estats.
Oficina de Qualitat Normativa:
servei d'assessorament del Parlament encarregat principalment de l'elaboració, la proposta i l'actualització de les directrius de tècnica normativa.
oïdor de comptes | oïdora de comptes:
responsable de la intervenció i la gestió econòmiques del Parlament.
Oïdoria de Comptes i Tresoreria:
centre gestor de l'Administració parlamentària que, sota la direcció de l'oïdor o oïdora de comptes, és el responsable de la gestió econòmica, la comptabilitat i la tresoreria del Parlament.
oposició:
els grups parlamentaris i els diputats que s'oposen a la política del Govern.
ordre del dia:
relació ordenada dels afers que s'han de tractar en una sessió del Ple o d'una comissió.

P

passos perduts (sales de):
nom que reben les sales contigües al Saló de Sessions i en les quals habitualment els membres del Parlament, tot passejant, mantenen converses entre ells o amb els membres del Govern sobre els assumptes que es debaten.
període de sessions:
cadascun dels dos períodes en què es tenen les sessions ordinàries del Parlament; l'un va de l'1 de setembre al 31 de desembre i l'altre, del 15 de gener al 31 de juliol.
període entre sessions:
temps durant el qual el Parlament suspèn l'activitat ordinària (de l'1 al 15 de gener i tot el mes d'agost). Aquests períodes s'exclouen del còmput de terminis establerts en el Reglament del Parlament.
Ple del Parlament:
òrgan suprem de la cambra, constituït per tots els diputats.
portaveu:
diputat o diputada nomenat pel seu grup parlamentari perquè el representi.
pregunta:
mecanisme de control del Govern, per mitjà del qual un diputat o diputada pot demanar-li una informació relativa a un fet, una situació, l'actuació que ha tingut o la que pensa tenir. Pot formular-se oralment, durant la sessió del Ple o d'una comissió, o per escrit. El Govern està obligat a respondre-la.
projecte de llei:
text que conté prescripcions normatives presentat pel Govern al Parlament perquè sigui tramitat i aprovat com a llei.
proposició de llei:
text que conté prescripcions normatives presentat al Parlament per algun dels titulars de la iniciativa legislativa altres que el Govern, perquè sigui tramitat i aprovat com a llei (les propostes presentades pel Govern es denominen projectes de llei).
proposta de resolució:
procediment més usual per a adoptar una resolució del Parlament. Es tramita fins a la seva conclusió normalment en la comissió permanent legislativa que correspongui per la matèria, però també es pot cloure en altres comissions i en el Ple. Vegeu «resolució».

Q

qüestió de confiança:
suport que el president o presidenta de la Generalitat pot demanar explícitament a la cambra sobre el seu programa, sobre una declaració de política general o sobre una decisió molt important. Si el president o presidenta no hi obté el suport de la majoria simple dels membres del Parlament, ha de dimitir.
quòrum de presència:
nombre mínim de persones que hi ha d'haver en una reunió, de les que tenen dret a ésser-hi presents. El Parlament no pot adoptar vàlidament decisions si no hi és present, com a mínim, més de la meitat dels diputats.
quòrum de votació:
nombre de vots afirmatius exigit per a adoptar certs acords. En el Parlament, el quòrum de votació és normalment la majoria simple, però en alguns casos es requereix la majoria absoluta o un quòrum superior.

R

Reglament del Parlament:
norma jurídica que expressa el poder d'autoorganització del Parlament i que regula, principalment, el funcionament de la cambra, tot determinant l'organització interna i els procediments per a exercir les funcions que corresponen a la institució.
reprovació (moció de):
moció que condemna el capteniment o l'actuació d'alguna persona, normalment d'algun membre del Govern. A diferència de la moció de censura, no té l'efecte jurídic del cessament automàtic de la persona reprovada, per bé que comporta una condemna política.
resolució:
declaració per la qual el Parlament manifesta una opinió o una voluntat, proposa actuacions o dóna suport a algú. Una resolució pot adreçar-se al Govern, als ciutadans, als mitjans de comunicació o al mateix Parlament. No és un text normatiu i, per tant, no té la força vinculant de la llei, però sí força de compromís polític.
reunió:
part d'una sessió parlamentària que es té en un mateix dia.

