Notícies

El darrer ple abans de l'estiu ha començat amb l'aprovació de tres lleis: la de les vegueries, que crea una nova ordenació territorial de Catalunya; la de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, que recupera aquest organisme abolit el 1987, i la de règim jurídic i procediment de les administracions públiques de Catalunya, que simplifica els tràmits administratius.

El ple continuarà demà, dimecres, a les deu amb el debat i la votació de la iniciativa legislativa popular per prohibir els toros. Els debats finals dels projectes de llei de polítiques de joventut i de l'Autoritat de Protecció de Dades de Catalunya, previstos inicialment a l'ordre del dia, no es debatran finalment en aquest ple, ja que CiU ha sol·licitat que el Consell de Garanties Estatutàries dictamini sobre l'adequació d'aquests textos a l'estatut i la constitució.

Llei de les vegueries

La llei de les vegueries, que el ple ha aprovat per 68 vots a favor (PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA) i 64 en contra (CiU, PPC i grup mixt), recupera aquesta figura històrica com a eix de la nova divisió territorial de Catalunya. El conseller de governació i administracions públiques, Jordi Ausàs, que ha presentat la iniciativa, ha afirmat que la llei "no és un simple canvi de nom, sinó una nova distribució i reorganització del sistema de poders públics". Així mateix, ha explicat que la nova organització "equilibra el territori" i hi dóna veu d'una manera gradual, amb diferents etapes d'aplicació d'acord amb la modificació de lleis orgàniques de l'estat. "No es fa tot de cop, però el que es fa serà en la línia d'assolir un model final", ha assegurat.

Amb la llei, les quatre províncies i diputacions actuals es convertiran en set vegueries (Alt Pirineu, Barcelona, Catalunya Central, Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l'Ebre), tot i que en la primera fase d'aplicació, després de les eleccions municipals previstes per al maig, només es constituiran els quatre consells de vegueria que es corresponen amb les quatre diputacions actuals. La data de creació de les vegueries s'ha establert d'acord amb l'esmena subsegüent al dictamen del Consell de Garanties Estatutàries que han presentat els grups que donen suport al govern.

Al debat hi han intervingut Lluís Maria Corominas (CiU), Roberto Edgardo Labandera (PSC-CpC), Miquel Àngel Estradé (ERC), María Ángeles Olano (PPC), Jaume Bosch (ICV-EUiA) i Albert Rivera (grup mixt). Des de les llotges i la tribuna l'han seguit el president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, el delegat del govern a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, i diversos alcaldes, com ara el de Reus, Lluís Miquel Pérez.

Llei de l'Àrea Metropolitana de Barcelona

El conseller Ausàs també ha presentat el projecte de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, que la cambra ha aprovat per unanimitat. "La llei no projecta cap gran metròpoli en detriment del territori, sinó que creu en l'equilibri territorial com a principi per reduir desigualtats i promoure la cohesió", ha explicat el conseller.

La llei crea la nova Àrea Metropolitana de Barcelona, un ens que agruparà trenta-sis municipis de la conurbació de la capital amb vinculacions econòmiques i socials i agruparà les actuals entitats metropolitanes en un sol organisme. Tindrà competències en urbanisme, transport, mobilitat, aigües, residus, infraestructures, promoció econòmica i cohesió social i territorial. El president de l'organisme, l'elegiran els alcaldes del consell metropolità, el principal òrgan de l'ens.

Al debat hi han intervingut Lluís Maria Corominas (CiU), Rocío Martínez-Sampere (PSC-CpC), Anna Simó (ERC), Josep Llobet (PPC), Salvador Milà (ICV-EUiA) i Albert Rivera (grup mixt). Des de les llotges l'han seguit Pasqual Maragall, expresident de la Generalitat i exalcalde de Barcelona; Jordi Hereu, alcalde de la capital; Joan Clos, exalcalde de la ciutat i ambaixador d'Espanya a Turquia; Xavier Trias, portaveu de CiU a l'Ajuntament de Barcelona; Jordi William Carnes i Ramon García Bragado, tinents d'alcalde de la ciutat, i diversos alcaldes de l'àrea metropolitana, com ara els de l'Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlón, i Cornellà de Llobregat, Antoni Balmón.

Llei de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques

La tercera llei que el ple ha aprovat aquesta tarda és la de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya. L'objectiu de la norma és simplificar els tràmits i reduir les càrregues administratives. Entre altres coses, la llei consolida la finestreta única per als serveis i tràmits de les administracions i dels organismes que en depenen i regula la tramitació per via electrònica.

La cambra ha aprovat la llei per 80 vots a favor (PSC-CpC, ERC, PPC i ICV-EUiA) i 49 en contra (CiU i grup mixt). Les posicions dels grups, les han defensades Pilar Pifarré (CiU), Agnès Pardell (PSC-CpC), Patrícia Gomà (ERC), Jordi Montanya (PPC), Dolors Clavell (ICV-EUiA) i Carmen de Rivera (grup mixt).