El ple ha aprovat per unanimitat (129 vots a favor) aquest matí la llei de salut pública. La norma té per objectiu ordenar les actuacions, les prestacions i els serveis en matèria de salut pública establerts per la llei d'ordenació sanitària, per tal de garantir la vigilància de la salut pública, la promoció de la salut individual i col·lectiva, la prevenció de malalties i la protecció de la salut.

La consellera de Salut, Marina Geli, ha destacat la importància d'aquesta llei en el context actual de crisi, ha dit que aquesta "és la llei més important des del 1990", i que "aquesta reforma era totalment necessària i les lleis anteriors ja són antecedents". Per Geli, aquesta "és una llei en positiu" que busca "enfortir i protegir la salut pública", que fixa les prestacions i els serveis que ha de donar el sistema sanitari públic, i incorpora, dins el catàleg prestacions, entre altres, el suport per deixar de fumar, els plans de promoció de l'exercici físic i de l'alimentació saludable, i la promoció d'entorns saludables. La llei també inclou la vigilància i el control dels establiments alimentaris, les aigües de consum, la legionel·losi, els brots epidèmics, les alertes sanitàries, i els plans de prevenció arran de la grip o les onades de calor. A més, adopta algunes mesures molt concretes, com la prohibició de la promoció de begudes alcohòliques a bars, restaurants i discoteques, i les promocions "happy hours", també anomenades "2x1". La nova llei crea l'Agència de Salut Pública de Catalunya, que s'ha d'encarregar de tots aquests serveis.

El text final incorpora algunes esmenes que els grups de l'oposició mantenien vives a l'articulat del text i que finalment els grups del govern han transaccionat amb CiU, el PPC i el Grup Mixt. Les esmenes incorporades es refereixen a l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària, que es configura "com una àrea especialitzada de l'Agència de Salut Pública", i als sistemes de formació i recerca en salut pública, que s'haurà de promoure "d'acord amb l'article 193.2 de l'estatut" amb accions de projecció exterior.

Al debat de la llei han intervingut la diputada, Núria Segú (PSC-CpC), com a relatora dels treballs de la comissió i la ponència i en nom del seu grup, mentre els diputats Belen Pajares (PPC), José Domingo (Grup Mixt) i M. Assumpció Laïlla (CiU) han intervingut per defensar les esmenes reservades dels seus grups, i Uriel Bertran (ERC) i Lluís Postigo (ICV-EUiA) ho han fet en nom dels seus grups respectius.

El debat de la llei ha estat seguit des de la llotja de convidats per diferents alts càrrecs del Departament de Salut i per la delegada de salut de l'Ajuntament de Barcelona, Isabel Ribas, la presidenta de la Comissió de Salut Pública de la Diputació de Barcelona, Dolores Gómez, el president del Comitè Científic per a la Reforma de la Salut Pública a Catalunya, Josep Maria Antó, i per la vicedegana del Consell de Col·legis Diplomats d'Infermeria, Carme Puigverd, entre altres.

Modificació de la llei del Consell de Garanties Estatutàries

El ple ha aprovat també per 69 vots a favor (tripartit), 14 en contra (PPC) i 47 abstencions (CiU i Grup Mixt) la llei de modificació de la disposició transitòria tercera de la llei del Consell de Garanties Estatutàries que s'ha tramitat, a petició del govern, en lectura única. El Grup de CiU, per boca de Francesc Homs, s'ha manifestat en desacord amb la tramitació per la via d'urgència perquè, segons que ha dit, "fa de mal justificar" només vuit mesos després d'haver-se aprovat la llei, i l'ha qualificada de "frívola i cínica". Tanmateix, després ha explicat que el seu grup s'abstindria perquè al debat previ de la llei del Consell de Garanties Estatutàries CiU ja havia proposat que no s'utilitzés la fórmula de designació que avui s'ha modificat. També el diputat del Grup Mixt, Albert Rivera, ha demanat la paraula per manifestar el vot contrari del seu grup per "una qüestió de formes polítiques" i ha afegit que "s'està fent el ridícul" modificant lleis que fa pocs mesos que s'han aprovat per la via d'urgència, mentre que la diputada Lídia Santos ha defensat la posició del govern. Després d'aquest estira-i-arronsa, finalment la modificació de la llei s'ha tramitat per urgència en aprovar-se aquesta via de modificació per 69 vots a favor (PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA) i 57 en contra (CiU, PPC i Grup Mixt).

