L'escrutini oficial comença el tercer dia següent al de la votació i, en el cas de les eleccions al Parlament de Catalunya, el fan les juntes electorals provincials. L'escrutini de cada circumscripció és un acte únic, malgrat que pot durar més d'un dia. En tot cas, no pot acabar més tard del sisè dia després de la votació. És un acte públic.

El jutge o jutgessa de primera instància o el de pau ha de dur, dins les deu hores després d'haver-los rebut, el primer dels sobres a la junta electoral que ha de fer l'escrutini. El segon dels sobres queda arxivats al jutjat per si la junta electoral o els tribunals competents en els processos contenciosos el reclamen.

El servei de correus ha de trametre el tercer sobre a la junta electoral que ha de fer l'escrutini l'endemà de les eleccions.

El resultat es coneix, amb caràcter provisional, perquè el Govern, a partir de la informació que rep de les diverses meses electorals, n'elabora la projecció. Per aquest motiu, en el moment de l'escrutini a les meses electorals hi ha present un representant o una representant de l'Administració pública, al qual s'ha de lliurar una còpia de l'acta, a l'efecte que el Govern pugui facilitar aquesta informació provisional sobre el resultat.

No. Durant l'escrutini les juntes no poden anul·lar ni actes ni vots. La seva funció es limita a verificar, sense cap discussió, el recompte i la suma de vots admesos per les meses electorals i que consten a les actes que se li han tramès, amb l'excepció que alguna mesa hagi emès actes dobles o que constin més electors en una acta que el nombre d'electors de la mesa. En aquests casos, les juntes no les poden comptabilitzar en l'escrutini. En qualsevol cas, les juntes poden corregir directament els errors materials o de fet i els aritmètics.

Un cop acabat l'escrutini, i durant el termini d'un dia, es poden presentar reclamacions i protestes, que només es poden referir a les incidències que constin a les actes de les meses electorals i a les que constin a l'acta de l'escrutini. Aquestes reclamacions i protestes les poden formular els representants i els apoderats de les candidatures en el termini d'un dia des de la signatura de l'acta de l'escrutini.

Les juntes electorals han de resoldre sobre les reclamacions i les protestes en el termini d'un dia. Contra aquestes resolucions es pot interposar un recurs davant la Junta Electoral Central també en el termini d'un dia. La Junta Electoral Central ha d'escoltar les parts en el termini de dos dies i resoldre l'assumpte en el termini d'un dia més.

L'endemà d'acabat el termini per a presentar reclamacions i protestes sense que se'n formulin o, si escau, l'endemà del dia que siguin resoltes per la Junta Electoral Central, les juntes electorals han de proclamar els resultats.

Actualment l'atribució d'escons en funció dels resultats de l'escrutini es fa mitjançant una regla proporcional, corregida per mitjà de l'anomenat «sistema d'Hondt», entre les candidatures que hagin obtingut com a mínim el tres per cent dels vots vàlids emesos a la circumscripció. Els escons corresponents a cada candidatura s'adjudiquen als candidats inclosos a aquesta pel mateix ordre en què han estat presentats, la qual cosa implica que es tracta d'un sistema de «llistes blocades», és a dir, que els electors no poden alterar l'ordre de preferència amb relació als candidats inclosos en les llistes.

Per a elegir els representants de la ciutadania, el primer que es fa és dividir el territori en circumscripcions electorals i establir el nombre de representants de cada una. El nombre de representants es determina en funció del nombre d'habitants del territori, però també d'acord amb la voluntat que hi hagi un equilibri entre el territori i la quantitat d'electors, de manera que ni un determinat indret ni un nombre majoritari d'electors no quedin escassament representats.

Hi ha, però, diversos sistemes electorals: els que es coneixen com a «sistemes majoritaris» i els que s'anomenen «sistemes proporcionals».

Els sistemes majoritaris permeten que es governi amb majories clares, però és possible que una part important de la població no quedi representada en el govern.

Els sistemes proporcionals asseguren que una part més gran de la població quedi representada en el govern, però dificulten la creació de governs majoritaris.

En el cas hipotètic que en un territori s'escollissin cinc representants, en un sistema majoritari tots cinc serien de la coalició o el partit més votat, i en un sistema proporcional, en canvi, es repartirien d'acord amb el nombre de vots obtinguts per cada partit o coalició (podrien ser, per exemple, dos representants per una candidatura, dos per una altra i un per una tercera).

