Servei d'enviament automàtic de titulars de notícies i altres continguts per correu electrònic, RSS o podcast.
A través d'aquest espai podreu fer arribar al Parlament les vostres peticions de manera privada o pública.
Sessions en directe i en diferit, actes institucionals, reportatges...

Notícies

El Parlament acorda iniciar el procés per fer efectiu el dret de decidir, amb 85 vots a favor, 41 en contra i 2 abstencions

Dimecres, 23 de gener de 2013. Palau del Parlament

  • Marcador de la votació de la resolució aprovada

    Foto: Parlament de Catalunya (Job Vermeulen). 2013

    Marcador de la votació de la resolució aprovada

El ple ha acordat avui iniciar el procés per fer efectiu el dret dels catalans de decidir el seu futur polític. La cambra ha encoratjat el conjunt dels ciutadans a ser "actius i protagonistes d'aquest procés democràtic".

La resolució, impulsada per CiU, ERC i ICV-EUiA i amb un text final acordat per aquests tres grups, ha estat aprovada per 85 vots a favor, 41 en contra i 2 abstencions. CiU, ERC, ICV-EUiA i un diputat de la CUP hi han votat a favor; el PSC, el PPC i C's ho han fet en contra, i els altres dos diputats de la CUP s'han abstingut.

El ple ha rebutjat les altres dues propostes de resolució presentades: la del PSC, sobre el dret de decidir i la reforma de la constitució, i la del grup mixt (CUP), de declaració de sobirania del poble català. La proposta del PSC ha estat rebutjada per 20 a favor (PSC), 100 en contra (CiU, ERC, PPC, C's i CUP) i 12 abstencions (ICV-EUiA), mentre que la de la CUP ho ha estat per 3 a favor (CUP), 96 en contra (CiU, PSC, PPC i C's) i 34 abstencions (ERC i ICV-EUiA).

La resolució aprovada és la següent:

"Declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya

"D'acord amb la voluntat majoritària expressada democràticament per part del poble de Catalunya, el Parlament de Catalunya acorda iniciar el procés per fer efectiu l'exercici del dret a decidir per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin decidir el seu futur polític col·lectiu, d'acord amb els principis següents:

"- Sobirania. El poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà.

"- Legitimitat democràtica. El procés de l'exercici del dret a decidir serà escrupolosament democràtic, garantint especialment la pluralitat d'opcions i el respecte a totes elles, a través de la deliberació i diàleg en el si de la societat catalana, amb l'objectiu que el pronunciament que en resulti sigui l'expressió majoritària de la voluntat popular, que en serà el garant fonamental del dret a decidir.

"- Transparència. Es facilitaran totes les eines necessàries perquè el conjunt de la població i la societat civil catalana tingui tota la informació i el coneixement precís per a l'exercici del dret a decidir i es promogui la seva participació en el procés.

"- Diàleg. Es dialogarà i es negociarà amb l'Estat espanyol, les institucions europees i el conjunt de la comunitat internacional.

"- Cohesió social. Es garantirà la cohesió social i territorial del país i la voluntat expressada en múltiples ocasions per la societat catalana de mantenir Catalunya com un sol poble.

"- Europeisme. Es defensaran i promouran els principis fundacionals de la Unió Europea, particularment els drets fonamentals dels ciutadans, la democràcia, el compromís amb l'estat del benestar, la solidaritat entre els diferents pobles d'Europa i l'aposta pel progrés econòmic, social i cultural.

"- Legalitat. S'utilitzaran tots els marcs legals existents per fer efectiu l'enfortiment democràtic i l'exercici del dret a decidir.

"- Paper principal del Parlament. El Parlament, en tant que la institució que representa el poble de Catalunya, té un paper principal en aquest procés, i per tant s'hauran d'acordar i concretar els mecanismes i les dinàmiques de treball que garanteixin aquest principi.

"- Participació. El Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat han de fer partícips actius en tot aquest procés el món local i el màxim de forces polítiques, agents econòmics i socials i entitats culturals i cíviques del nostre país, i concretar els mecanismes que garanteixin aquest principi.

"El Parlament de Catalunya encoratja el conjunt de ciutadans i ciutadanes a ser actius i protagonistes d'aquest procés democràtic de l'exercici del dret a decidir del poble de Catalunya."

La resolució és precedida d'un preàmbul en què es fa un repàs històric del procés de la construcció política i institucional de Catalunya.

"Preàmbul

"El poble de Catalunya, al llarg de la seva història, ha manifestat democràticament la voluntat d'autogovernar-se, amb l'objectiu de millorar el progrés, el benestar i la igualtat d'oportunitats de tota la ciutadania, i per reforçar la cultura pròpia i la seva identitat col·lectiva.

"L'autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana. El parlamentarisme català té els seus fonaments en l'Edat Mitjana, amb les assemblees de Pau i Treva i de la Cort Comtal.

