És possible conjugar els valors i la política? És factible, aquest binomi, en ple segle XXI? Aquest és el repte que ens ha plantejat l'Associació Valors, de Mataró, i que dimarts vam debatre en el marc d'una taula rodona. Em sembla un debat molt pertinent especialment en una època de canvis accelerats i globals. Són canvis que avui conviuen amb una situació de crisi en molts àmbits: crisi econòmica, crisi política, crisi mediambiental... I tot això té a veure també amb una crisi de valors ètics i morals.

Alguns plantejaments dels altres dos participants a la taula rodona em van semblar molt interessants. De l'assessor en comunicació Antonio Gutiérrez-Rubí, en destaco la idea que avui la praxi política és regida més per l'acció que no pel pensament, més per la urgència que no per la reflexió i més per l'interès particular que no pel col·lectiu. I de Francesc Marc Àlvaro, en subratllo la idea que la política ha de perseguir un doble objectiu: l'eficàcia i la responsabilitat.

Tots tres ponents vam compartir la reflexió que, malgrat el sentiment de desànim, de desafecció, vers la política, cal ser optimista, perquè la política, en si mateixa, és un valor, perquè és necessària, ja que sense política i sense partits la democràcia no té cap sentit.

I un apunt més: cal remarcar els nostres propis valors com a poble, els valors que ens fan genuïns, que ens caracteritzen, com el del treball, el de la feina ben feta o el del compromís cívic, aquesta gran capacitat de treballar per una causa col.lectiva.