Notícies

El Parlament farà demà, a les cinc de la tarda, una sessió solemne de commemoració del trentè aniversari de les primeres eleccions autonòmiques i del restabliment de la cambra.

La sessió commemorativa, l'obrirà el president del Parlament, Ernest Benach, i a continuació intervindran els presidents dels grups parlamentaris de menor a major representació: Albert Rivera (grup mixt), Jaume Bosch (ICV-EUiA), Daniel Sirera (PPC), Joan Puigcercós (ERC), Manuela de Madre (PSC-CpC) i Artur Mas (CiU). A l'últim prendrà la paraula el president de la Generalitat, José Montilla.

Les primeres eleccions catalanes van tenir lloc el 20 de març de 1980 i la sessió constitutiva del primer Parlament restablert es va fer el 10 d'abril, amb una sessió inaugural que va presidir Josep Tarradellas. En aquesta sessió, Heribert Barrera va ser elegit president de la cambra, i dies després, el 24 d'abril, es va fer el primer debat d'investidura, en què Jordi Pujol va ser elegit president de la Generalitat.

Durant aquests trenta anys han presidit la cambra, a més d'Heribert Barrera (I legislatura), Miquel Coll i Alentorn (II), Joaquim Xicoy (III i IV), Joan Reventós (V), Joan Rigol (VI) i Ernest Benach (VII i VIII). El Parlament va elegir Jordi Pujol president de la Generalitat de la I a la VI legislatures, Pasqual Maragall a la VII i José Montilla a l'inici d'aquesta VIII legislatura.

La sessió solemne comptarà amb la presència de les màximes autoritats del país, i de moltes de les persones que han estat diputats durant aquests trenta anys de Parlament.

Tots els ciutadans que ho vulguin podran seguir la sessió en directe pel web www.parlament.cat i participar-hi fent arribar les seves opinions per mitjà d'un espai participatiu que s'obrirà demà i a què es podrà accedir directament des de la part inferior de la pantalla d'emissió del ple.

576 lleis i 657 plens
En aquest temps, el Parlament ha fet 657 plens, en què s'han aprovat 576 lleis (78 la I legislatura, 82 la II, 79 la III, 44 la IV, 71 la V, 107 la VI, 49 la VII i 66 fins ara aquesta VIII). També s'han aprovat 4.844 resolucions i 812 mocions. Als plens els grups parlamentaris han fet 2.093 interpel·lacions i 2.701 preguntes al govern, i els presidents de la Generalitat han respost 1.014 preguntes (Jordi Pujol, 449, Pasqual Maragall, 235 i José Montilla, 330). Les preguntes al president de la Generalitat es van instaurar la V legislatura.

Els debats d'investidura
El Parlament ha protagonitzat 8 debats d'investidura (6 de Jordi Pujol, 1 de Pasqual Maragall i 1 de José Montilla). Jordi Pujol va ser investit president en segona votació el 24 d'abril de 1980 amb 75 vots a favor, 59 vots en contra i 1 absència; en primera votació el 30 de maig de 1984 amb 87 vots a favor, 44 en contra i 4 absències; en primera votació el 22 de juny de 1988 amb 69 vots a favor, 56 en contra, 9 abstencions i 1 absència; en primera votació el 9 d'abril de 1992 amb 70 vots a favor, 58 en contra i 7 abstencions; en segona votació el 16 de desembre de 1995 amb 60 vots a favor, 11 en contra, 63 abstencions i 1 absència; i el darrer cop en primera votació el 16 de novembre de 1999 amb 68 vots a favor, 55 vots en contra i 12 abstencions.

Pasqual Maragall va ser elegit president de la Generalitat en primera votació el 16 de desembre de 2003 per 74 vots a favor i 61 vots en contra. L'actual president José Montilla va ser investit president, també en primera votació, el 24 de novembre de 2006 amb 70 vots a favor i 65 vots en contra.

Mocions de censura
Des del restabliment del Parlament s'han fet tres mocions de cesura. La primera la va presentar Josep Benet (PSUC) contra Jordi Pujol la I legislatura i va ser rebutjada el 30 de setembre de 1982 per 56 vots en contra, 21 a favor i 53 abstencions. La segona moció la va presentar la VI legislatura Pasqual Maragall (PSC-CpC) igualment contra Jordi Pujol i també va ser rebutjada el 19 d'octubre de 2001 per 55 vots a favor, 68 vots en contra i 12 abstencions. La VII legislatura Josep Piqué (PPC) va presentar la tercera moció de censura, aquest cop contra Pasqual Maragall, que la va defensar en ple però la va retirar abans de votar-la el dia 10 de març de 2005.

