Notícies

El ple ha aprovat aquest matí, per 70 vots a favor (PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA) i 62 en contra (CiU, PPC i grup mixt), la llei de consultes populars per via de referèndum.

De les 449 esmenes que arribaven a aquest tràmit final de la llei, el ple només ha aprovat les que modifiquen el text allà on el Consell de Garanties Estatutàries havia expressat reserves.

El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, ha presentat el projecte, i ha assegurat que "tenim a les mans una bona eina, una eina legal que abans no teníem" que permetrà que "el recurs al referèndum, que en la democràcia que hem tingut fins ara ha estat més aviat escàs, deixi de ser-ho". Pel conseller, "les consultes per via de referèndum neixen amb vocació de ser un element més a tenir en compte en la presa de decisions" polítiques, i creu que l'objectiu és que a partir d'ara "s'aconsegueixi apel·lar sovint als referèndums en les qüestions més diverses que afectin la ciutadania".

Al debat també hi han intervingut Pere Aragonès (ERC), com a relator dels treballs de la comissió i la ponència; María Ángeles Olano (PPC), Dolors Batalla (CiU) i Albert Rivera (grup mixt), per defensar les esmenes reservades dels sus grups, i Lídia Santos (PSC-CpC), Lluís Postigo (ICV-EUiA) i el mateix Aragonès, per posicionar-se en nom dels seus grups.

La llei regula els referèndums sobre qüestions polítiques de transcendència especial impulsats pel president de la Generalitat; pel Parlament, a proposta d'una cinquena parts dels diputats o dos grups parlamentaris; per un 10 per cent del municipis, que han de representar com a mínim mig milió d'habitants, i per iniciativa popular, amb el suport del 3 per cent de la població. Totes aquestes consultes requereixen primer l'acord de la majoria absoluta del ple del Parlament i, després, l'autorització de l'estat. El text també regula els referèndums d'àmbit municipal sobre assumptes de la competència pròpia del municipi, impulsats a iniciativa de l'alcalde o una tercera parts dels regidors i també amb l'aval de signatures de ciutadans empadronats. En aquest cas, correspon al ple de l'ajuntament acordar el referèndum per majoria absoluta dels regidors, però també l'ha d'autoritzar l'estat.

Projecte de llei de la Sindicatura de Comptes
Durant la sessió també s'ha donat via lliure a la tramitació del projecte de llei de la Sindicatura de Comptes, que ha superat el debat de totalitat, a què arribava sense esmenes.

El conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, ha presentat el projecte, que modernitza i amplia l'àmbit d'actuació de la Sindicatura a totes les entitats que gestionen o administren fons públics i a les universitats públiques, i també als partits polítics i les federacions i agrupacions d'electors, a més de continuar fiscalitzant-ne les despeses electorals durant les campanyes. Pel que fa als comptes dels ajuntaments, s'obre la porta a suspendre les subvencions i transferències autonòmiques als municipis que no lliurin el compte anual a la Sindicatura.

Al debat hi han intervingut també Dolors Batalla (CiU), Jordi Terrades (PSC-CpC), Maria Àngels Cabasés (ERC), María Ángeles Olano (PPC), Laia Ortiz (ICV-EUiA) i Albert Rivera (grup mixt).

Sessió de control
A la tarda la sessió s'ha reprès amb unes paraules del president del Parlament per celebrar l'alliberament de la cooperant catalana Alícia Gámez, segrestada per Al-Qaida al Magreb Islàmic des del 29 de novembre, i confiar que els altres dos segrestats, Roque Pascual i Albert Vilalta, arribin a Catalunya "ben aviat".

La sessió de control al president de la Generalitat s'ha centrat en les conseqüències de la nevada de dilluns. Oriol Pujol (CiU), Anna Simó (ERC), Daniel Sirera (PPC) i Albert Rivera (grup mixt) han interpel·lat José Montilla sobre aquesta qüestió, mentre que Rocío Martínez-Sampere (PSC-CpC) li ha preguntat sobre la cimera de divendres per un pacte anticrisi, i Jordi Miralles (ICV-EUiA), sobre el traspàs de la Inspecció de Treball.

