Notícies

El Parlament farà aquesta setmana el darrer ple d'enguany amb una sessió maratoniana que començarà dimecres i acabarà divendres a la tarda i durant la qual els diputats tenen previst fer el debat final per aprovar sis lleis, entre les quals la de pressupostos de la Generalitat per al 2010 i la de mesures fiscals i financeres. El ple també farà el debat per decidir si continua tramitant dos projectes i tres proposicions de llei, entre les quals la iniciativa legislativa popular que proposa vetar les curses de toros a Catalunya.

Els projectes de llei que arriben al debat final són: el de regulació del Centre d'Iniciatives per a la Reinserció, el de concessió d'un crèdit extraordinari i d'un suplement de crèdit als pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009 -que es tramitarà en lectura única-, el de pressupostos de la Generalitat per al 2010, el de mesures fiscals i financeres i el d'ordenació sostenible de la pesca continental, i molt probablement s'ampliarà l'ordre del dia del ple per incloure el debat final de la nova llei del Síndic de Greuges.

Les iniciatives legislatives que arriben al ple per fer el debat de totalitat i decidir si es continuen tramitant són dos projectes de llei: el de l'Autoritat de Protecció de Dades de Catalunya i el de bases per a la delegació en el govern per a l'adequació de normes amb rang de llei a la directiva europea relativa als serveis en el mercat interior; i tres proposicions de llei: la de reconeixement del Penedès com a àrea funcional de planificació, presentada per CiU; la de modificació de l'article 2 de la llei 1/1995, del 16 de març, per què s'aprova el Pla territorial general de Catalunya, i de l'article 12 de la llei 23/1983, del 21 de novembre, de política territorial, presentada pel PPC; i la ILP per modificar la llei de protecció dels animals per prohibir les curses de toros, presentada per la Plataforma Prou amb l'aval de més de 180.000 signatures de suport.

El ple -que començarà a les deu del matí de dimecres i continuarà dijous i divendres en reunions de matí i tarda- inclourà també les preguntes que formularan, dimecres a les quatre de la tarda, els sis grups parlamentaris al president de la Generalitat per conèixer el seu parer sobre els darrers esdeveniments de l'actualitat política, i les preguntes als consellers sobre el desplegament de la banda ampla, la protecció del jaciment arqueològic d'Empúries (CiU), les actuacions fetes en el Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt (PSC-CPC), l'establiment de la seu a Catalunya del Moviment Mundial a favor de la Infància (ERC), les noves formes de gestió del sistema nacional de salut (PPC) i el Pla d'Acció per a l'Alimentació i l'Agricultura Ecològiques (ICV-EUiA).

A més s'elegirà un nou membre del Consell Assessor de RTVE a Catalunya, en substitució d'Àlex Bas, membre del Consell de Garanties Estatutàries; es faran cinc interpel·lacions al govern sobre l'assumpció de competències en transports, sobre treballadors autònoms, sobre el voluntariat (CiU), sobre el calendari escolar (PPC) i sobre l'avantprojecte de llei de cinema (Grup Mixt); i es votaran quatre mocions: sobre seguretat (PPC), sobre política d'habitatge i sobre la directiva relativa a la liberalització de la prestació de serveis (CiU), i sobre la transposició de la directiva de serveis en l'àmbit del comerç (ERC). També es podrà incorporar a l'ordre del dia el debat i la votació d'una proposta de resolució presentada conjuntament pels grups del PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA sobre el tancament del centre productiu de Lear a Roquetes, si es compleixen els terminis de presentació d'esmenes, mentre que la proposta de resolució, també del tripartit, que figura a l'ordre del dia, sobre el mandat marc del sistema públic audiovisual, serà posposada a un altre ple a petició dels tres grups que l'han presentada.