S

sala de comissió:
cada una de les sales, més petites que el Saló de Sessions, on els diputats es reuneixen per discutir afers i qüestions que són de la seva incumbència.
Saló de Sessions:
lloc on es reuneix el Ple del Parlament.
secretari general | secretària general:
cap de l'Administració parlamentària. Assessora la Mesa i la Junta de Portaveus. És designat per la Mesa del Parlament, a proposta del president o presidenta, d'entre els lletrats del Parlament.
Serveis d'Assessorament Lingüístic:
vegeu «assessor lingüístic, assessora lingüística».
serveis del Parlament:
vegeu «Administració parlamentària».
serveis jurídics:
vegeu «lletrat, lletrada».
sessió:
temps que es destina a tractar els afers inclosos en l'ordre del dia. Les sessions ordinàries tenen lloc de dilluns a divendres. Les sessions extraordinàries tenen lloc fora dels períodes establerts. Les sessions del Ple són convocades pel president o presidenta del Parlament i les sessions de les comissions, pel president o presidenta de cadascuna.
sessió plenària:
sessió del Ple del Parlament.
seu del Parlament:
lloc on treballa el Parlament. L'Estatut d'autonomia determina que ha d'ésser a la ciutat de Barcelona i actualment és el Palau del Parlament (l'antic edifici, rehabilitat, de l'arsenal de la Ciutadella de Barcelona).
seu legislativa plena:
procediment legislatiu especial, per mitjà del qual el Ple del Parlament delega en una comissió l'aprovació d'un projecte o una proposició de llei.
Síndic de Greuges:
institució unipersonal de la Generalitat que té la missió de defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques dels ciutadans. A aquest fi, supervisa les activitats de l'Administració de la Generalitat i dels ens locals, dins l'àmbit de l'autonomia de Catalunya. El síndic o síndica de greuges és elegit pel Parlament, al qual presenta anualment un informe sobre les seves activitats, que es debat en una sessió específica.
Sindicatura de Comptes:
institució de la Generalitat, integrada per set persones elegides pel Parlament, la funció de la qual és fiscalitzar la gestió econòmica, financera i comptable del sector públic de Catalunya. Els seus informes són debatuts i aprovats pel Parlament.
sistema electoral proporcional:
sistema segons el qual els escons del Parlament es reparteixen entre les llistes electorals en proporció als vots que ha obtingut cadascuna.
sufragi:
vot, manifestació de la voluntat d'una persona en unes eleccions. Els diputats són escollits per sufragi universal, igual, directe i secret. Això vol dir que en les eleccions al Parlament poden votar tots els homes i totes les dones que tinguin la condició política de catalans i siguin majors d'edat; que el vot de cada persona val igual que el d'una altra, sigui quina sigui la seva posició en la societat; que els ciutadans voten els candidats que es presenten a les eleccions, sense intermediaris, i que el vot s'emet de manera que no es pugui conèixer la identitat del votant.

T

tràmit:
cada un dels passos o les situacions de què consta un procediment.
tramitar:
fer passar un procediment pels tràmits establerts pel Reglament del Parlament fins a arribar a conclusió.
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya:
òrgan judicial en què culmina l'organització judicial dins l'àmbit territorial de Catalunya, sens perjudici de la jurisdicció que correspon al Tribunal Suprem.

T

uixer | uixera:
funcionari o funcionària subaltern que exerceix funcions de suport material o instrumental en la seguretat, l'atenció als diputats i al públic i l'activitat parlamentària en general.
urgència:
procediment excepcional mitjançant el qual s'accelera la tramitació d'un procediment parlamentari.

V

vot:
vegeu «sufragi».
vot particular:
manifestació de voluntat política que, en el procediment legislatiu, els grups parlamentaris que dissenteixen dels acords de les comissions poden formular davant el Ple, per a sostenir el text rebutjat.
votació:
expressió de la voluntat dels diputats a favor o en contra d'una proposta, o d'abstenció, feta de la manera que és pertinent en cada cas.
votació per assentiment:
absència de manifestació d'objecció o d'oposició dels diputats envers una proposta anunciada pel president o presidenta; aquesta absència, d'acord amb el Reglament, s'ha d'interpretar com un assentiment. Normalment es tracta de propostes sobre l'ordenació del debat i, en general, qüestions procedimentals.
votació ordinària:
votació que es fa aixecant-se, primerament, els diputats que aproven; segonament, els que desaproven, i, finalment, els que s'abstenen. Normalment, però, en el Ple, la votació ordinària es fa electrònicament (els diputats premen el botó pertinent i els resultats apareixen en grans panells murals).
votació pública per crida:
votació en la qual un secretari o secretària de la Mesa anomena els diputats i aquests responen «sí», «no» o declaren que s'abstenen. Les votacions per a la investidura del president o presidenta de la Generalitat i per a les mocions de censura i les qüestions de confiança es fan per aquest procediment.
votació secreta:
votació en la qual el vot s'emet de manera que no es pugui conèixer què ha votat cada diputat o diputada. Pot fer-se per mitjà de paperetes, en el cas d'elecció de persones, o per mitjà de boles blanques i negres, en el cas de qualificació d'actes o de conductes personals.
Logo de Google Translate

Aquesta eina facilita la traducció automàtica dels continguts del web. El Parlament no es fa responsable de les versions obtingudes, que no tenen caràcter oficial.

Cerca al web

Cerca avançada

Parlament 2.0

Parlament 2.0
Amb l'objectiu de potenciar la participació dels ciutadans en l'activitat parlamentària, el Parlament ha obert espais a diverses plataformes.

Consultes dels ciutadans

Consultes 2.0
Canal d'atenció a les consultes relacionades amb les diferents funcions del Parlament.

Botiga

Botiga
Hi trobareu una oferta variada d'articles personalitzats amb el logotip del Parlament, i les publicacions de la institució.

El portal del Parlament està optimitzat per a les darreres versions de navegadors i per a una resolució mínima de pantalla de 1024 x 768.