El Parlament ha celebrat aquesta tarda la diada de Sant Jordi amb una lectura pública de 'Les aventures extraordinàries d'en Massagran', de Josep Maria Folch i Torres, coincidint amb el centenari de la primera edició d'aquest clàssic de la literatura infantil i juvenil.

La lectura, que la cambra ha organitzat conjuntament amb la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), l'han oberta el president, Ernest Benach, el conseller de cultura i mitjans de comunicació, Joan Manuel Tresserras, Ramon Folch, escriptor i fill de Folch i Torres, i Roser Madorell, germana de Josep Maria Madorell, il·lustrador de l'obra.

En el discurs, el president ha argumentat que l'acte comportava un triple homenatge: "a un dels escriptors catalans més populars de la història de la nostra literatura", "a Ramon Folch, que va recuperar el personatge del seu pare en forma de còmic", i a l'il·lustrador dels guions, Josep Madorell, "que amb el seu treball va fer renéixer la figura d'aquest personatge aventurer català per a noves generacions".

Així mateix, ha posat Folch i Torres com a exemple "de la capacitat de la literatura catalana per assolir l'èxit de masses" i "de compromís polític amb Catalunya, de compromís cultural amb la llengua i amb la identitat nacional catalana en temps molt difícils", per la qual cosa, ha assegurat, "mereix ser recordat i reconegut per la Catalunya del nostre temps", com també, ha afegit, han de ser recordats personatges com Massagran, per veure-hi "un exemple inspirador per continuar afegint personatges, escriptors, il·lustradors, autors de tota mena, ingeni, treball, que ajudin a mantenir la qualitat i la vitalitat de la nostra cultura, en especial l'adreçada als infants i els joves, de vegades injustament menystinguda, quan és una cultura que construeix el futur de la nostra societat".

D'altra banda, Tressserras ha destacat el llegat de Folch i Torres, "una figura rellevant i mítica del nostre patrimoni literari", i el valor de personatges com Massagran, que "han estat determinants per projectar la cultura al llarg dels temps".

En la lectura hi han participat una quarantena de persones més, entre les quals el secretari tercer, Jordi Miralles; diversos diputats, com la presidenta de la comissió de cultura, Maria Mercè Roca, o els portaveus dels grups de CiU, ERC i ICV-EUiA, Oriol Pujol, Anna Simó i Dolors Camats respectivament, entre d'altres; els actors de la sèrie 'Ventdelplà' Imma Colomer i Carlos Cuevas; el president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, Francesc Guardans; el secretari del consell d'administració de Caixa Sabadell, Josep Llobet; el director i dos alumnes de l'escola Pont de la Cadena, de Molins de Rei, on vivia Madorell; alguns néts i besnéts de l'escriptor, o el director de la ILC, Oriol Izquierdo, que l'ha closa.

Aquesta és la sisena vegada que el Parlament i la ILC organitzen una lectura pública amb motiu de la diada de Sant Jordi. L'any 2005 la lectura es va dedicar a Víctor Català i la novel·la 'Solitud', amb motiu del centenari de l'obra; el 2006, a Joan Maragall, Josep Carner i Miquel Costa i Llobera; el 2007, a Santiago Rusiñol i l''Auca del senyor Esteve'; el 2008, a l'obra de Mercè Rodoreda, i, finalment, l'any passat, a Miquel de Palol i 'Camí de llum' i a Joan Alcover i 'Cap al tard'.

L'acte, conduït pel músic i poeta Víctor Obiols, ha comptat, com ja és habitual, amb la participació musical de l'Orquestra de Cambra de l'Empordà.

Parelles lingüístiques d'Osona reciten textos de Verdaguer, Martí i Pol, i Anglada

També aquesta tarda, especialment intensa pel que fa a actes culturals relacionats amb la diada de Sant Jordi, el Parlament ha acollit un espectacle poètic en què onze parelles lingüístiques del Centre de Normalització Lingüística (CNL) d'Osona han interpretat textos de Jacint Verdaguer, Miquel Martí i Pol i Maria Àngels Anglada.

El germà de Martí i Pol, Ramon, és un dels voluntaris lingüístics que ha participat en l'espectacle, que uneix les veus i els accents de catalans amb els de marroquins, ghanesos, bolivians, colombians, italians, francesos o madrilenys que no solament aprenen català, sinó que afronten el repte de recitar-hi fragments d'obres poètiques.

El nom de l'espectacle, 'Amb veu nova, les velles paraules', prové d'un vers que Anglada dedicà a Verdaguer i que simbolitza la vinculació a la terra i el relleu generacional, és a dir, la incorporació de les generacions joves a la llengua i la literatura, relleu a què avui també s'afegeixen persones que han emigrat a Catalunya i que veuen en la llengua una manera d'integrar-s'hi.

El president, Ernest Benach, i el secretari de política lingüística de la Generalitat, Bernat Joan, han inaugurat l'acte, que s'emmarca també en la celebració del vintè aniversari del CNL.

En el seu discurs, Benach ha citat Joan Fuster, "la nostra llengua és la nostra pàtria", i ha assegurat que "una llengua és forta i creix en salut quan els qui la saben la parlen, i els qui no, l'aprenen". Així mateix, ha raonat la necessitat que es llegeixi més: "Demà, diada de Sant Jordi, es vendran moltes roses, i sobretot molts llibres, però per aspirar a ser un país culturalment ric i potent, i en això hem de ser molt ambiciosos, perquè es tracta d'un dels grans pilars sobre el quals se sustenta qualsevol nació, hem de llegir molt més del que ho fem, hem de consumir cultura." Finalment, ha agraït la feina del CNL d'Osona i la de totes les persones que han fet possible l'espectacle, "ciutadans nascuts al país i ciutadans que han vingut de fora, però catalans tots".

D'altra banda, Joan ha assegurat que l'acte "és una bona mostra de com s'articula i funciona el voluntariat per la llengua", i ha expressat el desig que encoratgi els ciutadans a "apuntar-s'hi de manera reglada, i, si no, a compartir la llengua catalana amb totes les persones, siguin d'on siguin i vinguin d'on vinguin".

A l'espectacle, que ha omplert la sala auditori, hi han assistit el conseller Tresserras, Oriol Amorós, secretari per a la immigració, i diversos diputats.

El voluntariat per la llengua i les parelles lingüístiques formen part d'un programa de la secretaria de política lingüística i el CNL. Es va posar en marxa el 2003 i enguany superarà les cinquanta mil parelles lingüístiques a tot el Principat. El programa posa en contacte una persona que habitualment parla en català amb una altra que en té coneixements bàsics i el vol aprendre a parlar.