"Al segle XIV es crea la Diputació del General o Generalitat, que va adquirint més autonomia fins actuar, durant els segles XVI i XVII, com a govern del Principat de Catalunya. La caiguda de Barcelona el 1714, arran de la Guerra de Successió, comportà que Felip V abolís amb el Decret de Nova Planta el dret públic català i les institucions d'autogovern.

"Aquest itinerari històric ha estat compartit amb altres territoris, fet que ha configurat un espai comú lingüístic, cultural, social i econòmic, amb vocació de reforçar-lo i promoure'l des del reconeixement mutu.

"Durant tot el segle XX la voluntat d'autogovernar-se de les catalanes i els catalans ha estat una constant. La creació de la Mancomunitat de Catalunya el 1914 suposà un primer pas en la recuperació de l'autogovern, que fou abolida per la dictadura de Primo de Rivera. Amb la proclamació de la Segona República espanyola es constituí un govern català el 1931 amb el nom de Generalitat de Catalunya, que es dotà d'un Estatut d'Autonomia.

"La Generalitat fou de nou abolida el 1939 pel general Franco, que instaurà un règim dictatorial fins al 1975. La dictadura va comptar amb una resistència activa del poble i el Govern de Catalunya. Una de les fites de la lluita per la llibertat és la creació de l'Assemblea de Catalunya l'any 1971, prèvia a la recuperació de la Generalitat, amb caràcter provisional, amb el retorn el 1977 del seu president a l'exili. En la transició democràtica, i en el context del nou sistema autonomista definit per la Constitució espanyola de 1978, el poble de Catalunya aprovà mitjançant referèndum l'Estatut d'Autonomia de Catalunya el 1979, i celebrà les primeres eleccions al Parlament de Catalunya el 1980.

"En els darrers anys, en la via de l'aprofundiment democràtic, una majoria de les forces polítiques i socials catalanes han impulsat mesures de transformació del marc polític i jurídic. La més recent, concretada en el procés de reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya iniciat pel Parlament l'any 2005. Les dificultats i negatives per part de les institucions de l'Estat Espanyol, entre les quals cal destacar la Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, comporten una negativa radical a l'evolució democràtica de les voluntats col·lectives del poble català dins de l'Estat Espanyol i crea les bases per una involució en l'autogovern, que avui s'expressa amb total claredat en els aspectes polítics, competencials, financers, socials, culturals i lingüístics.

"De diverses formes, el poble de Catalunya ha expressat la voluntat de superar l'actual situació de bloqueig en el si de l'Estat Espanyol. Les manifestacions massives del 10 de juliol de 2010 sota el lema «Som una Nació, nosaltres decidim» i la de l'11de setembre de 2012 sota el lema «Catalunya nou Estat d'Europa» són expressió del rebuig de la ciutadania envers la manca de respecte a les decisions del poble de Catalunya.

"Amb data 27 de setembre de 2012, mitjançant la resolució 742/IX, el Parlament de Catalunya constatà la necessitat que el poble de Catalunya pogués determinar lliurament i democràticament el seu futur col·lectiu mitjançant una consulta. Les darreres eleccions al Parlament de Catalunya del 25 de novembre de 2012 han expressat i confirmat aquesta voluntat de forma clara i inequívoca.

"Per tal de portar a terme aquest procés, el Parlament de Catalunya, reunit en la primera sessió de la X legislatura, i en representació de la voluntat de la ciutadania de Catalunya expressada democràticament a les darreres eleccions, formula la següent: Declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya."

El debat

En el debat hi han intervingut els presidents dels grups parlamentaris de CiU, Oriol Pujol, d'ERC, Oriol Junqueras, del PSC, Pere Navarro, del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, d'ICV-EUiA, Joan Herrera, i de C's, Albert Rivera, i en representació del grup mixt (CUP) ha parlat Quim Arrufat.

La vicepresidenta primera, Anna Simó, ha llegit la resolució abans que hagi estat votada. Els diputats del PPC, just després de votar-hi en contra, han abandonat el saló de sessions. La votació ha acabat amb gran part dels diputats presents i del públic aplaudint dempeus.

Entre d'altres, han seguit el debat des de les llotges i la tribuna de públic parlamentaris de les corts espanyoles, exconsellers i representants de l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural.

Mas demana "consensos amplis"

Al matí, el president de la Generalitat ha comparegut per explicar l'estructura i la composició del nou govern. Artur Mas ha fet una nova crida al consens per aprovar la resolució pel dret de decidir, però també els pressupostos del 2013 i el 2014. Mas ha advertit que "la política clàssica no serveix per afrontar els temps actuals" i que, per tant, "hi ha d'haver voluntat de renunciar en nom del consens", que el govern "treballarà per aconseguir" i neix amb voluntat de "poder ser ampliat" a altres forces polítiques.

