Joaquim Xicoy i Bassegoda va néixer a Barcelona el 15 de setembre de 1925. Era advocat i polític. Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, s'especialitzà en assessoria empresarial i fou membre de la junta de govern del Col·legi d'Advocats de Barcelona (1954-1958) i també membre d'Òmnium Cultural i de la Fundació Congrés de Cultura Catalana.

Pertanyé a Esquerra Demòcrata Cristiana (1956-1974) i participà en el procés d'integració a Unió Democràtica de Catalunya (UDC), de la qual fou militant des del 1975 i en la qual ostentà els càrrecs de vicepresident del Consell Nacional (1979-1980) i president del comitè de govern (1981-1982).

Fou membre de la Junta de Seguretat de Catalunya (1980-1982) i diputat per la circumscripció de Barcelona al Congrés dels Diputats (1982-1986). El 1986 fou nomenat conseller de Justícia del Govern de la Generalitat de Catalunya, càrrec que ocupà fins a les eleccions del 1988, després de les quals fou elegit president del Parlament de Catalunya en la III legislatura (1988-1992) i reelegit en el càrrec fins el 1995. L'any 2000 va rebre la Medalla d'Or del Parlament de Catalunya. Fou president de l'Associació d'Antics Diputats al Parlament de Catalunya des del gener del 2003 fins al moment de la seva mort.

Va publicar, entre altres, els assaigs Balmes i la Constitució i Un nou concepte de la guerra, un pas vers la pau.

Va col·laborat en El Ciervo, El Correo Catalan, l'Avui i La Vanguardia.

Morí el 16 de novembre de 2006.