El Parlament, com a institució que representa el poble de Catalunya, ha de ser renovat periòdicament per a fer efectiu el dret dels ciutadans de Catalunya a participar en els afers públics per mitjà dels seus representants, elegits democràticament.

És per això que l'Estatut estableix que el Parlament és elegit per un termini de quatre anys, que es compten des de la data de celebració de les eleccions.

L'Estatut estableix, però, que la legislatura pot ser inferior a quatre anys en dos casos concrets:

El primer supòsit fa referència a la impossibilitat de formar una majoria parlamentària que permeti constituir el Govern. Així, si en el procediment d'investidura del president o presidenta de la Generalitat transcorren dos mesos, a comptar de la primera votació d'investidura, i cap candidat o candidata no obté la confiança del Parlament, aquest s'ha de dissoldre i s'han de convocar noves eleccions.

El segon supòsit és la dissolució anticipada del Parlament decidida pel president o presidenta de la Generalitat, amb la deliberació prèvia del Govern. Aquesta facultat no pot ser exercida quan hi ha en tràmit una moció de censura, ni tampoc abans que hagi passat un any de l'última dissolució per aquest procediment. En tot cas, el decret de dissolució ha d'establir la convocatòria de noves eleccions que han de tenir lloc entre els quaranta i els seixanta dies següents a la data de publicació del decret en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.