Ernest Benach i Pascual va néixer a Reus l'any 1959. Va ser fundador de Nacionalistes d'Esquerra, moviment polític pel qual va ser candidat a les eleccions al Parlament de Catalunya l'any 1980, quan tenia vint anys. L'any 1987 entrà a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i, des de llavors, hi ha militat ininterrompudament. Sempre lligat al Casal de Foment de Reus, més endavant també va presidir la Federació Intercomarcal de Tarragona, va ser secretari de Política Municipal, secretari de Política Parlamentària i vicesecretari general de Política Institucional, membre del Consell Nacional, de l'Executiva Nacional i de la Permanent Nacional.

La seva etapa a l'Ajuntament de Reus va començar el 1987. Va ser el cap de llista d'ERC a les eleccions municipals dels anys 1987, 1991, 1995 i 1999. Va ser regidor fins al 2001 i va ocupar la primera tinència d'alcaldia i les regidories de Cultura, Esports, Joventut, Promoció Econòmica, Política Lingüística, Cooperació i Societat de la Informació. En l'àmbit cultural, va posar els fonaments de l'Institut Municipal d'Acció Cultural i va impulsar-lo, i va presidir el Patronat de Museus i el Centre de Normalització Lingüística. En el vessant sanitari, va presidir el Consell d'Administració de l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus, Gestió Comarcal Hospitalària i Fundació Privada contra el Càncer, entre altres. També va ser vicepresident del Grup d'Assistència Sanitària i Social (Sagessa). En l'espai econòmic, va presidir Reus Desenvolupament Econòmic i va ser membre del Consell General i del Comitè Executiu de la Fira de Reus.

El 1992 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya. Durant la cinquena i la sisena legislatures va ser secretari segon de la Mesa del Parlament i va presidir la Comissió d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Va ser escollit president del Parlament de Catalunya durant dues legislatures consecutives: 2003-2006 i 2006-2010. Benach ha reivindicat la necessitat de fer política amb passió i convicció, i també la paraula i el diàleg com a eines de treball en la relació política. De la mateixa manera, ha defensat la centralitat del Parlament com a punt de trobada i de debat serè, obert i participatiu de la nació catalana. Des del seu punt de vista, el repte més important de la política és escoltar la ciutadania, entendre què reclama als dirigents polítics i ser capaços de convertir les paraules en fets i la voluntat en acció.

De l'octubre del 2004 a l'octubre del 2005 va exercir la presidència de la Conferència d'Assemblees Legislatives Regionals Europees (CALRE) i va presidir-ne el grup de treball sobre tècniques parlamentàries i noves eines de participació i el de subsidiarietat.

Va publicar el llibre Política 2.0 (2010) sobre la política a l'era d'Internet.