Nasqué a Sant Sadurní d'Anoia, a la comarca de l'Alt Penedès, l'any 1890. Advocat d'ençà del 1911, fou Diputat a Corts en 1919-1923 i Conseller de la Mancomunitat el 1921. Defensor dels sindicalistes perseguits i militant del Partit Republicà Català, durant la dictadura fou empresonat diverses vegades i, a més, s'hagué d'exiliar. Donà suport a Francesc Macià i a l'Estat Català, partit al qual, de fet, pertanyia i des del qual cofundà Esquerra Republicana de Catalunya; així mateix, fou elegit Diputat de la Mancomunitat, Regidor de l'Ajuntament de Barcelona el 1931 i membre de la Diputació Provisional per Vilafranca del Penedès.

Un cop restablerta la Generalitat fou elegit Diputat del Parlament de Catalunya, del qual esdevingué membre de la Comissió de Govern Interior -de què va ésser substituït el 21 de juliol de 1933-, de la Comissió de Constitució -de la qual fou President en substitució de Joan Casanellas-, de Finances i de Llei Municipal -de la qual també fou substituït el 29 de juliol de 1933-; així mateix, fou Vicepresident del Parlament. En el primer Govern de la República Catalunya, presidit per Francesc Macià, ocupà la cartera de Defensa del 14 al 17 d'abril del 1931; va ésser Conseller de Governació del 28 d'abril al 29 de desembre de 1931, i Vicepresident i Conseller de Foment en el Govern des del 29 de desembre del mateix any fins al 3 d'octubre de 1932. El 26 de desembre de 1933, arran de la mort del President Francesc Macià, ocupà interinament la Presidència de la Generalitat i, en esclatar la guerra, en fou nomenat Conseller Primer i President del Consell Executiu. Per divergències respecte a l'evolució del país quant al que ell considerava excessos de l'anarquisme, dimití el setembre del mateix any, i, pel novembre, travessà la frontera. El 1937 va retornar per intentar declarar la neutralitat de Catalunya i posar-la sota la protecció dels governs anglès i francès. L'intent, tanmateix, fracassà i s'hagué d'exiliar definitivament al Rosselló.

Morí a Valràs, al Llenguadoc, l'any 1942.