Notícies

El ple ha aprovat la llei d'acollida de les persones immigrades i les retornades a Catalunya per una àmplia majoria, gràcies als vots favorables dels grups que donen suport al govern i de CiU. La cambra també ha aprovat per unanimitat l'eliminació de l'edat màxima de trenta-cinc anys per accedir al cos de bombers. A més, ha fet el debat de totalitat del projecte de llei de politiques de joventut, que continuarà tramitant-se perquè els grups no hi han presentat cap esmena a la totalitat.

La llei d'acollida, aprovada

La consellera d'acció social i ciutadania, Carme Capdevila, ha exposat el projecte de llei d'acollida, que el ple ha aprovat per 117 vots a favor (CiU, PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA) i 17 en contra (PPC i grup mixt). La consellera ha afirmat que es tracta d'una llei pionera al sud d'Europa i que donarà eines per "fer més ciutadania" i perquè els nouvinguts s'integrin ràpidament i no hi hagi "societats paral·leles i situacions de desigualtat o desavantatge social".

La llei crea l'Agència de Migracions de Catalunya, i regula els primers passos del procés d'acollida, amb incidència en la formació relativa a la llengua, la societat i l'ordenament jurídic. El text estableix el català com a llengua comuna i vehicular per gestionar les polítiques d'acollida.

El debat i la votació finals de la llei han estat seguits des de la llotja pel secretaris general d'immigració i política lingüística, Oriol Amorós i Bernat Joan respectivament, membres de diverses entitats, agents socials i regidors de diferets ajuntaments. Tots han aplaudit l'aprovació de la llei. Al debat hi han intervingut Josep Lluís Cleries (CiU), Consol Prados (PSC-CpC), Pere Bosch (ERC), Rafael López (PPC), Jordi Miralles (ICV-EUiA), Albert Rivera i José Domingo (grup mixt).

Eliminació de l'edat màxima per accedir al cos de bombers

La cambra també ha aprovat, en aquest cas per unanimitat, la modificació de la llei de regulació dels serveis de prevenció i extinció d'incendis i salvaments, del 1994, per suprimir l'edat màxima de trenta-cinc anys per accedir al cos de bombers i equiparar aquesta edat amb la genèrica de la funció pública. La modificació ha arribat al ple sense cap esmena viva i amb el suport dels sis grups, i inclou una disposició transitòria per fer dues convocatòries excepcionals per als qui no s'hagin pogut presentar a les anteriors per raons d'edat.

Al debat i la votació hi han intervingut Elena Ribera (CiU), Judith Carreras (PSC-CpC), Patrícia Gomà (ERC), Santi Rodríguez (PPC), Jaume Bosch (ICV-EUiA) i Carmen de Rivera (grup mixt).

Debat de totalitat del projecte de llei de polítiques de joventut

La consellera Capdevila també ha presentat el projecte de llei de polítiques de joventut, que finalment s'ha inclòs a l'ordre del dia, i que es tramita pel procediment d'urgència. Capdevila ha demanat "el màxim consens possible" per tirar endavant "una demanda històrica del món juvenil català" i que, segons que ha recordat, "regula una competència exclusiva pendent de desplegament des del 1979". Així mateix, ha assegurat que la llei "unificarà criteris i delimitarà competències" que són exclusives de la Generalitat.

El projecte, que ha arribat al ple sense cap esmena a la totalitat, té per eixos l'emancipació i la participació juvenil, i preveu la creació de la Xarxa Nacional d'Emancipació Juvenil, formada per seixanta-quatre oficines que agruparan els serveis de les administracions per facilitar aquest objectiu.

Al debat hi han assistit la secretària d'infància i adolescència, Imma Pérez, i el secretari de joventut, Eugeni Villalbí, a més de representants de diferents associacions juvenils. Després de la consellera han intervingut Albert Batalla (CiU), Núria Ventura (PSC-CpC), Pere Aragonès (PSC-CpC), Rafael López (PPC), Laia Ortiz (ICV-EUiA) i Carmen de Rivera (grup mixt).

Convalidat el decret de modificació de la llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que es tramitarà com a projecte de llei

El ple ha convalidat, amb els únics vots favorables del tripartit, 68, per 63 en contra, la convalidació del decret llei pel qual es modifica la llei 11/2007, d'11 d'octubre, de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, i per la mateixa majoria ha acordat que el decret es tramiti, com a projecte de llei, pel tràmit d'urgència. CiU i el PPC, que havien demanat que el Consell de Garanties Estatutàries es pronunciés sobre l'adequació del decret a l'estatut, i el grup mixt, hi han votat en contra.