La consellera de Justícia, Montserrat Tura, ha justificat el perquè de la modificació de la llei per la "feliç coincidència" que representa que el Consell de Garanties Estatutàries s'hagi de posar a treballar paral·lelament en la tramitació de la llei del Consells de Governs Locals. La consellera ha recordat que el text de la llei del Consell de Garanties Estatutàries, que preveu la creació d'aquest consell municipalista, fixava que dels nou membres que han de formar del de Garanties Estatutàries, el membre que fos designat a proposta de les entitats municipalistes hauria de ser substituït quan s'aprovés la llei del Consell de Governs Locals i això, segons Tura, impediria que aquest conseller pogués "desenvolupar la seva feina en igualtat de condicions que la resta de membres del Consell".

Tura ha assegurat que la modificació de la disposició transitòria tercera de la llei del Consell de Garanties Estatutàries "evitarà aquesta asincronia entre l'entrada en funcionament del Consell i l'aprovació de la llei del Consell de Governs Locals, amb la voluntat que el de Garanties Estatutàries arrenqui amb tots els membres, i amb els mandats ajustats".

Llum verd per continuar tramitant la llei d'acolliment d'immigrants

D'altra banda, el ple ha acordat a la tarda que la cambra continuï tramitant el projecte de llei d'acollida de les persones immigrades i les retornades a Catalunya, ja que ha rebutjat les esmenes a la totalitat que hi havien presentat el PPC i el Grup Mixt amb els vots en contra de la resta de grups (CiU, PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA). Un cop superat el debat de totalitat, el Parlament continuarà ara tramitant el projecte en comissió abans que no torni al ple perquè en faci el debat i la votació finals.

Amb aquest projecte es crea un servei d'un primer acolliment orientat a la promoció de l'autonomia personal dels immigrants que es troben en desavantatge, o perquè desconeixen la societat catalana, i en concret les seves normes jurídiques en el camp laboral i d'estrangeria, o perquè no tenen les competències lingüístiques bàsiques en les llengües oficials. L'aprenentatge de la llengua començarà pel català, i després continuarà amb el castellà. El projecte preveu l'atorgament de certificats als qui hagin superat la formació i demana al govern de l'estat que siguin vàlids en els processos d'estrangeria. El text estableix un període de sis anys per desplegar territorialment el servei.

La consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, ha presentat la iniciativa. L'ha descrita com "una de les concrecions més importants del pacte nacional per la immigració", i l'ha qualificada de "pionera" i "necessària" per promoure la integració dels nouvinguts i la cohesió social. Així mateix, ha assegurat que no es demana als immigrants que renunciïn als seus orígens, però sí "que siguin també catalans i catalanes". A més, ha alertat que cal treballar per combatre el risc d'exclusió social i evitar també "la Catalunya dual".

En el debat hi han participat Josep Lluís Cleries (CiU), Consol Prados (PSC-CpC), Pere Bosch (ERC), Rafael López (PPC), Jordi Miralles (ICV-EUiA) i José Domingo i Carmen de Rivera (Grup Mixt).

Sessió de control

El ple s'ha reprès a la tarda amb la sessió de control al president de la Generalitat. José Montilla ha respost les preguntes que li han formulat Artur Mas (CiU), sobre la intenció del govern d'Espanya d'obrir una negociació amb la Generalitat amb relació a alguns aspectes de la llei d'educació; Roberto Edgardo Labandera (PSC-CpC), sobre el balanç del pacte de l'habitatge i les previsions del futur pacte nacional d'infraestructures; Joan Puigcercós (ERC), sobre la defensa de les televisions públiques a Catalunya; Daniel Sirera (PPC), sobre el pacte nacional d'infraestructures; Dolors Camats (ICV-EUiA), sobre la nul·litat del judici al president Companys, i Albert Rivera (Grup Mixt), sobre el cas del Palau de la Música i la polèmica dels informes encarregats per la Generalitat.

Tot seguit, els consellers també han respost les preguntes dels grups, sobre: la situació del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts i la política cultural del govern (CiU); les negociacions amb el govern de l'estat amb relació a la llei d'educació (CiU); la crisi a l'Anoia (PSC-CpC); el suport a les empreses (PSC-CpC); l'acord de mesures per a l'ocupació juvenil a Catalunya 2009-2012 (ERC), i el pla d'ajuts per a l'adquisició d'automòbils (PPC).

Rebutjada una proposició de CiU

En la sessió d'aquesta tarda el ple també ha rebutjat una proposició de llei de CiU que proposava avançar de manera progressiva en la supressió de l'impost de successions i donacions en un termini no superior als quatre anys. La cambra ha rebutjat la iniciativa en aprovar l'esmena de retorn presentada pels tres grups que donen suport al govern.