Projecte de llei del Cire
A les deu del matí de dimecres, la sessió començarà amb el debat final del projecte de llei de regulació del Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (Cire), que arriba al darrer tràmit parlamentari amb 36 esmenes de l'oposició (6 de CiU, 5 del PPC i 25 del Grup Mixt). El projecte té per finalitat adaptar als temps actuals aquest òrgan, creat per llei el 1989 perquè es complís el dret al treball dels interns dels centres penitenciaris i de justícia juvenil, i per facilitar-ne la reinserció sociolaboral.

La nova regulació estableix que correspon al Cire, entre altres funcions, planificar, gestionar i dirigir els programes de formació professional adreçats als interns i el treball que aquests han de fer, i planteja la possibilitat que el govern creï una societat de capital públic que tingui per objecte promoure, organitzar i controlar el treball productiu d'aquestes persones i la seva formació per a l'ocupació mitjançant activitats industrials i comercials.

Projecte de llei de crèdit extraordinari
La sessió seguirà amb el debat del projecte de llei de concessió d'un crèdit extraordinari, fins a un import màxim de 1.142,9 milions d'euros, i un suplement de crèdit, per un import màxim de 1.851 milions d'euros, als pressupostos de la Generalitat per al 2009. Abans de procedir a aquest debat, el ple haurà de decidir si accepta la petició del govern perquè el projecte es tramiti en lectura única, un procediment de màxima celeritat i urgència que no permet que els grups parlamentaris hi presentin esmenes.

Projecte de llei sobre protecció de dades
A continuació es farà el debat de totalitat del projecte de llei de l'Autoritat de Protecció de Dades de Catalunya (APDC), que no tindrà cap dificultat per continuar la tramitació ja que arriba al primer debat en ple sense cap esmena a la totalitat. El projecte configura aquest nou organisme, que substituirà l'Agència Catalana de Protecció de Dades, creada el 2002, com l'autoritat independent que ha de garantir el dret a la protecció de les dades de caràcter personal en l'àmbit de les competències de la Generalitat, a més d'adaptar-se a les disposicions que fa l'estatut respecte a la protecció de dades de caràcter personal. La nova normativa planteja que el director del nou ens sigui escollit pel Parlament per una majoria de tres cinquenes parts en primera votació o per majoria absoluta en segona votació, en cas que no s'hagi assolit el consens parlamentari. Fins ara el director de l'agència era designat pel govern.

Proposició de llei del Penedès
Els grups de CiU i del PPC defensaran respectivament dues proposicions de llei que tenen per finalitat el reconeixement del Penedès com àrea funcional de planificació, i que arriben al debat amb una esmena a la totalitat a cadascuna de les proposicions de llei presentades pel Grup del PSC-CpC. Les dues propostes plantegen modificar la llei del Pla territorial general de Cata¬lunya en el sentit d'incorporar-hi una nova àrea funcio¬nal de planificació, la del Penedès, com a àmbit d'aplicació dels plans territorials parcials i que inclou les comarques de l'Alt Penedès; l'Anoia amb excepció dels municipis de Calaf, Calonge de Segarra, Castellfo¬llit de Riubregós, els Prats de Rei, Pujalt, Sant Martí de Sesgueioles i Sant Pere Sallavinera; el Baix Penedès i el Garraf.

Projectes de llei de pressupostos i de mesures fiscals i financeres
Dijous al matí és previst que la sessió es reprengui amb el debat final del projecte de llei de pressupostos de la Generalitat per al 2010, que pugen 39.699 milions d'euros, un 7,3 per cent més que els del 2009. Aquests comptes, els darrers d'aquesta VIII legislatura, inclouen, per primera vegada, els recursos addicionals del nou model de finançament, 2.613 milions d'euros, que han d'ajudar a atenuar la caiguda del 24,4 per cent dels ingressos tributaris de la Generalitat i han de servir per afrontar les polítiques d'ajuda per sortir de l'actual situació de crisi. El projecte -que preveu inversions de 6.177 milions d'euros i un dèficit de 6.369,5 milions d'euros, un 3,25 per cent del PIB- arriba al darrer tràmit al ple amb 3.071 esmenes reservades pels grups, de les quals 1.242 són a l'articulat (359 de CiU, 684 del PPC, 199 del Grup Mixt), i 1.829 a l'estat de despeses (1.678 de CiU, una del PPC i 150 del Grup Mixt). Un cop aprovats els pressupostos, entraran en vigor l'1 de gener de 2010.

