Habitualment les lleis neixen d'una proposta que fa el Govern, i llavors el text inicial s'anomena projecte de llei. També poden néixer d'una proposta que fa un grup parlamentari o un conjunt de membres del Parlament; en aquest cas, el text inicial és anomenat proposició de llei. També reben aquest nom les que deriven d'una iniciativa legislativa popular, una iniciativa dels consells comarcals o una iniciativa dels municipis. Si la Mesa del Parlament considera que una proposició de llei pot implicar un augment de crèdits o una disminució d'ingressos, ha de sol·licitar la conformitat prèvia del Govern perquè sigui admesa a tràmit. La resposta del Govern ha de ser motivada i s'ha de fer dins el termini de vuit dies des que li ha estat tramesa la proposició de llei.

Tant els projectes de llei com les proposicions de llei segueixen un camí similar. Després de ser publicats en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya i de ser tramesos a la comissió competent, els grups parlamentaris i els membres del Parlament hi poden presentar esmenes a la totalitat, dins un termini que usualment és de deu dies. A partir d'aquest moment segueixen la tramitació següent:

1. Són objecte d'un debat de totalitat en el Ple sobre la valoració general del text, l'oportunitat, el principis i els criteris que informen la proposta i, si han estat presentades, sobre les esmenes a la totalitat. Aquestes esmenes poden ser de rebuig o de retorn, quan rebutgen el projecte o la proposició de llei i volen tornar el text als proponents, o de text alternatiu, que, si s'aprova, serà el text que continuarà la tramitació subsegüent.
2. Un cop tingut el debat de totalitat, i sempre que en resulti la tramitació d'una iniciativa legislativa, els grups parlamentaris poden proposar, en el termini de cinc dies, la compareixença d'organitzacions i de grups socials interessats en la regulació de què es tracti. Correspon a la comissió d'acordar i substanciar les compareixences.
3. Un cop finit el termini per a sol·licitar les compareixences de les organitzacions i els grups socials, o quan aquestes ja s'han fet, els diputats i els grups parlamentaris tenen un termini de quinze dies per a presentar esmenes a la proposta legislativa.
4. La comissió nomena una ponència, que pot ser formada per un sol membre, per diversos o per un representant de cada grup parlamentari, i la ponència, al seu torn, nomena un relator o relatora. La tasca de la ponència és elaborar un informe, en el qual valora i té en compte el projecte original i les esmenes presentades. La tasca del relator o relatora és coordinar els treballs de la ponència i ser-ne portaveu quan la comissió debati l'informe.
5. Un cop debatut l'informe, la comissió prepara un dictamen, que sovint comporta una nova redacció del text originari, al qual s'incorporen les esmenes que han tingut el suport de la majoria del Parlament.
6. Aquest dictamen, finalment, es debat en el Ple, en el qual els grups i els membres del Parlament poden mantenir novament les esmenes presentades que no han obtingut el suport de la comissió. El debat al Ple serveix bàsicament per a donar l'última lectura a la llei i per a fixar públicament les posicions dels grups i dels diputats. Bé que no és habitual, pot succeir que una esmena obtingui finalment el suport del Ple.

A més del procediment ordinari, el Reglament del Parlament estableix procediments especials per a:

• - Les lleis de desenvolupament bàsic de l'Estatut, que s'han d'aprovar per majoria absoluta.
• - Les lleis de pressupostos.
• - La reforma de l'Estatut, que s'ha d'aprovar per majoria de dos terços.
• - L'aprovació de lleis a les comissions en seu legislativa plena, que vol dir que el ple de la comissió substitueix el Ple del Parlament, per delegació d'aquest, en la decisió final.
• - La lectura única, quan una llei s'aprova en una sola votació i no s'hi poden presentar esmenes, un procediment excepcional que només s'aplica si la naturalesa de la iniciativa ho aconsella o la simplicitat de la formulació ho permet.