El ple ha donat via lliure perquè la cambra continuï tramitant els projectes de llei sobre la designació dels senadors que han de representar la Generalitat al Senat, el reconeixement de la llengua de signes catalana, la creació del municipi de la Canonja i la creació del Consell de Governs Locals. Totes quatre iniciatives han superat el debat de totalitat sense que hagi calgut fer cap votació, atès que cap grup no hi havia presentat esmenes de retorn. Els projectes ara es continuaran tramitant en comissió per tornar més endavant al ple per a la votació definitiva.

Designació de senadors

El projecte de llei sobre el procediment de designació dels senadors que representen la Generalitat al Senat ha estat presentat pel conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura. Aquesta llei desenvolupa l'estatut, i la principal novetat que incorpora, a diferència de l'estatut del 1979, és que els senadors que elegeixi ara el Parlament ja no cal que siguin diputats de la cambra. Aquesta previsió ja es va aplicar a l'inici d'aquesta legislatura d'acord amb l'estatut i perquè el reglament del Parlament ja reconeixia aquesta possibilitat. Actualment els senadors que representen la Generalitat són: Joan Maria Roig, Jordi Vilajoana i Jordi Casas, a proposta de CiU; Maria Assumpta Baig i Joan Sabaté, del PSC-CpC; Carles Bonet, d'ERC; Alícia Sánchez Camacho, del PPC, i Joan Josep Nuet, d'ICV-EUiA.

Segons la nova llei, els candidats a senadors han d'acreditar "una rellevant trajectòria professional o política" i tenir la condició política de catalans. A l'inici de cada legislatura, la mesa i la junta de portaveus fixen el nombre de senadors que correspon proporcionalment a cada grup parlamentari, i la llei estableix que la presentació de candidatures ha de garantir la presència equilibrada de dones i homes. La designació, l'ha de fer el ple mitjançant una votació secreta i única de tota la llista de candidats, que ha de ser aprovada per majoria simple. El mandat dels senadors dura fins que no acaba la legislatura del Parlament per a la qual van ser designats.

Al debat de totalitat d'aquesta iniciativa han participat els diputats Francesc Homs (CiU), Jaume Bosch, en nom dels grups que donen suport al govern, Francesc Vendrell (PPC) i Albert Rivera (Grup Mixt).

La llengua de signes

El segon projecte de llei que la cambra ha debatut té per objecte reconèixer la llengua de signes catalana com a sistema lingüístic propi de les persones sordes i sordcegues, i en regula l'aprenentatge, la docència i la interpretació. El vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha estat l'encarregat de presentar la futura llei, que garantirà el dret d'usar aquesta llengua en l'àmbit de les administracions públiques i establirà que la Generalitat l'haurà de difondre entre la ciutadania. El projecte també reconeix l'Institut d'Estudis Catalans com la institució acadèmica que n'ha de determinar les normes lingüístiques i impulsar-ne la recerca i la sistematització.

En representació dels diferents grups han intervingut Carles Puigdemont (CiU), Carme Figueras (PSC-CpC), Maria Mercè Roca (ERC), Belén Pajares (PPC), Francesc Pané (ICV-EUiA) i Albert Rivera (Grup Mixt).

El debat ha estat seguit des del saló de sessions per representants dels col·lectius de sords i altres entitats vinculades amb la llengua de signes catalana. Per aquest motiu, un intèrpret, dins l'hemicicle, ha traduït el debat a la llengua de signes per als assistents, que també l'han pogut seguir subtitulat. L'emissió d'aquest punt per Canal Parlament també ha comptat amb la interpretació al llenguatge de signes.

La Canonja, nou municipi

Després de l'acord del 2004 entre l'Ajuntament de Tarragona i l'entitat municipal descentralitzada de la Canonja, el ple ha fet en aquesta sessió el primer debat per poder crear per llei el municipi de la Canonja. Aquest nou municipi segregat de Tarragona tindrà 7,32 quilòmetres quadrats i limitarà amb Tarragona, Reus i Vila-seca. El projecte preveu que, fins que no es facin les eleccions municipals del 2011, el municipi el regeixi una comissió gestora d'onze membres designats per la Generalitat d'acord amb els resultats obtinguts a les últimes eleccions municipals a les meses corresponents al territori segregat i d'acord, també, amb criteris de participació equilibrada entre homes i dones.