Després es farà el debat final de la llei de mesures fiscals i financeres, coneguda com a 'llei d'acompanyament', que arriba amb 110 esmenes vives (55 de CiU, 21 del PPC, 27 del Grup Mixt, 6 de conjuntes del PSC-CpC i ERC, i una esmena d'ICV-EUiA. A més del tema estrella, que és la modificació de l'impost de successions, el projecte de llei inclou la modificació d'altres lleis. Entre aquestes modificacions hi han mesures a favor de controlar més els beneficiaris de les subvencions que atorga la Generalitat per evitar casos com el del Palau de la Música, entre les quals hi ha la prohibició de fer donacions a partits i a les seves fundacions, i també la modificació de la llei de la Sindicatura de Comptes per obligar tots els ajuntaments a lliurar els comptes de cada exercici abans del 15 d'octubre de l'any següent i els que no ho facin deixaran de rebre les subvencions i les transferències a què tinguin dret amb càrrec als pressupostos de la Generalitat.

Projecte de llei pesca continental
També dijous arriba al debat i la votació finals el projecte de llei d'ordenació sostenible de la pesca continental, a què els grups de l'oposició mantenen vives 125 esmenes a l'articulat (90 de CiU, 21 del PPC i 14 del Grup Mixt). Amb aquesta normativa es planifica i regula la pesca recreativa als rius, estanys, llacs, canals, embassaments i basses de Catalunya, i se'n promou l'aprofitament sostenible, la protecció i la conservació dels recursos de pesca no professional, el manteniment de la biodiversitat autòctona, la formació i l'educació dels pescadors sobre els ecosistemes aquàtics, i la participació ciutadana. La futura llei estableix un pla d'ordenació que ha de servir per classificar, delimitar i regular les diferents àrees de pesca, fomenta la pesca sense mort i endureix les sancions en cas d'infracció. També crea un consell assessor de pesca i una comissió per a la conservació de les espècies aqüícoles.

Projecte de llei de bases sobre mercat interior
El ple també farà el debat de totalitat d'un projecte de llei de bases que té per objecte delegar en el govern la potestat de dictar normes amb rang de llei, en forma de decrets legislatius, per tal d'adequar les lleis vigents a Catalunya a la directiva europea relativa als serveis de mercat interior. Per fer aquesta adaptació el govern disposarà de sis mesos i afectarà tretze normes, entre les quals les lleis de política industrial, comerç, turisme, activitats firals, publicitat dinàmica i serveis funeraris. No hi han presentades esmenes a la totalitat.

ILP per vetar els toros
Divendres, a les nou del matí, tindrà lloc el debat de totalitat de la iniciativa legislativa popular que planteja prohibir les curses de toros a Catalunya. En concret, els seus promotors -la Plataforma Prou-, amb el suport de 180.000 signatures, han presentat una proposició de llei de modificació de l'article 6 del text refós de la llei de protecció dels animals, aprovat pel decret legislatiu 2/2008, del 15 d'abril, en què es demana que quedin prohibides "les curses de braus i els espectacles amb braus que incloguin la mort de l'animal i l'aplicació de les 'sorts' de la pica, les banderilles i l'estoc", i també "els espectacles taurins de qualsevol modalitat que se celebrin a les places de braus o fora", llevat de les festes amb bous sense mort de l'animal (correbous) que es facin en localitats on tradicionalment se celebren. La proposta també preveu que el govern compensi econòmicament els propietaris de les places de toros.

