Notícies

El ple d'aquesta setmana, que començarà dimecres a les deu del matí i s'allargarà fins dijous, elegirà el síndic de greuges, farà el debat final dels projectes de llei de pesca i acció marítima, i de prevenció i seguretat en matèria d'incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis, i el de totalitat de cinc iniciatives legislatives més, entre les quals el projecte de llei del cinema.

En concret, arribaran al ple per al primer debat -el de totalitat- els projectes de llei de l'aranès; de declaració del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, de dues reserves naturals parcials i d'una reserva natural integral; del cinema, i el de mesures en matèria d'ocupació pública, i també la proposició de llei, presentada per CiU, de regulació de les festes tradicionals amb bous.

La sessió de control al president de la Generalitat i al govern es farà dimecres a les quatre de la tarda. José Montilla respondrà les preguntes dels sis grups sobre l'actual situació política i els consellers respondran preguntes sobre l'aplicació de la llei de la dependència pel que fa la prestació econòmica vinculada a residència, les actuacions en habitatge (CiU), la reforma de l'impost de successions i donacions (PSC-CpC), els canvis legislatius a nivell estatal en matèria audiovisual (ERC), i els processos d'adopció per part de famílies gais i lesbianes (ICV-EUiA). La federació nacionalista també interpel·larà el govern sobre la desocupació i les competències en matèria d'educació, el Grup del PPC, sobre la crisi econòmica i el Grup Mixt, sobre la falta de jutges.
El ple també debatrà i votarà la proposta de resolució sobre el mandat marc del sistema públic audiovisual, presentada conjuntament pels grups del PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA, i acabarà amb el debat i la votació de tres mocions, dues de CiU, sobre el suport a les famílies amb infants i sobre la situació econòmica actual, i una del PPC, sobre els plans de dinamització comarcal, que són conseqüència de les interpel·lacions que aquests grups van fer el darrer ple.

Elecció del síndic de greuges

La sessió començarà a les deu del matí amb l'elecció del síndic de greuges, càrrec per al qual la comissió del Síndic de Greuges ha proposat per unanimitat l'actual síndic, Rafael Ribó. Per ser reelegit el candidat haurà de tenir el suport de tres cinquenes parts del ple, és a dir, un mínim de 81 dels 135 diputats. El Síndic de Greuges és una institució creada per llei el 1984. Amb la nova llei del desembre del 2009, es dota de més competències, s'adequa a les previsions de l'estatut i el mandat del titular s'allarga de cinc a nou anys.

Rafael Ribó, nascut el 10 de maig de 1945, ocupa el càrrec de síndic de greuges des de l'1 de juliol de 2004. Va acabar el mandat de cinc anys el 2 de juliol passat i des d'aquesta data exerceix el càrrec en funcions. Des del juny del 2009 presideix la junta directiva europea de l'Institut Internacional de l'Ombudsman, i és membre de ple dret de la junta mundial de l'organització. També va ser diputat al Parlament del 1980 al 2001 i al Congrés dels Diputats, del 1993 al 1995.

El primer síndic de greuges va ser Frederic Rahola, elegit l'any 1984, reelegit el 1989, i que va ocupar el càrrec fins a la seva mort, el 23 de novembre de 1992. Anton Cañellas el va succeir en el càrrec el febrer del 1993 i va ser reelegit el 1998 per a un segon mandat de cinc anys, que es va allargar fins el juny del 2004.

Projecte de llei de pesca marítima

El ple seguirà amb el debat i la votació finals de dos projectes de llei. El primer és el de pesca i acció marítima, que arriba al ple amb 89 esmenes (30 de CiU, 24 del PPC i 35 del Grup Mixt). La norma regula la pesca marítima professional i recreativa, el marisqueig, l'aqüicultura, el sector pesquer, les activitats marítimes i la capacitació i formació nauticorecreativa, i també té per objectiu vetllar per l'explotació racional i responsable dels recursos marins i promoure la creació de zones de protecció com a eina de gestió pesquera i de recuperació dels ecosistemes degradats. La futura llei fa una exhaustiva regulació tant pel que fa a les llicències pesqueres professionals com a les recreatives, i estableix, per exemple, l'obligació que els sol·licitants d'aquestes últimes tinguin una assegurança de danys a tercers.

Projecte de llei de seguretat en matèria d'incendis

L'altre debat final és el del projecte de llei de prevenció i seguretat en matèria d'incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis, que arriba amb 104 esmenes (51 de CiU, 38 del PPC i 15 del Grup Mixt). Amb aquesta nova llei s'actualitza i modernitza la legislació vigent en aquesta matèria, i es configura un sistema que integra els mecanismes, els protocols i les actuacions que permetin garantir uns elevats nivells de seguretat en matèria d'incendis. Es regulen els informes preceptius abans de concedir una llicència d'obres o d'activitat, i s'extremen els controls en activitats de risc important com ara actes de caràcter esporàdic amb un aforament de més de cinc-centes persones en espais tancats o de més de mil persones en espais oberts, i també els esdeveniments en envelats o carpes amb un aforament superior a mil persones. El règim sancionador estableix multes que poden arribar al milió d'euros.

