Núria de Gispert ha demanat aquest migdia al president del Parlament europeu, Martin Schulz, que es resolgui l'"anomalia" de "la manca d'ús i d'acceptació del català per part de les institucions europees". La petició s'ha produït en el decurs d'un acte institucional de benvinguda a Schulz, que ha visitat per primera vegada la cambra des que va ser elegit president del Parlament europeu el gener. Schulz ha explicat que l'eurocambra tornarà a debatre l'ús del català, però ha afegit que "és una qüestió costosa i no podem prometre res".

La presidenta ha destacat "la sensibilitat i el compromís per la diversitat cultural i lingüística" que Schulz ha manifestat públicament, gest que, ha dit, "l'honora" i "agraïm". La presidenta ha assegurat que l'"anomalia" de la no-acceptació del català a les institucions europees no s'entén, motiu pel qual ha expressat el desig que es pugui resoldre, ha agraït a Schulz la seva sensibilitat per aquesta qüestió i li ha desitjat "èxit en les vostres intencions".

Així mateix, ha destacat la vocació europeista de Catalunya i la seva "militància per una Europa més propera als ciutadans, veritablement unida en la diversitat, que no comprometi mai la cohesió ni la convivència".

A l'últim, s'ha referit a les mancances del model autonòmic espanyol i al "finançament absolutament injust" de Catalunya, que "posen en dificultats addicionals el nostre autogovern". En aquest punt ha volgut deixar clar que l'executiu i el Parlament han "hagut d'aplicar mesures de rigor pressupostari" i apostar per l'austeritat des de l'inici de la IX legislatura.

Schulz ha explicat que ha après "moltes coses de la relació entre Catalunya i Espanya" des que el 1983 va venir per primera vegada a Catalunya arran de l'amistat amb una parella formada per una alemanya i un català que es van casar el 1989, quan era alcalde de Würselen, al land de Rin del Nord-Westfàlia. El president europeu ha explicat que aleshores va fer que la senyera onegés al costat de la bandera del land durant una setmana.

També ha assegurat que coneix "molt bé la relació entre el govern de Madrid i el català i els problemes culturals i econòmics que es plantegen amb Espanya". "Els conec tan bé", ha dit, "que els puc assegurar que un president del Parlament europeu no és capaç de resoldre tots aquests problemes". Amb tot, ha promès "tot el respecte per la cultura d'aquest país i la seva llengua". A més, s'ha compromès a incloure el tema de l'ús del català a l'eurocambra en un ordre del dia pròxim, tot i que ha reconegut que "és una qüestió costosa" econòmicament i que "no podem prometre res".

Per acabar, ha fet una crida a invertir en programes d'ocupació per als joves. Amb relació a aquesta qüestió, ha raonat que "si som capaços de mobilitzar 750.000 milions d'euros pels rescats financers" també ho hem de ser per "fer programes per donar feina als joves". "Cal invertir en creixement i en treball tant a escala nacional com europea", ha dit.

La presidenta ha rebut Schulz a peu de cotxe quan ha arribat al Parlament. Els mossos li han fet els honors formant a l'entrada del palau. Tot seguit, la comitiva, de què també formaven part el portaveu del Parlament europeu, Jaume Duch, i la directora de l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, Maite Calvo, ha anat al despatx d'audiències, on l'esperava el vicepresident primer, Lluís Maria Corominas. Després d'una reunió a porta tancada, s'ha fet l'acte oficial de rebuda al president europeu, que ha signat al llibre d'honor de la cambra.