El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, ha presentat aquesta iniciativa legislativa, i al debat hi han participat Joan Miquel Nadal (CiU), Núria Segú (PSC-CpC), Sergi de los Ríos (ERC), Rafael Luna (PPC), Daniel Pi (ICV-EUiA) i Albert Rivera (Grup Mixt). El debat ha estat seguit pel president de l'entitat municipal descentralitzada de la Canonja, Roc Muñoz, i per altres membres d'aquesta entitat, de l'Ajuntament de Tarragona i de la Plataforma per la Municipalitat de la Canonja.

El Consell de Governs Locals

El projecte de llei del Consell de Governs Locals crea aquest organisme previst a l'estatut perquè representi els municipis i les vegueries, quan es creïn, a les institucions de la Generalitat i perquè participi en la tramitació de les lleis, i de les normes i els plans reglamentaris que afectin les administracions locals. Aquest organisme, l'integraran cent membres, dels quals seran nats l'alcalde de Barcelona, els presidents de les vegueries (fins que no es creïn ocuparan aquests llocs els presidents de les quatre diputacions) i els presidents de les entitats municipals. La resta de membres seran alcaldes designats pels partits polítics, les federacions, les coalicions o les agrupacions d'electors que hagin obtingut més del 5 per cent dels vots a les eleccions municipals. En aquesta designació s'haurà d'aplicar la fórmula per atribuir regidors als ajuntaments tenint en compte els vots obtinguts al conjunt de Catalunya.

El conseller Ausàs ha estat també l'encarregat de presentar aquest projecte, i al debat de totalitat han intervingut els diputats Lluís Corominas (CiU), Pia Bosch (PSC-CpC), Josep Maria Freixenet (ERC), Jordi Montanya (PPC), Lluís Postigo (ICV-EUiA) i Albert Rivera (Grup Mixt).

Rebutjada una proposició del PPC

D'altra banda, el ple ha rebutjat una proposició de llei del PPC de mesures urgents en matèria fiscal aplicables a l'adquisició, el lloguer i el finançament de l'habitatge habitual, que proposava crear, en el tram autonòmic de l'IRPF, una deducció del 25 per cent per la compra de l'habitatge habitual fins a una base màxima de 10.000 euros; una deducció del 15 per cent pel lloguer de l'habitatge habitual, amb un màxim de 500 euros, i una altra del 15 per cent en la despesa motivada per la variació del tipus d'interès en préstecs per a l'adquisició i la rehabilitació del primer habitatge. La iniciativa ha quedat rebutjada en aprovar-se l'esmena de retorn que hi havien presentat els tres grups que donen suport al govern, per 70 vots a favor (PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA) i 61 en contra (CiU, PPC i Grup Mixt).

La diputada M. Ángeles Olano ha estat l'encarregada de presentar la iniciativa, i al debat hi han participat Carles Sala (CiU), Dolors Clavell, en nom del PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA, i José Domingo (Grup Mixt).

Sessió de control

La sessió de control al president de la Generalitat ha obert, com és habitual, la represa de la sessió de la tarda. José Montilla ha respost les preguntes d'Artur Mas (CiU), sobre la futura llei electoral, les mesures del govern per combatre la corrupció i la publicitat dels informes encarregats per l'executiu; Rocío Martínez-Sampere (PSC-CpC), sobre les mesures anticrisi recollides al projecte de llei de pressupostos de la Generalitat per al 2010; Anna Simó (ERC), sobre la reforma de l'impost de successions; Dolors Montserrat (PPC), sobre la futura llei electoral i sobre si hi hauran eleccions anticipades; Dolors Camats (ICV-EUiA), sobre les mesures de lluita contra la corrupció, i Albert Rivera (Grup Mixt), també sobre la convocatòria d'eleccions anticipades.

Els consellers també han respost les preguntes dels grups, sobre el projecte de regadius de compensació per la pèrdua de terres productives a causa de la construcció de l'embassament de Rialb (ICV-EUiA), les conclusions de l'estudi 'La justícia de pau a Catalunya' (PSC-CpC), el calendari escolar (PPC), l'avantprojecte de llei del Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter (ERC), l'adjudicació del subministrament de roba hospitalària de centres públics al Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CiU), i les infraestructures viàries de connexió entre les comarques gironines (CiU).

Interpel·lacions

La reunió de dimecres del ple ha acabat amb les interpel·lacions al govern que han formulat Josep Enric Millo (PPC), sobre corrupció, i Francesc Homs (CiU), sobre la crisi, i que ha respost el conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, mentre que José Domingo (Grup Mixt) ha interpel·lat la consellera de Justícia, Montserrat Tura, també sobre corrupció, Dolors Clavell (ICV-EUiA), el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, sobre la cimera de canvi climàtic de Copenhaguen, i Jordi Turull (CiU), el conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, sobre la política del govern en matèria de joc.