Joan Rigol i Roig va nàixer a Torrelles de Llobregat el 4 d'abril de 1943. Home de formació humanística i filosòfica. Màster en Administració i Direcció d'Empreses per ESADE, membre de l'Institut Espanyol d'Analistes d'Inversion.

L'any 1976 es va afiliar a Unió Democràtica de Catalunya, partit del qual n'ha estat president des del 1987 fins l'any 2000. Fou diputat al Congrés de Diputats els anys 1979-1980. Nomenat conseller de Treball en la primera legislatura (1980-1984), fomentà el diàleg entre la patronal i els sindicats, i coordinà els esforços de les administracions per fer minvar en els aturats els efectes de la greu crisi econòmica. Conseller de Cultura en la següent legislatura (1984-1985), promogué un Pacte Cultural amb totes les forces polítiques, implicant-hi un ampli ventall d'intel·lectuals d'ideologies diverses, procurant la coordinació de totes les administracions catalanes en el foment de la cultura.

Diputat al Parlament de Catalunya en la tercera (1988-1992) i quarta legislatures (1992-1995), va presidir la Comissió de Justícia, Dret i Seguretat Ciutadana, a l'inici de la sisena legislatura fou elegit president del Parlament de Catalunya (1999-2003). Designat senador en representació de la Generalitat l'any 1993, ocupà la vicepresidència primera en la cinquena legislatura (1995-1999). Des d'aquesta tribuna privilegiada, en la Ponència de Reforma Constitucional, ha posat tots els seus esforços en la defensa del caràcter nacional del poble català i ha promogut la reforma del Senat per tal que esdevingui una autèntica cambra representativa de les nacions i regions que configuren l'Estat espanyol. També ha ocupat la presidència del Comitè per a l'Estudi del Pla Integral de suport a les Famílies.

Compromès en la vida ciutadana, és membre actiu de diferents Patronats de caràcter sociocultural (Gran Teatre del Liceu, Teatre Lliure, Fundació Olof Palme, Institut d'Humanitats, Capella Reial de Catalunya i Instituto Universitario Ortega y Gasset).

El seu pensament sociopolític, de profundes arrels d'humanisme cristià, l'ha donat a conèixer en les publicacions següents: Crisi i país (1984), Poble i consciència nacional (1986), Propostes i reflexions per al catalanisme polític (1989) i Política i comunitat: el meu nacionalisme (1996).