Pel que fa a Catalunya, la Constitució espanyola i l'Estatut d'autonomia estableixen el següent:

Constitució espanyola
Article 68
3. L'elecció es farà a cada circumscripció atenint a criteris de representació proporcional.

Estatut d'autonomia de Catalunya
Article 56
El Parlament es compon d'un mínim de cent diputats i un màxim de cent cinquanta, elegits per un termini de quatre anys per mitjà de sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, d'acord amb aquest Estatut i la legislació electoral.

El sistema electoral és de representació proporcional i ha d'assegurar la representació adequada de totes les zones del territori de Catalunya. L'Administració electoral és independent i garanteix la transparència i l'objectivitat del procés electoral. El règim electoral és regulat per una llei del Parlament aprovada en una votació final sobre el conjunt del text per majoria de dues terceres parts dels diputats.

Així, les eleccions a Catalunya es fan d'acord amb un sistema proporcional. Dels diversos sistemes proporcionals que hi ha a Catalunya, s'aplica la llei d'Hondt, que és coneguda amb el nom del seu creador.

Vegem amb un exemple com funciona aquest sistema proporcional.

Posem una circumscripció electoral en què hem d'escollir cinc representants i han obtingut vots els partits o les coalicions següents:

Partit A : 832
Coalició B : 714
Partit C : 504
Partit D : 302
Coalició E : 107

Hem de dividir cada una d'aquestes quantitats pels números que van de l'1 al 5.

Una vegada fet això, donem un representant a cada partit o coalició d'acord amb els cinc resultats més alts d'aquestes divisions.

Les quantitats més grans són 832, 714, 504, 416 i 357. Per tant, hi ha d'haver dos representants del partit A, dos de la coalició B i un del partit C. Com es pot veure, per a saber quina majoria haurà de governar cal que les diverses candidatures es posin d'acord per tal d'assolir, com a mínim, tres representants. Aquest sistema, doncs, no ajuda a assolir governs majoritaris com a resultat directe de l'elecció.

Si el sistema electoral fos majoritari, el partit A hauria obtingut els cinc representants; el govern seria clarament majoritari però un nombre molt elevat d'electors (714 de la coalició B i 504 del partit C) no tindrien cap tipus de representació.

Sí. El Parlament de Catalunya pot aprovar una llei electoral que estableixi un altre sistema, sens perjudici que l'article 152 de la Constitució requereix que es tracti d'un sistema de representació territorial que asseguri, a més, la representació de les diverses zones del territori.

Estan legitimats per a impugnar els acords de proclamació d'electes, mitjançant el recurs contenciós electoral:

- Els candidats, hagin estat o no proclamats.

- Els representants de les candidatures que concorrin a la circumscripció.

- Els partits polítics, les associacions, les federacions i les coalicions que hagin presentat candidatures a la circumscripció.

En el cas de les eleccions al Parlament de Catalunya, el tribunal competent és la Sala contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. En tot cas, en aquest procediment la representació pública i la defensa de la legalitat correspon al Ministeri Fiscal.

El recurs contenciós electoral té caràcter d'urgent i gaudeix de prioritat absoluta en la substanciació i la resolució que en faci la sala competent del Tribunal. En tot cas, la sentència s'ha de notificar als interessats no més enllà del trentè dia després de la data de les eleccions.

No necessàriament. Si la nul·litat de la votació en una o diverses meses o en una o diverses seccions electorals no implica una nova convocatòria electoral, si el resultat d'aquesta no altera l'atribució d'escons en la circumscripció. Altrament, si el resultat és determinant per a l'atribució d'escons, cal convocar una nova votació en les meses o seccions afectades en el termini de tres mesos des de la sentència judicial.

Contra les sentències que resolen recursos contenciosos electorals no hi ha cap recurs contenciós, ni ordinari ni extraordinari, llevat el d'aclariments i sens perjudici del recurs d'emparament davant el Tribunal Constitucional.

La demanda d'emparament s'ha de presentar en el termini de tres dies des que s'ha notificat la sentència que resol el recurs contenciós electoral, i el Tribunal Constitucional ha de resoldre-la en el termini de quinze dies.