Projecte de llei de l'aranès

A continuació es passarà a fer els cinc debats de totalitat. El debat de totalitat és el primer debat en sessió plenària per què passen les iniciatives legislatives. Les que superen aquest debat, continuen la tramitació en comissió, i tornen de nou al ple per al debat i la votació finals. Els quatre projectes de llei que són objecte d'aquest debat en el ple d'aquesta setmana es tramiten pel procediment d'urgència.

El vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, presentarà el projecte de llei de l'aranès, que té com a objecte protegir-lo en tots els àmbits i sectors, fomentar-ne l'ús, la difusió i el coneixement, i regular-ne l'ús oficial. Entre altres objectius, pretén regular l'ús oficial de l'aranès al principat, fomentar-ne l'ús normal a l'Aran, i determinar i fer efectius els drets i els deures lingüístics en relació amb aquesta llengua. La iniciativa dóna compliment al mandat de l'estatut, que declara l'oficialitat a Catalunya de l'occità (denominat aranès a l'Aran), i que atribueix a la Generalitat i al Conselh Generau d'Aran la competència sobre la normalització lingüística de l'aranès. El PPC ha presentat una esmena a la totalitat del projecte, amb un text alternatiu.

Projecte de llei del parc del Montgrí

El projecte de llei que declara el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, el presentarà el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, i arriba al debat de totalitat amb dues esmenes de retorn de CiU i el PPC. La proposta de nou parc natural inclou dues reserves naturals parcials, una de marina a l'entorn de les Medes, i una de terrestre al Baix Ter; una reserva natural integral a la zona emergida de les illes Medes pel seu alt valor; una zona perifèrica de la reserva natural parcial marina, i un àmbit de protecció d'espais agraris. El projecte preveu un parc natural de 8.192,19 hectàrees totals, de les quals, 2.037 són marines.

Projecte de llei del cinema

El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, presentarà el projecte de llei del cinema, que afronta el primer debat en sessió plenària amb dues esmenes a la totalitat del PPC i del Grup Mixt. L'objecte d'aquesta iniciativa legislativa és establir el marc normatiu per què s'han de regir les indústries cinematogràfiques i audiovisuals, la producció, la distribució, la comercialització i l'exhibició d'obres cinematogràfiques i audiovisuals, i els aspectes relacionats amb el foment, la preservació i la difusió del patrimoni cinematogràfic. Entre altres continguts, preveu que quan s'estreni un llargmetratge cinematogràfic a Catalunya, doblat o subtitulat, les empreses distribuïdores hauran de distribuir el 50 per cent de totes les còpies en versió en llengua catalana.

Projecte de llei sobre ocupació pública

El quart projecte de llei que arriba al debat de totalitat en aquest ple, relatiu a l'ocupació pública, l'exposarà el conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs. Es tracta d'una norma legal que ordena i regula l'accés a la funció pública al conjunt de les administracions públiques del principat. Una de les principals novetats que planteja és la instauració d'un període de proves obligatori de tres mesos. La iniciativa, que desplega les competències que l'estatut atorga a la Generalitat, també consagra el caràcter obert de tots els processos selectius. Els grups de CiU i el PPC hi han presentat esmenes a la totalitat.

Proposició de llei sobre els correbous

Finalment, el ple també farà el debat de totalitat de la iniciativa de CiU que proposa una llei que fixi els requisits i les condicions que han de reunir les festes tradicionals amb bous sense mort de l'animal, en les dates i localitats on tradicionalment se celebren, i que en reguli la celebració i el desenvolupament per garantir els drets, els interessos i la seguretat del públic, i la protecció dels animals. El grup d'ICV-EUiA hi ha presentat una esmena a la totalitat.

Mandat marc del sistema públic audiovisual

El ple també debatrà i votarà la proposta de resolució d'aprovació del mandat marc del sistema públic audiovisual, presentada conjuntament pels tres grups que donen suport al govern i que arriba al ple amb setze esmenes del Grup de CiU. El mandat estableix les línies bàsiques que han d'inspirar l'acció del sistema públic audiovisual català i defineix els objectius que han regir el servei públic audiovisual: la qualitat informativa i la defensa del pluralisme; la cultura i l'educació; la promoció de la integració de les persones nouvingudes; la potenciació de la indústria audiovisual; la promoció de les llengües catalana i aranesa; la promoció de les noves tecnologies; la universalitat, i la professionalitat, la independència i la responsabilitat dels seus treballadors. El mandat, que tindrà una vigència de sis anys, també dedica un capítol al finançament, que pot ser mixt, i un altre, al llibre d'estil, que els prestadors de serveis audiovisuals hauran d'elaborar en aquest període de sis anys.