Debats de totalitat
A continuació, el ple ha acordat que la cambra continuï tramitant els projectes de llei de vegueries, de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i de regulació de l'impost de successions i donacions.

El projecte de llei de vegueries ha superat el primer debat al ple, ja que la cambra ha rebutjat les esmenes a la totalitat que hi havien presentat els tres grups de l'oposició. Seixanta-nou diputats del tripartit han rebutjat aquestes esmenes, mentre que Francesc Xavier Boya, diputat socialista i síndic d'Aran, s'ha abstingut. El projecte de l'AMB ha arribat a aquest primer debat sense cap esmena a la totalitat, i per tant la cambra el continuarà també tramitant, com fo farà amb el de regulació de l'impost de successions i donacions després que setanta un diputats del tripartit hagin rebutjat les esmenes a la totalitat que hi havien presentat CiU i el PPC.

El conseller Ausàs ha defensat els projectes de vegueries i de l'AMB. Amb el primer el govern proposa recuperar la figura històrica de la vegueria, anul·lada pel decret de nova planta i recuperada durant la república. La iniciativa suprimeix la divisió provincial, substitueix les diputacions i proposa dividir Catalunya en set vegueries -Alt Pirineu i Aran, Barcelona, Catalunya Central, Girona, Lleida, Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre-, sobre les quals s'organitzaran tots els serveis de la Generalitat i el govern exercirà les funcions de planificació, programació i coordinació territorials.

Lluís Maria Corominas (CiU), María Ángeles Olano (PPC) i Albert Rivera (grup mixt) han defensat les esmenes a la totalitat dels seus grups, i al debat també hi han intervingut Carme Figueras (PSC-CpC), Miquel Àngel Estradé (ERC) i Jaume Bosch (ICV-EUiA).

El segon projecte crea l'AMB, entitat que una de les lleis d'ordenació territorial va suprimir el 1987. Es tracta d'un ens local supramunicipal integrat pels trenta-sis municipis de la conurbació de Barcelona, que mantenen vinculacions econòmiques i socials que fan necessàries la planificació de polítiques públiques conjuntes i la implantació de serveis globals en matèria d'urbanisme, transport i mobilitat, aigües, residus, infraestructures, desenvolupament econòmic i social, i cohesió social i territorial. L'ens estarà gestionat per un consell integrat pels alcaldes de tots trenta-sis municipis, que en són membres nats, i per regidors. El president serà elegit pels alcaldes.

Al debat hi han participat Lluís Maria Corominas (CiU), Rocío Martínez-Sampere (PSC-CpC), Anna Simó (ERC), Josep Llobet (PPC), Salvador Milà (ICV-EUiA) i Albert Rivera (grup mixt).

El conseller Castells ha presentat el projecte de llei de regulació de l'impost de successions i donacions, que augmenta considerablement el mínim exempt de tributació en les herències pel que fa al cònjuge, els fills i els altres descendents i redueix per a tothom els tipus impositius, bonificacions i reduccions que s'aniran aplicant de manera progressiva fins el juliol del 2011. Amb aquesta regulació la pressió fiscal sobre els béns no bonificats que s'hereten, com és el cas de l'habitatge no habitual, es redueixen el 30 per cent. La proposta ha arribat a aquest primer debat amb les esmenes de rebuig que hi havien presentat CiU i el PPC.

Antoni Fernández Teixidó (CiU) i Enric Millo (PPC) han defensat les esmenes a la totalitat dels seus grups en el decurs d'un debat en què també han intervingut Antoni Comín (PSC-CpC), Maria Àngels Cabasés (ERC) i José Domingo (grup mixt).