El president ha justificat que una part del govern sigui de "continuïtat" per "rodatge" i "experiència", i ha apuntat tres reptes de futur: aconseguir la recuperació econòmica i la creació d'ocupació; mantenir la cohesió social i l'estat del benestar, i exercir el dret de decidir, "el gran repte de la legislatura", que, ha asseverat, "està íntimament lligat" als altres dos objectius.

El cap de l'oposició, Oriol Junqueras (ERC), ha demanat a la resta de grups que donin suport al govern en els grans temes de país, mentre que Pere Navarro (PSC), Alícia Sánchez-Camacho (PPC) i Albert Rivera (C's) han lamentat que el primer ple de l'any se centri en la declaració de sobirania i el dret de decidir i no en la sortida de la crisi. També han estat crítics amb el discurs de Mas Joan Herrera (ICV-EUiA), que ha demanat un nou tarannà del govern, i David Fernàndez (grup mixt, CUP), que ha defensat un gir social i ha criticat la submissió del govern als mercats financers.

Designació de senadors

El ple també ha designat, en votació secreta i per 112 vots a favor i 9 en contra, els vuit senadors que aquesta legislatura representaran la Generalitat al Senat: Josep Lluís Cleries, Josep Maldonado, Eva Parera i Coralí Cunyat, per CiU; Ester Capella, per ERC; José Montilla, pel PSC; Alícia Sánchez-Camacho, pel PPC, i Joan Saura, per ICV-EUiA.

Al començament de cada legislatura, el Parlament ha de designar vuit senadors en representació de la Generalitat. Respecte a l'anterior, tots els grups mantenen el nombre de senadors, tret del PSC i ERC, que en perden i n'obtenen un respectivament. Llevat de Cleries i Capella, la resta ja van ser senadors per designació parlamentària la legislatura anterior.

Validació de dos decrets llei

El ple també ha validat avui dos dels quatre decrets llei previstos a l'ordre del dia. Al matí, la cambra ha donat via lliure al decret 6/2012, que modifica la llei de simplificació normativa per prorrogar fins al 2015 la suspensió del règim sancionador a determinades infraccions administratives en l'àmbit de l'esport. El text s'ha convalidat per 127 vots a favor i 3 abstencions (grup mixt, CUP).

A la tarda, el ple ha convalidat el decret llei 5/2012, de creació de l'impost sobre els dipòsits en les entitats de crèdit. Aquest decret ha prosperat per 105 vots a favor (CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP) i 26 en contra (PPC i C's), i la cambra ha acordat per unanimitat tramitar-lo com a projecte de llei.

Creació de les comissions parlamentàries

La sessió plenària ha començat amb l'aprovació per unanimitat de la creació de les onze comissions legislatives i les quatre de seguiment. Les legislatives són les mateixes de la legislatura anterior: afers institucionals; economia, finances i pressupost; empresa i ocupació; justícia; interior; agricultura, ramaderia, pesca, alimentació i medi natural; ensenyament i universitats; territori i sostenibilitat; benestar, família i immigració; cultura i llengua, i salut.

Les quatre de seguiment són: igualtat de les persones; polítiques de joventut; infància, i acció exterior, Unió Europea i cooperació. Aquesta última comissió unificarà els àmbits de dues de la IX legislatura: acció exterior i Unió Europea, i cooperació i solidaritat.

A més d'aquestes comissions, hi haurà les creades per reglament -la de l'estatut dels diputats, que ja es va constituir dijous, la de peticions, la de matèries secretes o reservades i la del reglament- i les creades per llei -la de control de l'actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, la de la Sindicatura de Comptes i la del Síndic de Greuges.

Gairebé totes les comissions estaran formades per 21 diputats: 8 de CiU, 3 d'ERC, 3 del PSC, 3 del PPC, 2 d'ICV-EUiA, 1 de C's i 1 del grup mixt, CUP. Totes es constituiran els pròxims dies. A la sessió constitutiva de cadascuna, que presidirà de Gispert, els seus membres hauran d'elegir la mesa respectiva.

Logo de Google Translate

Aquesta eina facilita la traducció automàtica dels continguts del web. El Parlament no es fa responsable de les versions obtingudes, que no tenen caràcter oficial.

Destacat de la pàgina de Twitter del Parlament de Catalunya
Destacat de la pàgina de Facebook del Parlament de Catalunya
Destacat del canal de Youtube del Parlament de Catalunya

Cerca al web

Serveis per a la tasca informativa dels mitjans de comunicació.

Diputats de la X Legislatura

El Parlament a Twitter

Accés als butlletins oficials i als diaris de sessions, en format PDF.

El portal del Parlament està optimitzat per a les darreres versions de navegadors i per a una resolució mínima de pantalla de 1024 x 768.