Les juntes electorals són òrgans que integren l'administració electoral, que té per finalitat garantir la transparència, l'objectivitat i el respecte del principi d'igualtat en el procés electoral. A més de l'anomenada central, amb competències a tot l'Estat, n'hi ha de provincials a cada província i de zona a cada partit judicial. Són independents de l'Administració per a assegurar-ne la imparcialitat i les integren magistrats (que són majoria), juristes d'especial qualificació nomenats per la junta superior en àmbit, a proposta dels representants de les candidatures o, en el cas de la junta electoral central, per proposta conjunta dels partits, federacions, coalicions o agrupacions amb representació al Congrés.

Les funcions concretes de les juntes, en funció de cada nivell territorial, són especificades per la legislació electoral. Les juntes electorals provincials, entre altres, tenen les funcions de proclamar candidatures, proclamar electes, resoldre reclamacions, aprovar el model de paperetes, vetllar pel compliment de les disposicions relatives a les despeses i subvencions electorals, emetre instruccions a les juntes de zona i resoldre les consultes que aquestes els formulin.

Els tribunals de justícia, per mitjà de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Les consultes dels electors s'han d'adreçar a la junta electoral de zona.

Les meses electorals són òrgans formats per ciutadans elegits per sorteig, encarregats de rebre els vots dels ciutadans i de fer-ne el recompte.

Els presidents i els vocals de les meses electorals són designats mitjançant un sorteig públic fet per l'ajuntament respectiu entre la totalitat de les persones censades que siguin menors de seixanta-cinc anys i que sàpiguen llegir i escriure. El president, a més, ha de tenir el batxillerat, el títol de formació professional de segon grau o, de forma subsidiària, el graduat escolar o equivalent.

Cada mesa electoral correspon, en principi, a una secció electoral. Si el nombre d'electors d'una secció ho fa aconsellable o la població és molt disseminada, una secció electoral es pot dividir en diverses meses electorals, sempre que el resultat no doni que el nombre d'electors adscrits a una mesa és inferior de dos-cents. L'àmbit geogràfic que correspon a una mesa el proposa l'ajuntament i el fixa l'oficina del cens electoral.

Les seccions electorals són les zones en què es divideixen les circumscripcions electorals. Les seccions electorals es determinen pel nombre d'electors: cada secció inclou un màxim de dos mil electors i un mínim de cinc-cents. Això no obstant, per cada municipi hi ha, com a mínim, una secció electoral, tenint en compte que cap secció no pot tenir un àmbit superior al d'un terme municipal.