Debats generals
Des de la I legislatura s'han fet 26 debats de política general (4 la I, II i III legislatures, 3 la IV, V i VI, 2 la VII i 3 més fins ara aquesta VIII legislatura).

En aquest trenta anys el ple del Parlament també ha acollit 39 debats monogràfics (12 la I legislatura, 4 la II, 2 la III, 6 la IV i V legislatures, 5 la VI legislatura, 1 la VII i 3 la VIII). Els tres debats generals de l'actual legislatura han estat sobre el desplegament de l'estatut d'autonomia (març del 2007), sobre el nou model de finançament (juliol del 2009) i sobre la crisi econòmica (març del 2010).

Comissions d'investigació
Des del restabliment del Parlament fa trenta anys, s'han constituït tretze comissions d'investigació. A la I legislatura se'n van crear sis, sobre la central nuclear d'Ascó (1980), l'assalt i el segrest del Banc Central de Barcelona (1981), els incendis forestals i l'actuació dels poders públics competents en la matèria (1982), inundacions (1982), el conjunt d'actuacions del Consell Executiu amb relació a l'empresa Rania, SA (1983) i un possible dèficit en els serveis transferits de la Seguretat Social (1984).

A la II legislatura se'n van crear tres, sobre maltractaments a menors (1986), els jocs gestionats per l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes (1987) i la seguretat dels habitants de Tarragona i rodalia (1987). A la III legislatura no se'n va constituir cap, i a la IV, dues, sobre el cas Casinos (1992) i el cas de la urbanització de la Riera de Sant Pere de Torelló (1994).A la V legislatura tampoc se'n va crear cap, i a la VI, una, sobre presumptes irregularitats en estudis i enquestes d'opinió (2003). La legislatura anterior es va crear la relativa a l'esvoranc al barri del Carmel de Barcelona a causa de les obres de construcció del túnel de la línia 5 del metro (2005). Aquesta VIII legislatura s'ha constituït, el 8 de febrer de 2010, la referent a l'incendi forestal d'Horta de Sant Joan.

623 diputats
Un total de 623 persones han ocupat els escons de diputats durant aquests trenta anys de Parlament restablert: 490 homes (78,7 per cent) i 133 dones (21,3 per cent).

A l'inici de legislatura hi havien a la cambra 7 diputades la I legislatura (5,9 per cent), 11 la II (8,15), 14 la III (10,37 per cent), 17 la IV (12,59), 20 la V (14,81), 32 la VI (23,7 per cent) i 43 la VII (31,85 per cent). L'actual legislatura va començar amb 48 diputades (35,56), però actualment, a causa de les baixes de diputats que hi han hagut, n'hi ha 54 (40 per cent).

Clotas, el diputat més veterà
L'actual vicepresident primer, Higini Clotas, és el diputat més veterà, ja que ha format part de la cambra totes vuit legislatures. L'altre més veterà era Ramon Camp, que també ha format part de la cambra totes les legislatures, però que va deixar-la el setembre de 2008 en ser elegit vocal del Consell General del Poder Judicial.

Dels 623 homes i dones que han estat o són diputats, un total de 307 ho han estat una sola legislatura (49,2 per cent), 169, dues legislatures (27,1 per cent), 71, tres legislatures (11,3 per cent), 43, quatre legislatures (6,9 per cent), 18, cinc legislatures (2,9 per cent), 9, sis legislatures (1,4 per cent), i 4, set legislatures (0,6 per cent).

El president de la Generalitat, José Montilla, és diputat d'aquesta VIII legislatura; el cap de l'oposició, Artur Mas (CiU), ho és des de la V; la presidenta del grup del PSC-CpC, Manuela de Madre, des de la III; el president del grup d'ERC, Joan Puigcercós, ha estat diputat de la IV a la VI legislatura i ho és d'aquesta VIII; el president del grup del PPC, Daniel Sirera, ho és des de la V; el del grup d'ICV-EUiA, Jaume Bosch, des de la VII, i el del grup mixt, Albert Rivera, ho és d'aquesta VIII.

Exposició
La cambra també commemorarà aquest trentè aniversari amb una exposició de cartells editats entre els anys 1936 i 1939 que porta per títol 'Catalunya en temps de guerra: el front i la reraguarda als cartells de la col·lecció Fornas'. L'exposició, situada a la planta baixa del palau, serà inaugurada després del ple solemne.

Els cartells que s'exposaran formen part de la donació que Josep Fornas, diputat de la I legislatura, va fer al Parlament l'any 1985. Aquest fons conté una àmplia documentació política que inclou llibres i cartells, entre altres documents, i es conserva a la biblioteca de la cambra.