Anna Mulà i Arribas, membre de la comissió promotora de la ILP, pujarà a la tribuna d'oradors del saló de sessions per defensar la proposta i disposarà, per fer-ho, de quinze minuts. A continuació intervindran els representants del PSC-CpC, del PPC i del Grup Mixt per defensar les esmenes a la totalitat que els seus grups parlamentaris han presentat a la iniciativa (cadascun disposarà de quinze minuts) i després prendran la paraula els grups de CiU, ERC i ICV-EiA per posicionar-se sobre la ILP i les esmenes presentades (disposaran respectivament de deu minuts).

Acabat el debat es procedirà a la votació conjunta de les tres esmenes a la totalitat. La votació serà electrònica i secreta. Si les esmenes son aprovades, la ILP quedarà rebutjada i no se'n podrà presentar cap més sobre el mateix tema fins a la pròxima legislatura. En canvi, si les esmenes són rebutjades, la ILP es continuarà tramitant com qualsevol altra iniciativa legislativa; és a dir: els grups poden sol·licitar compareixences de sectors implicats davant la comissió parlamentària corresponent i després poden presentar esmenes a l'articulat de la ILP. Debatudes aquestes esmenes en comissió, la ILP haurà de tornar al ple per al debat i la votació finals. En qualsevol moment de la tramitació parlamentària i fins abans de procedir a la votació final davant el ple, la Plataforma Prou pot demanar la retirada de la iniciativa.

Des de l'any 1995 es poden presentar al Parlament iniciatives legislatives populars i la cambra n'ha aprovat tres. La primera va ser la llei de suport a les seleccions catalanes, l'any 1999, la segona, la llei reguladora de la incineració de residus, l'any 2000, i la tercera, la llei de creació de llars d'infants de qualitat, l'any 2004.

Projecte de llei del Síndic de Greuges
L'ordre del dia d'aquest ple es podria ampliar amb el debat del projecte de llei del Síndic de Greuges. Això dependrà de si els grups no demanen pròrrogues per presentar-hi noves esmenes després que el Consell de Garanties Estatutàries, a petició del PPC, hagi emès un dictamen que estableix la inconstitucionalitat d'algun precepte d'aquesta norma.

Aquest projecte de llei és una norma de desenvolupament estatutari que requereix ser aprovada per majoria absoluta (un mínim de 68 vots a favor) en una votació final sobre el conjunt de la llei. El Síndic de Greuges és una institució que es va crear per llei l'any 1984 i amb la nova legislació s'adequa a les previsions del nou estatut i allarga el mandat del síndic de greuges de cinc a nou anys, sense possibilitat de ser reelegit per al mandat immediatament posterior. El síndic de greuges és elegit pel ple del Parlament per majoria de tres cinquenes parts (un mínim de 81 diputats).

La institució del Síndic vetlla per la protecció i la defensa dels drets i les llibertats reconegudes per la constitució i l'estatut, per la protecció i la defensa dels drets dels infants i els adolescents, i es constitueix en l'autoritat catalana per a la prevenció de la tortura i altres penes o tractes cruels, inhumans o degradants. El Síndic s'encarrega de tramitar les queixes presentades pels ciutadans relatives a la vulneració de llibertats o drets constitucionals o estatutaris, i supervisa l'actuació de la Generalitat, dels ens locals, dels organismes públics o privats que depenen o estan vinculats a l'administració local o a la de la Generalitat, les empreses privades que gestionen serveis públics, les fundacions públiques i privades, els consorcis, l'administració de justícia (en allò que sigui competència de la Generalitat, com ara els mitjans personals o materials), i les universitats públiques o privades. Amb la nova llei, el Síndic de Greuges podrà demanar al Consell de Garanties Estatutàries dictamen sobre els projectes i les proposicions de llei que regulin els drets reconeguts per l'estatut.