El conseller de cultura i mitjans de comunicació, Joan Manuel Tresserras, ha exposat l'objecte i els motius del decret. Ha explicat que s'origina "en produir-se la vacant d'Albert Sáez en uns termes no previstos en la formulació de la llei", i l'ha justificat per la "situació d'excepcionalitat" en què restaven l'organisme i la seva presidència, cosa que, ha afirmat, dificultava "el normal desenvolupament de la tasca de la corporació" en un moment que s'han de prendre "decisions fonamentals" respecte al contracte programa per als pròxims quatre anys i el conveni col·lectiu dels treballadors de l'ens. Així mateix, ha aclarit que "el contingut del decret llei se circumscriu a casos de substitució, i no posa en risc ni el consens ni els dos terços necessaris per a l'elecció dels seus membres, però sí que evita que s'abusi d'aquesta majoria per bloquejar l'organisme".

En el debat hi han intervingut Joana Ortega (CiU), Joan Ferran (PSC-CpC), Carmel Mòdol (ERC), Santi Rodríguez (PPC), Dolors Camats (ICV-EUiA) i Albert Rivera (grup mixt).

El decret ja es va aplicar el 15 d'abril per elegir Enric Marín primer com a membre i després com a president de la corporació. El Consell de Garanties Estatutàries va fer públic divendres el seu dictamen, segons el qual el decret no compleix l'article 64.1 de l'estatut pel que fa a la "necessitat extraordinària i urgent" per fer-lo. Per aquest motiu, l'oposició ha lamentat que el govern no acati les observacions del consell, i considera que el decret és un "frau", ja que, al seu parer, modifica les majories que es van pactar quan es va aprovar la llei, que no preveia, com sí que fa el decret, que un membre de la corporació pogués ser elegit només per majoria absoluta de la cambra.

Sessió de control al govern

El ple s'ha reprès a la tarda amb la sessió de preguntes al president de la Generalitat. Manuela de Madre (PSC-CpC), Joan Puigcercós (ERC), Daniel Sirera (PPC) i Albert Rivera (grup mixt) li han preguntat amb relació a la resolució que la cambra aprovarà demà respecte a la capacitat del Tribunal Constitucional per dictar una sentència sobre l'estatut, mentre que Oriol Pujol (CiU) li ha preguntat sobre la situació econòmica i les xifres de l'atur, i Dolors Camats (ICV-EUiA), sobre la crisi econòmica i els efectes que té en els drets socials i la immigració, especialment després dels fets de Badalona.

En el torn de preguntes als consellers, Laura Massana (ICV-EUiA) ha preguntat a la titular de treball, Mar Serna, sobre les polítiques de seguretat laboral i de prevenció de riscos laborals; Rafael López (PPC), al conseller d'educació, Ernest Maragall, per les retallades en l'àmbit de les polítiques educatives; Pere Aragonès (ERC), al conseller de política territorial i obres públiques, Joaquim Nadal, sobre l'acord de mobilitat amb el Consell Comarcal del Maresme; Esteve Pujol (PSC-CpC), a la consellera de salut, Marina Geli, sobre l'Hospital Trasnfronterer de Puigcerdà; Josep Rull (CiU), a Nadal per la manca de consens respecte al traçat de la carretera B-40, prevista al pla territorial metropolità de Barcelona; Irene Rigau (CiU), a Maragall sobre la supressió de serveis educatius als centres d'ensenyament, i, finalment, José Domingo (grup mixt), al vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, sobre l'ús de les llengües oficials a les seus electròniques de la Generalitat.

En la sessió d'aquesta tarda el ple també ha elegit Gabriel Alcalde i Roger Costa, a proposta d'ICV-EUiA i ERC respectivament, com a vocals de la comissió executiva de la Junta de Museus de Catalunya.

Finalment, la cambra ha substanciat tres interpel·lacions, dues del PPC, sobre la gestió de la immigració irregular i sobre la desocupació del joves, dirigides a les conselleres Capdevila i Serna respectivament, i una altra de CiU, sobre la situació de la formació professional, adreçada al conseller Maragall.